És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.
Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.
Imatge de Xavier Font: LOVE. |
Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.
Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.
Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.
Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.
Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?
Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies a la nocturna, i la nocturna?
No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.
Dies de SSEC.
He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada