MTB, MTB, MTB.
Les meves millors Guilleries van ser amb vent, pluja, i amb una característica ben lluny de nosaltres, el fred.
Un pronòstic curiós que pot marcar de no fer fred, possibilitats interessants.
Dies de SSEC.
Sí ja ho sé una posició 62 a l'edició del 2007, crec recordar pot semblar una posició modesta, ho és, ho és, però va ser memorable com vaig conquerir aquella edició dels 100 Km. Camins de les Guilleries, memorable, i les vaig fer coincidint als pitjors trams amb una Ibis Mojo Carbon negra, amb un biker que també crec recordar, que n'havia fet tretze edicions, i em va dir sota una pluja infernal, sort que ets aquí perquè si no jo no podria continuar, i ara passats els anys ho tinc clar, m'ho va dir per animar-me.
Avui tot camina, quasi tot, però no passarà res, som per ser-hi, vingui d'on vingui el vent, nosaltres seguirem en el sender a on som, cada un al seu.
El problema del vent, és que amb pluja, pot fer molt mal, el fred pot ser un aliat, si és manté lluny de nosaltres, i un conflicte important si ens acarona amb massa força.
Hem gaudit d'alguna experiència curiosa, pel què fa a curses amb fred, i tant, i tant.
Però no estem parlant de curses, si no d'una sortida a la tarda-vesprada-nit, a on les Pizzes, la cervesa, sempre amb moderació en poden ser l'objectiu, sense aquest, sense aquest objectiu d'entrada no sé si sortiríem a pedalar, o millor dit, no sé si aconseguiríem proposar-nos de sortir a pedalar passada l'hora ideal per pedalar, i en lloc d'aquesta fer-ho quan estàs més per anar a descansar que no pas per anar a pedalar.
Dies de SSEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada