Waste-rubbish.

És la mentalitat del nostre país, on anem hi deixem quelcom.

Avui, de dia, al mig dia, he tornar a correr entre senders, corriols darrera de corriols, i pel fet de que és una passió, això fa que tinc tendència a que únicament veig les parts bones, com les cireres d'arbós que omplen tots aquest corriols, i que he tingut la bona idea de cruspir-me una per una, totes les més madures.

Les dolentes, de noticies, són de pes, els marges dels corriols són plens d'electrodomèstics de linia blanca, restes de runes de cases, moltes, fan que per una banda els he de felicitar, té mèrit pujar les runes als indrets per on he passat, d'accés més que difícil per a un vehicle, ho deuen pujar amb una "carretilla"?. Si es dediquessin a córrer serien uns campions, pujar les runes fins a dalt del Montalt, té molt de mèrit. Per un altre cantó, també és definitiu, que som una societat que no valora els espais on viu, fora dels que són de la seva propietat, és patètic, decepcionant. Han de passar cinquanta anys mínim perquè aquesta mentalitat pateixi una evolució a millor, és a dir el temps necessari perquè morin els animals racionals que protagonitzen aquestes actuacions tant grotesques.

La carrera ha anat perfecte, ni un sol dolor muscular, ni de tendons. Els vint primers minuts, d'escalfament, cada cop millor, avui ni he mirat el pulsòmetre encuriosit pels minuts de carrera, senzillament les sensacions han estat tant bones, motivades pels corriols que tinc darrera de casa, sobre tot els d'entre torres, són emocionants d'escalar, fet que fa que mentre hi ets, et sentis a una altre dimensió, no se quina, però diferent, explosiva, d'aventura, de repte.

Passada l'hora he anat tornant cap a casa, per a una baixada amb una visió del poble que et posa la pell de gallina, com és el corriols entre torres que et porta fins la riera, baixant per aquesta fins a casa. En total una hora i quart, escalant corriols entre torres, que marca una entrada de somni a aquesta passió, com és el córrer a aquest final del 2.009.

La percepció un cop a casa, bona, també va bé perquè anar a córrer, m'obliga a fer sempre els estiraments, fet que fa que muscularment, estigui molt millor a l'hora d'afrontar la bike amb el 40-26.

Un camí, diferents opcions, totes atractives i per tant les posem en marxa totes, que ja està bé.

Demà o diumenge, el dia que torni a córrer, aniré amb una bossa per a mirar de netejar tots aquells embolcalls que pugui recollir, així, com a mínim per on passi serà encara més interessant.

(MQL=PINK-PINK-PINK)