Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de maig 29, 2013

Crec que no

Que no deixo passar la crònica SSEC de demà.

És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.

Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.

Imatge de Xavier Font: LOVE.
No bikes, no crònica, i fins la segona quinzena de juny no anem pel camí d'un ritme menor, ni arribarà tampoc  passada aquesta data, fet que condiciona en res el ritme d'aquest espai, avui he fet, millor dit ahir,  més intervencions que les que faig normalment  cada dia, per l'extensió de cada una d'elles vull dir, no per nombre que sí que és inferior.

Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.

Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.

Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.

Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.

Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?

Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies  a la nocturna, i la nocturna?

No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.

Dies de SSEC.

He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada