No ho sé, però va així, i la veritat és que uns jornada com la de divendres, veient com la Betty sortia sola a pedalar, la de dissabte a primera hora del matí, a on un altre cop agafava la bike i marxava tot seguit, i avui ja els dos, sempre entre converses, d'equipaments, dels propers equipaments, de l'estat actual de les bikes, d'alternatives, de moltes converses Roc, de la darrera edició, de la sensació ahir al dinar, a on sense tenir res a veure amb la SSEC, el to per a nosaltres va ser 100% SEEC, tot plegat ens ha portar un altre cop a escenaris de molta exigència a dalt de la bike, i curiosament, la sensació sempre de poder decidir què fer, sense dependre en cap cas de decisions que no siguin les nostres.
Demà ens encararem a prendre moltes decisions.
Quin tram aquest, avui era exigent, un tram més a fer, fa uns anys ja em costava baixant.
Demà el pronòstic és de pluja, o sigui que el cafè serà a primera hora, la bike, podria quedar per dimarts.
Ara esperar a demà, valorar avions, trens, i hotels, valorar si fem, de fet fa unes setmanes ja es va fer per a d'altres fites, i finalment tot va quedar aturat, ja ho vaig exposar al Blog, veurem ara per on surt el sol.
Dies de SSEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada