Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.
Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.
Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.
Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.
A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.
Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.
Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà 2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.
Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.
De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més, de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.
Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.
Dies de SSEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada