No passa cada dia, una jornada dilatada de despatx, que marca que avui la bike no ha sigut, així que ja amb la meva màquina d'escriure, perquè el meu ordinador és una màquina d'escriure i prou, portava mesos sense funcionar.
Avui com ahir la crònica primer i la imatge després, crec recordar, no necessito la imatge per parlar de la SSEC, pel fet què quan la calma arriba, ara a la mitja nit, tot just veig la darrera imatge del Blog, el pensament és de molta pau.
La mateixa pau que he gaudit aquesta mitja nit en deixar enrere la jornada, gran jornada, gran jornada.
 |
| Imatge de Xavier Font: Heroïna també de la SSIT2012. |
Estem patint molts canvis, molts, i aquest fet, canvis sense fer, tenen un eix principal, la SSEC, certament, certament.
Mare meva quina arrancada la sortida de dissabte, i la nocturna de divendres, i l'aventura de diumenge.
Definir, no és aconseguir-ho necessàriament, si no intentar-ho, amb intentar-ho ja està més que bé, perquè mentre mires de fer-ho tot camina prou bé sempre.
Mirar de portar a terme una SSEC, implica viure una aventura de dimensions considerables, a on dia sí, dia també no puc evitar de reviure instants SSEC, impossible que sigui diferent.
Quantes bikes interessant, mare meva.
Quantes persones interessants, mare meva.
Quants projectes de futur interessants Single Speed, mare, meva.
Dies de SSEC.
Mentre estem aturats, tot s'ordena, ja és el què volem, oi que sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada