Performance :-)

I tant, feia temps que no veia unes Shimano tan castigades, oi?

MTB, MTB, MTB. 

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/article/shimano-sh-xc9-s-phyre-vs-sidi-tiger-xc-shoes-50495/

MTB.

Avui, demà el temps ens ho ha de dir, mtb, mtb, mtb.

Perquè a aquest espai, a The Great Escape MTB, l'esperit té un punt d'energia inesgotable, el noteu?

És aquest motor el què fa que cada matí, cada dia, obris els ulls, i el color d'aquest, la llum no llum dels cavallers de la llum entrant per la finestra i de les fades de la nit marxant per donar-los pas,  siguin, i les aportacions dia darrera dia són així el motor de les del proper.

Serà el què hagi de ser, però de mentre rodem, mentre hi som, entre corriols, entre escalades de somni, entre volcans, a terres llunyanes, darrera de casa, a La Cerdanya, al Pla de la Calma, a Graus, a Olzinelles, a Salt, entre terres de bandolers, entre les muralles de la Girona més captivadora, entre genets de Drac, que lenta però perdurant en el pas del temps anem gaudint de compartir les aventures del millor MTB.

A on seran aquestes aventures, és una pregunta que cada dia em faig, i tant, i tant que sí, vosaltres no?

Que emocionant, des del Roc d'Azur,  a la darrera aventura SSWC d'Irlanda, lluny de casa, entre Single Speeders de tot el món, entre els banys àrabs de Girona, què més podem demanar?

Bé sí, poder començar a rodar per a poder afrontar amb dignitat la SSEC 2012.

MTB, MTB, MTB, MTB.

I love reading.

"...and my wife for letting me build nice bikes".

http://forums.mtbr.com/singlespeed/how-old-you-584159-19.html#post8950868

Moots YBB SS, mtb, mtb, mtb.

I Love MTB.

http://forums.mtbr.com/passion/my-name-wherewolf-im-bikeaholic-756226.html#post8814481

MTB, MTB, MTB.

(Roc2011).

Nosaltres avui minuts abans de posar fi a la sortida, dèiem, "podríem, per ganes, seguir pedalant hores i hores sense parar", mtb, mtb, mtb.

Inici del compte enrera.

Tot enllestit, no tot és cert, però el que queda per fer són minuts, no hores, com fins ara.

D'aquí a res estarem submergits dins de l'aventura, jo diria que entre bikes, no entre Dracs, bé sí, els dos nostres.

Porto tres càmeres de fer fotos, la grossa i dues de petites. És que en vull fer moltes fotos, de fet com a cada edició.

Aquest any no porto un bon grapat de recanvis, pel fet de que participem a una sola cursa.

Amb en Colorado hem quedat que si hi ha "la bike", que me l'emporti cap a casa, no crec que sigui aquest el cas, però no se sap mai. Una 29", SS, clàssica però amb totes les característiques de construcció de les bikes del 2011, no sé si és el lloc aquest per coincidir amb el que podria ser el Drac.

Un dia de tocar moltes i diferents tecles, emocionant, molt, un xic tens, per les circumstàncies, no cada dia es participa a un Roc d'Azur, però serà una experiència més, que sempre està més que bé.

I si com cada any, dels darrers, la Vicious falla, aleshores sí, serà l'oportunitat que vindrà a les meves mans, i si no és així, serà senzillament sensacional.

Ja us posaré crònica/ques, de l'estada, dels instants, de les sensacions, dels nervis, del gaudir del que penso és important valorar, el fet de poder ser-hi.

MTB, MTB, MTB.

MTB.

Miraré de repetir avui, la sortida que divendres passat volia fer.

Miraré de no haver de utilitzar els llums a mínima potència avui.

Tot a punt per passar una bona vesprada de bike, entre genets, entre Dracs, entre un entorn que imposa silenci per ser el lloc per a fer un bon vol de Drac.

MTB, MTB, MTB.

The best days.

Una hora, com si res...

Ha estat així, forçat per la Betty, pel seu constant rodar, dia darrera dia, avui volia sortir amb la bike, però he estat part de la tarda seleccionant components de bike, que són urgents de disposar.

Discs XTR 2007 x2, Maxxis Monorail 2.1 UST x2, Maxxis TT Larsen UST 2.0 x2, claus frontals per les SIDI Dragon x2, potències FSA OS99 110mm, 6º. x2, manillars Race Face Next SL x2, pinyonera Sram X.O Pink, cadena Shimano SLX x2, radis dret i esquerra de la roda posterior de les Shimano XTR 2007, i torniol de fixació biela esquerra Shimano XTR 2007.

Sembla que aquesta selecció és fa així com si no res, però us puc ben assegurar que m'ha portat una feinada separar el blat de la palla, hi ha tantes ofertes, tants components interessants que he tardat a centrar-me a selecionar únicament les peces que necessitem.

Però el títol d'aquesta intervenció no es referia al temps que he estat per a concretar les comandes de peces per a les bikes, si no, a l'estona que he corregut de nit entre corriols pel Montalt. La meva primera reflexió del títol, bé donada pel fet de que la Betty ha rodat amb la Yeti ARC una hora, i jo he fet el mateix temps, aquest cop amb les Asics Trabuco VI.

Com ja vaig esmentar, el canvi ha arribat a casa, les sensacions dimecres a la NO ÈPICA han obert la porta a que tornem a combinar diferents esports, sempre però augmentant encara més els quilòmetres del rei de totes les disciplines per a nosaltres, MTB, MTB, MTB.

Però he de dir que córrer, m'agrada i molt, i ja no et dic res, si puc fer-ho entre els corriols de darrera de casa. La pujada, el primer quart d'hora, l'ascenció inicial, dura de veritat, però després, he gaudit de valent. Una carrera única, fosca, amb el llum de leds del Pelz Tinka del cap, mort, tot i portar piles noves. Els leds gastats després dels darrers cins anys, implica que hem de reposar aquest component, i el resultat ahir és que la foscor, tot i el privilegi de gaudir d'una lluna lluminosa, ha fet que la sensació d'aventura ompli cada una de les dues neurones que tinc, sí, sí les dues alterades per les bones sensacions que he tingut.

La tornada, entre torres de corrent, impecable, el ritme bo, molt bo, els quadriceps inflats de debò, però ni un sol dolor després dels primers vint minuts, i he retallat la durada de la sortida, per criteri Overed, "és més difícil controlar-se que anar a fondo", i si bé és cert que he fet un tram planer a un ritme considerable per mirar de fer l'extensió dels grups musculars, després de les primeres pujades, la resta he anat a un ritme per gaudir d'una magnífica ruta corriolera, ideal per a fer explotar les ja tocades articulacions dels 16 quilòmetres del CACO del diumenge.

Certament, m'agrada anar a córrer, demà el matí crec que repetiré i si no és així, a la nit si estic animat com ara, sortiré a rodar amb la Superlight o amb les Trabuco VI. Però avui, que ja és demà, la sensació és la que ha de ser després de mesos sense correr, com és la d'haver experimentat un altre cop la sensació de que no hi ha límit, si no el veiem, i us puc ben assegurar que aconseguir-ho en una hora, és l'equivalent a tres o quatre hores de bike intenses, on penses, "que bé que m'ho passo rodant en bike".

L'escenari ideal, les sensacions de 10/10, l'horitzó, em deixa veure que hi ha un recorregut molt emocionant per fer, i decidit estic a posar-hi fil a l'agulla.

Manca el tercer esport alternatiu, nadar, demà no, però divendres hi posaré remei, cal concretar a on, la resta ja caminarà, de ben segur, tot i que el MTB i la carrera pel senders costeruts del Montalt, ja és de per si, una empresa de dimensions considerables, sempre hi ha un però, i la cirera vermella a sobre del pastís és la natació, i dins de casa, el nadar, és tota una institució, que reflexa l'esperit més pur de la combinació de resistència i potència dins de l'esport.

Hivern és època de fites èpiques a casa, és la preparació prèvia a l'entrada del 2.010, inici de la consolidació d'un recorregut que ja té els seus anys, i que per sort i d'altres aspectes, cada dia ens dóna més i més satisfaccions.

Perquè ara, bike, córrer i nadar, perquè sempre ho hem fet.

MTB una manera de viure, que amb el córrer i el nadar són una tradició familiar.

Hem agafat un altre cop el ritme, la part més difícil vindrà ara, amb l'arribada de les baixes temperatures, sortir a córrer, de nit, no es fa d'entrada massa fàcil, ja no et dic nadar, sortir de casa per anar a la piscina...però després, passats el primer vint minuts entres a l'espai de conqueridors, i aquest té el temps propi de l'aventura, de les bones sensacions.

D'aquí a unes dues setmanes, els Dracs estaran encara millor que avui, i els genets, si hem mantingut la posició, podriem fins i tot, estar encara millor que els nostres Dracs, avui no és una realitat, però com les darreres setmanes amb la bike, que hem anat de menys a més, hem de seguir així.

Avui córrer entre torres ha estat un entrar a terra coneguda, després de no ser-hi durant els darrers mesos, sí, sí, espais on hi he deixat la pell dia darrera dia, que fa mesos que no hi corro, avui les "Trabuco VI" han tornat a impulsar a aquest genet per corriols de pam i poc més.

Serà la consolidació, i per tant és una primera espurna, que donarà pas a una llum permanent?.