Dies de SSEC.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SSEC2013.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SSEC2013.. Mostrar tots els missatges
diumenge, de juny 16, 2013
dimecres, de maig 29, 2013
Crec que no
Que no deixo passar la crònica SSEC de demà.
És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.
Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.
No bikes, no crònica, i fins la segona quinzena de juny no anem pel camí d'un ritme menor, ni arribarà tampoc passada aquesta data, fet que condiciona en res el ritme d'aquest espai, avui he fet, millor dit ahir, més intervencions que les que faig normalment cada dia, per l'extensió de cada una d'elles vull dir, no per nombre que sí que és inferior.
Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.
Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.
Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.
Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.
Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?
Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies a la nocturna, i la nocturna?
No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.
Dies de SSEC.
He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.
És que no l'he pogut fer avui, un dia intens, ni pedalar avui, rar, som tremendament planificats, mai prou, però molt, en Josep, la Betty, i jo.
Però avui, i des de fa dies que el ritme del despatx és un altre ritme, i avui bé, ha marcat totalment el nostre respirar durant tota la jornada.
 |
| Imatge de Xavier Font: LOVE. |
Sí que ho ha fet, canviar el despatx el meu ritme del Blog quan anava a fer la crònica SSEC, no ha pogut ser, OMG, OMG, OMG. El motiu molt i molt justificat per a mi, eccepcionalment, però certament justificat.
Però ara mateix a la mitja nit, és un bon moment, és un bon moment.
Les intervencions JJ, durant la nit s, les de la resta del dia, aniran ja per una altre jornada a The Great Escape MTB.
Una SSEC té un punt diferent, segurament jo no podré participar de l'organització d'una segona edició d'una SSEC a Catalunya, crec, és difícil, i de ser adjudicada a Catalunya, jo declinaria per un país del Mediterrani, Sicília, per posar un exemple. Nosaltres ja l'hem fet, ara hem donat pas a Northern Ireland, els hi tocarà a ells decidir la propera seu que ha d'acollir l'edició del 2015, i jo ho viure emocionat, molt emocionat.
Quan penso a on anirem el 2014, per a poder participar a la SSEC, ja estic pedalant pels seus sensacionals trams, i tant que sí, i tant que sí. De fet els Trinxes, una pila d'ells hi seran d'aquí a pocs dies pedalant, i pedalant, i pedalant, agafats de la mà de qui millor els pot portar, per aquelles terres, oi que sí?
Renoi, renoi, renoi, quin sopar el de divendres a la SSEC, a les prèvies a la nocturna, i la nocturna?
No hi ha res fàcil, és veritat, però de mirar de funcionar una mica organitzat el tram deixa de ser tan complicat, i tant, i tant.
Dies de SSEC.
He dormit com un tronc, com un tronc. Normal, normal, a dies d'aventures, tant de les viscudes, com les que han de venir, i que haurem de decidir des de casa, tot agafa, millor dit, tot té el to de les grans aventures, dies de MTB, MTB, MTB.
dimarts, de maig 28, 2013
No sóc de canvis jo, II
Sí de propostes a fer a mig termini, i si cal fins i tot canvis per fer a hores vista, però el temps em diu que aquests darrers porten sempre una cua llarga que bandeja de cantó a cantó.
Però i sempre hi ha un però la Spot Brand, i la meva bike, han demanat canvis immediats, i no sé com, però des de divendres fins ahir, ha sigut un no parar, per què ara sí, i fa hores no? fàcil, fàcil perquè de mentre en el sender Single Speed faig aquest pas enrere, és a dir, fer canvis d'ara per ara, en el sender del mur que ens protegeix darrera, blindat contra els destructors de murs, tot i ser tots nostres, aquest és manté fixat a un punt ara per ara inamovible, cal ser prudent, no et posessis entre dos d'aquests murs, no sigui que un destructor de murs vingui entre els dos cap a tu, i pensant així, sempre penso que millor no fer canvis, no sigui que un mur em caigui al cap, o el què proposo duri menys que una lluna, i sóc prudent, podria durar un dia.
Aquests canvis tenen el seu risc, i tant, i tant, ja fa uns dies us vaig enumerar la llista de temes a millorar a les dues bikes, de fet la segona era la Vicious, ara no, i no perquè ara sigui la primera.
Hi ha dies per, i dies per, ahir era un dia per fer canvis a les bikes, i mirar de sortir a rodar durant el vespre-nit.
Quina decisió més encertada haver agafat la VW, sense ser Califòrnia, pel fet de poder portar les bikes senceres a dins sense desmuntar mai les rodes, que bé, que bé, que bé. Quina errada no agafar la VW versió Califòrnia, pel fet de no poder dormir al sostre de la mateixa.
El tema és que amb la diferència de preu de sostre o sense sostre, amb previsió paguem hotels de **** a cada lloc a on anem, perquè anem a pocs llocs, però ho podrem fer als propers quatre anys encara, està prou bé, oi?
Nosaltres no fem pernoctacions amb la VW fora de les cites de MTB a on anem. I en fem unes quatre l'any, 5.000€ per un sostre, o els 10.000€ de diferència entre la nostra VW i la Califòrnia al seu moment, ens deixava entre les 60 i les 110 pernoctacions, això a casa són 40 cites de MTB, o sigui, deu anys podent dormir d'hotel en hotel, esmorzar inclòs. En el cas de fer-ne quatre l'any, molts cops no en fem cap en un any.
Està clar, tot no podia ser, o sí, i el què va primar va ser que les bikes dormissin dins la VW senceres.
Ajustar el fre motivat per la substitució de la roda del darrera, una tasca infinita, infinita, OMG, OMG, OMG.
Ajustar la tensió de la transmissió de la Longboard, supera el mot infinit, i tant que sí.
Tema pneumàtics, curiós, un dia amb més calma us exposaré a on som, lluny d'on érem, molt, cal fer sender, i el què vàrem agafar ara fa uns quaranta dies va ser un bon sender, dels millors. Quan dic amb més calma, crec que vull dir, fent referència a, un cop aquests que portem ara, quedin ja enrere, i fem el salt als propers, i d'això falta una mica encara, una mica.
Ara posar remei a la manxa de peu, morta fa uns dies, ara posar remei, a la resta de líquid NoTubes.
Ara posar remei als petits detalls a rematar del equipaments d'estiu, de fet, petits detalls és un dir, perquè tornem a fer un salt, dels grans, i aquest serà quasi una torre sencera, no una bandera d'aquesta, perquè afecta a la VW, a la carpa, als equipaments sencers, és el què té sumar centímetre a centímetre, que guardats dins de caixetes per separat, passats els anys els trabuques tots a un mateix espai i entre tots composes una imatge que m'emociona. Però aquest darrer pas haurà de caminar després de, i passa per l'ajuda dels Trinxes, sempre disposats a fer-nos sentir d'allò més bé, o passa per casa, únicament ja per casa, veurem.
Hem après molt, mai massa, però molt.
La llista un cop et poses en marxa, infinita, però també, també molt, i molt emocionant, i per tant com més llarga més emoció.
Dies de SSEC.
Però i sempre hi ha un però la Spot Brand, i la meva bike, han demanat canvis immediats, i no sé com, però des de divendres fins ahir, ha sigut un no parar, per què ara sí, i fa hores no? fàcil, fàcil perquè de mentre en el sender Single Speed faig aquest pas enrere, és a dir, fer canvis d'ara per ara, en el sender del mur que ens protegeix darrera, blindat contra els destructors de murs, tot i ser tots nostres, aquest és manté fixat a un punt ara per ara inamovible, cal ser prudent, no et posessis entre dos d'aquests murs, no sigui que un destructor de murs vingui entre els dos cap a tu, i pensant així, sempre penso que millor no fer canvis, no sigui que un mur em caigui al cap, o el què proposo duri menys que una lluna, i sóc prudent, podria durar un dia.
 |
| SSIT2012: The Best Girls. |
Hi ha dies per, i dies per, ahir era un dia per fer canvis a les bikes, i mirar de sortir a rodar durant el vespre-nit.
Quina decisió més encertada haver agafat la VW, sense ser Califòrnia, pel fet de poder portar les bikes senceres a dins sense desmuntar mai les rodes, que bé, que bé, que bé. Quina errada no agafar la VW versió Califòrnia, pel fet de no poder dormir al sostre de la mateixa.
El tema és que amb la diferència de preu de sostre o sense sostre, amb previsió paguem hotels de **** a cada lloc a on anem, perquè anem a pocs llocs, però ho podrem fer als propers quatre anys encara, està prou bé, oi?
Nosaltres no fem pernoctacions amb la VW fora de les cites de MTB a on anem. I en fem unes quatre l'any, 5.000€ per un sostre, o els 10.000€ de diferència entre la nostra VW i la Califòrnia al seu moment, ens deixava entre les 60 i les 110 pernoctacions, això a casa són 40 cites de MTB, o sigui, deu anys podent dormir d'hotel en hotel, esmorzar inclòs. En el cas de fer-ne quatre l'any, molts cops no en fem cap en un any.
Està clar, tot no podia ser, o sí, i el què va primar va ser que les bikes dormissin dins la VW senceres.
Ajustar el fre motivat per la substitució de la roda del darrera, una tasca infinita, infinita, OMG, OMG, OMG.
Ajustar la tensió de la transmissió de la Longboard, supera el mot infinit, i tant que sí.
Tema pneumàtics, curiós, un dia amb més calma us exposaré a on som, lluny d'on érem, molt, cal fer sender, i el què vàrem agafar ara fa uns quaranta dies va ser un bon sender, dels millors. Quan dic amb més calma, crec que vull dir, fent referència a, un cop aquests que portem ara, quedin ja enrere, i fem el salt als propers, i d'això falta una mica encara, una mica.
Ara posar remei a la manxa de peu, morta fa uns dies, ara posar remei, a la resta de líquid NoTubes.
Ara posar remei als petits detalls a rematar del equipaments d'estiu, de fet, petits detalls és un dir, perquè tornem a fer un salt, dels grans, i aquest serà quasi una torre sencera, no una bandera d'aquesta, perquè afecta a la VW, a la carpa, als equipaments sencers, és el què té sumar centímetre a centímetre, que guardats dins de caixetes per separat, passats els anys els trabuques tots a un mateix espai i entre tots composes una imatge que m'emociona. Però aquest darrer pas haurà de caminar després de, i passa per l'ajuda dels Trinxes, sempre disposats a fer-nos sentir d'allò més bé, o passa per casa, únicament ja per casa, veurem.
Hem après molt, mai massa, però molt.
La llista un cop et poses en marxa, infinita, però també, també molt, i molt emocionant, i per tant com més llarga més emoció.
Dies de SSEC.
VW: Morts de vells
Són encara els d'origen, no han mort de desgast, sí, de vells.
Mare meva, fan por.
Dies de SSEC.
He preparat una intervenció
Per a dos quarts de set de la tarda.
A on hi ha força informació.
Surten coses com Camping, com pneumàtics, rodes, també temes de MTB, dins de dies de MTB.
Haurem d'anar a fer el cafè, o ja anar a dinar, de ben segur, dos quarts de dues ja és una bona hora per dinar, també ho és que quan el ritme de treball agafa ja el tram de fals planer tot roda tan rodó que costa deixar de fer, costa deixar de fer.
La veritat és que una SSEC com la viscuda a Sant Gregori, i el bon dia a dia des de fa anys, gràcies a Déu, del despatx, marca la diferència, de caminar bé, a caminar molt bé.
Dies de SSEC.
A on hi ha força informació.
 |
| SSIT2012. |
Haurem d'anar a fer el cafè, o ja anar a dinar, de ben segur, dos quarts de dues ja és una bona hora per dinar, també ho és que quan el ritme de treball agafa ja el tram de fals planer tot roda tan rodó que costa deixar de fer, costa deixar de fer.
La veritat és que una SSEC com la viscuda a Sant Gregori, i el bon dia a dia des de fa anys, gràcies a Déu, del despatx, marca la diferència, de caminar bé, a caminar molt bé.
Dies de SSEC.
Una vegada hi havia una SSEC
A on nosaltres hi vàrem participar, certament, certament.
Mesos i mesos de proposar, de corregir, de millorar, d'equivocar-nos, ara sí, ara també, de propostes, propostes, i més propostes, com, a on, qui, quan, per passats els mesos, molts, mai masses, fer la primera proposta oberta, i tot seguit, quedar ja exposats obertament per a uns bikers Single Speed d'arreu d'Europa.
No som de fer soroll quan treballem, des de la SSEC, des de fa un any molt tocat, des de en fa tres de molt ben tocats, des de en fa set de tocats que una idea em ronda pel cap.
La vaig comentar amb un grup de bons bikers amb qui vàrem coincidir a Finale 2009, recordo perfectament el lloc de la zona Girona per on estàvem pedalant, després passats els anys, ho vaig comentar amb un segon grup de la zona de Girona, i ara seguint el fil dels camins i els senders, de fa unes hores, aquest, aquesta setmana veiem com tornem a fer un salt de proporcions considerables.
Tothom fa el seu salt, i no un, si no molts, de fet decidir si fer-ne un, o més d'un, és un fet molt personal.
Jo mateix ahir de matinada vaig veure clar un aspecte de la distribució del despatx que feia anys que no aconseguia treure'n l'entrellat, són sempre petits detalls, però us puc ben assegurar, que la suma de petits detalls sumen per a fer tot de cop, sense cap mena d'estridència un salt de proporcions considerables.
També és veritat, com us deia ahir comentant la meva participació a les Guilleries del 2007, què un 62 per a mi va ser un resultat magnífic, per a d'altres bikers aquesta posició ni existeix, és lògic que sigui així, està dins del correcte que això sigui així, això no nega res, ni què per a mi sigui un gran resultat ni què per un altre bikers no sigui ni un resultat, és tan senzill com no coincidir a una conversa, ni a un mateix lloc, i si pot ser ni a un mateix planeta, aquest darrer punt sol ser el més comú, uns i altres són de planetes diferents.
Vull dir amb això que el què és per a mi una fita de MTB, per a un altre biker pot ni ser un concepte de MTB, i tant que sí, i tant que sí. I ja va bé que sigui així, si no tots feríem el mateix, i això quasi que no cal, oi que no?
La SSEC2013 de Sant Gregori va ser viscuda de mil maneres, no diré diferents, o sí, però en tot cas de mil maneres.
Dies de SSEC.
Mesos i mesos de proposar, de corregir, de millorar, d'equivocar-nos, ara sí, ara també, de propostes, propostes, i més propostes, com, a on, qui, quan, per passats els mesos, molts, mai masses, fer la primera proposta oberta, i tot seguit, quedar ja exposats obertament per a uns bikers Single Speed d'arreu d'Europa.
No som de fer soroll quan treballem, des de la SSEC, des de fa un any molt tocat, des de en fa tres de molt ben tocats, des de en fa set de tocats que una idea em ronda pel cap.
La vaig comentar amb un grup de bons bikers amb qui vàrem coincidir a Finale 2009, recordo perfectament el lloc de la zona Girona per on estàvem pedalant, després passats els anys, ho vaig comentar amb un segon grup de la zona de Girona, i ara seguint el fil dels camins i els senders, de fa unes hores, aquest, aquesta setmana veiem com tornem a fer un salt de proporcions considerables.
 |
| Imatge de Xavier Font: Somriures SSEC. |
Jo mateix ahir de matinada vaig veure clar un aspecte de la distribució del despatx que feia anys que no aconseguia treure'n l'entrellat, són sempre petits detalls, però us puc ben assegurar, que la suma de petits detalls sumen per a fer tot de cop, sense cap mena d'estridència un salt de proporcions considerables.
També és veritat, com us deia ahir comentant la meva participació a les Guilleries del 2007, què un 62 per a mi va ser un resultat magnífic, per a d'altres bikers aquesta posició ni existeix, és lògic que sigui així, està dins del correcte que això sigui així, això no nega res, ni què per a mi sigui un gran resultat ni què per un altre bikers no sigui ni un resultat, és tan senzill com no coincidir a una conversa, ni a un mateix lloc, i si pot ser ni a un mateix planeta, aquest darrer punt sol ser el més comú, uns i altres són de planetes diferents.
Vull dir amb això que el què és per a mi una fita de MTB, per a un altre biker pot ni ser un concepte de MTB, i tant que sí, i tant que sí. I ja va bé que sigui així, si no tots feríem el mateix, i això quasi que no cal, oi que no?
La SSEC2013 de Sant Gregori va ser viscuda de mil maneres, no diré diferents, o sí, però en tot cas de mil maneres.
Dies de SSEC.
diumenge, de maig 26, 2013
Sender entre senders
Cada persona fa el seu, el seu sender entre una pila de senders, però aquests coincidint sí, amb d'altres persones, com els senders, que coincideixen amb d'altres, són això una coincidència, més o menys llarga, certament, però coincidència.
El sender és un per a cada persona, per això no és d'estranyar que les aventures, a les aventures, de bike, de Single Speed, les coincidències mentre passen els anys, hi són, i tant, en aquesta línia, podrem pensar, a mi això no em passa, doncs passarà, passaran segons, dies o anys, però passarà, de ben segur.
Els camins són desconeguts, com els senders, podrem pensar, els camins molts cops podem conèixer com són, avui sí, demà passa la màquina, demà hi fan una casa, i el tanquen, demà passa l'AVE, i el camí ja no hi és, així de senzill, així de fàcil.
Podrem dir què és una visió poc romàntica, el què és romàntic per a mi, per a mi, és viure tenint clar això, aleshores de ben segur que les coincidències seran més dilatades i també més emotives, també més valorades, o valorades de manera diferent, pel fet de valorar-les dins d'aquesta proposta, d'altra manera, aleshores sí que tot és efímer, ser conseqüents, disculpeu-me, volia dir, mirar de ser-ho, té un preu elevadíssim, sí, si no tens clar l'escenari a on som, i l'escenari a on som, és clar, no hi ha escenari, no existeix cap escenari, res es pot preveure, res es pot donar per previsible, podem pensar, ho tinc tot previst, res més lluny, i si et sembla que és així, millor, segurament poder pensar-ho fa què un petit tram sigui més càlid, però el sender, el que no deus està veient hauria sigut un sender dels de veritat, no passa res, no passa res, i no passa res perquè aquest vindrà segur, sempre ve.
Costa d'escriure el què us exposo, segur que ahir va ser un motiu de pes perquè avui escrigui en aquests termes, abans de començar la crònica no tenia ni idea què en iniciar-la, l'exposició seria aquesta, en cap cas, fins i tot em genera neguit fer-ho. Ahir una persona al dinar a Blanes va ser tan conseqüent que va ser motiu de conversa a casa, mentre tornàvem de Blanes a casa, també ho motiva el fet que van passant els dies, vaig escrivint cròniques, i cròniques de la SSEC, i lògicament en la línia de poder exposar en aquests termes quelcom, fa què, pensar en la SSEC, ara ja a un mes tocat, ben tocat, no canviaria ni una coma del sender viscut, dins d'aquest sender, qui el va anar modificant va ser el grup d'europeus Single Speed, que ja és què ha de ser.
Bé sí, nosaltres vàrem canviar la barbacoa, és veritat.
Si bé és veritat també que l'afirmació de, mirar de ser conseqüent, parteix ja d'una indefinició pel fet què mirar de ser conseqüent és de per sí, un sender diferent per a cada persona, és veritat, ho sé, el què sí què puc fer és separar en dos grups molt ben definits entre molts, i a on tots d'entrada hi coincidirem, un primer grup que siguen a la seva manera en el sender de mirar de ser conseqüent, quan aquest sender et posa en el dilema de triar entre mirar de seguir-ho siguen o decidir deixar de banda aquest aspecte, dic, aspecte, quan parlava de mirar de ser conseqüent, perquè en el moment que estàs decidit a fer sender sense tenir present res més que el que en aquell tram veus com a imprescindible per a tu, vull dir que el què tu vols no coincideix amb el mirar de ser conseqüent, aleshores aquest passa a ser un aspecte més, i per tant proper a ser deixat de banda, aleshores és quan si més no el sender canvia o desapareix per ser una altra cosa, una casa, o un pas d'un AVE, un segon grup, aquest més senzill de definir, que sempre, passi el què passi mira de ser conseqüent, hi ha on mai mirar de ser conseqüent agafa la forma de ser un aspecte més a valorar.
Per això tant important per a mi l''haver viscut la SSEC2013 de Sant Gregori. Una experiència de MTB, a on el mirar de ser conseqüent no ha passat mai a ser un aspecte més a valorar, mtb, mtb, mtb.
Renoi aquesta aportació em pesa més què què les coses que d'entrada són pesades de portar. Bé, he de pensar què passats els minuts, les hores, o els dies, serà la d'una visió diferent que ho portarà a senders menys costeruts.
I si no, no passa res, la propera restricció del Blog minvarà molt aquesta sensació de cert desequilibri, entre la necessitat de compartir, i aquest neguit segons el tema que exposo.
Podem dir, evita-les, i no tindràs aquesta sensació. És veritat, també ho és que quan aportes un caudal de propostes, el percentatge d'intervencions com aquesta és un no percentatge, i per tant difícil de deixar de banda, sense aquest no hi ha el gruix de les aportacions, aleshores, el cercar una proposta que combini els dos elements, passa, em porta, a la propera restricció del Blog, i no vull amagar què també em porta, que va agafada de la mà, d'una restricció dràstica de l'entorn biker que envolta les nostres aventures de bike. Sóc lent, molt lent, per tant vulnerable, si hem de ser lents, si no tinc més remei, millor ser tortuga, o cargol, no formiga,aleshores hem de posar-nos una bona closca al damunt, oi? hem de restringir l'accés al Blog.
Dies de SSEC.
Vinga la trabuco ja, no cal donar-hi més voltes. Queden moltes cròniques SSEC encara, mai puc pensar aquesta, aquesta. Aquesta, n'és una més d'un grup ja trabucat, i una menys de les què queden per trabucar.
El sender és un per a cada persona, per això no és d'estranyar que les aventures, a les aventures, de bike, de Single Speed, les coincidències mentre passen els anys, hi són, i tant, en aquesta línia, podrem pensar, a mi això no em passa, doncs passarà, passaran segons, dies o anys, però passarà, de ben segur.
Els camins són desconeguts, com els senders, podrem pensar, els camins molts cops podem conèixer com són, avui sí, demà passa la màquina, demà hi fan una casa, i el tanquen, demà passa l'AVE, i el camí ja no hi és, així de senzill, així de fàcil.
Podrem dir què és una visió poc romàntica, el què és romàntic per a mi, per a mi, és viure tenint clar això, aleshores de ben segur que les coincidències seran més dilatades i també més emotives, també més valorades, o valorades de manera diferent, pel fet de valorar-les dins d'aquesta proposta, d'altra manera, aleshores sí que tot és efímer, ser conseqüents, disculpeu-me, volia dir, mirar de ser-ho, té un preu elevadíssim, sí, si no tens clar l'escenari a on som, i l'escenari a on som, és clar, no hi ha escenari, no existeix cap escenari, res es pot preveure, res es pot donar per previsible, podem pensar, ho tinc tot previst, res més lluny, i si et sembla que és així, millor, segurament poder pensar-ho fa què un petit tram sigui més càlid, però el sender, el que no deus està veient hauria sigut un sender dels de veritat, no passa res, no passa res, i no passa res perquè aquest vindrà segur, sempre ve.
 |
| Imatge de Xavier Font. |
Bé sí, nosaltres vàrem canviar la barbacoa, és veritat.
Si bé és veritat també que l'afirmació de, mirar de ser conseqüent, parteix ja d'una indefinició pel fet què mirar de ser conseqüent és de per sí, un sender diferent per a cada persona, és veritat, ho sé, el què sí què puc fer és separar en dos grups molt ben definits entre molts, i a on tots d'entrada hi coincidirem, un primer grup que siguen a la seva manera en el sender de mirar de ser conseqüent, quan aquest sender et posa en el dilema de triar entre mirar de seguir-ho siguen o decidir deixar de banda aquest aspecte, dic, aspecte, quan parlava de mirar de ser conseqüent, perquè en el moment que estàs decidit a fer sender sense tenir present res més que el que en aquell tram veus com a imprescindible per a tu, vull dir que el què tu vols no coincideix amb el mirar de ser conseqüent, aleshores aquest passa a ser un aspecte més, i per tant proper a ser deixat de banda, aleshores és quan si més no el sender canvia o desapareix per ser una altra cosa, una casa, o un pas d'un AVE, un segon grup, aquest més senzill de definir, que sempre, passi el què passi mira de ser conseqüent, hi ha on mai mirar de ser conseqüent agafa la forma de ser un aspecte més a valorar.
Per això tant important per a mi l''haver viscut la SSEC2013 de Sant Gregori. Una experiència de MTB, a on el mirar de ser conseqüent no ha passat mai a ser un aspecte més a valorar, mtb, mtb, mtb.
Renoi aquesta aportació em pesa més què què les coses que d'entrada són pesades de portar. Bé, he de pensar què passats els minuts, les hores, o els dies, serà la d'una visió diferent que ho portarà a senders menys costeruts.
I si no, no passa res, la propera restricció del Blog minvarà molt aquesta sensació de cert desequilibri, entre la necessitat de compartir, i aquest neguit segons el tema que exposo.
Podem dir, evita-les, i no tindràs aquesta sensació. És veritat, també ho és que quan aportes un caudal de propostes, el percentatge d'intervencions com aquesta és un no percentatge, i per tant difícil de deixar de banda, sense aquest no hi ha el gruix de les aportacions, aleshores, el cercar una proposta que combini els dos elements, passa, em porta, a la propera restricció del Blog, i no vull amagar què també em porta, que va agafada de la mà, d'una restricció dràstica de l'entorn biker que envolta les nostres aventures de bike. Sóc lent, molt lent, per tant vulnerable, si hem de ser lents, si no tinc més remei, millor ser tortuga, o cargol, no formiga,aleshores hem de posar-nos una bona closca al damunt, oi? hem de restringir l'accés al Blog.
Dies de SSEC.
Vinga la trabuco ja, no cal donar-hi més voltes. Queden moltes cròniques SSEC encara, mai puc pensar aquesta, aquesta. Aquesta, n'és una més d'un grup ja trabucat, i una menys de les què queden per trabucar.
Tinc a punt la crònica de la SSEC
Millor la llegiu o bé a la vesprada, o bé de cara a dijous, vull dir pensant festivament.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012. |
No tinc preparada
La crònica d'avui de la SSEC, vaig a buscar el pa, i després d'esmorzar posaré fil a l'agulla, per d'aquí a una estona trabucar-la al Blog.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012. |
dissabte, de maig 25, 2013
Dos radis morts
De la roda del darrera, he substituit la roda, he canviat el disc, el pinyó, i quan ja tenia tota la bike a punt, he mirat la Vicious, i m'he dit, demà és dia de gala, demà sortirà la The Motivator, deu minuts i la Vicious ja està a punt per tornar a rodar.
Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.
Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.
Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.
Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.
A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.
Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.
Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà 2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.
Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.
De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més, de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.
Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.
Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.
Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.
Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.
Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.
A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.
Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.
Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà 2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.
Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.
De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més, de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.
Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.
Dies de SSEC.
divendres, de maig 24, 2013
La crònica de la SSEC de demà a punt
Curiosa, certament, curiosa.
Com passen les coses, és sorprenent.
Com passen les coses, és sorprenent.
Dies de SSEC.
A minuts de la crònica de la SSEC
I l'he rellegit, després d'escriure-la ahir.
Hi ha vegades que en redueixo textes, passades les hores, d'altres que en redueixo per un cantó, i aporto noves propostes, o no millor dit, propostes, noves, difícil per a mi, oi que sí?
Mentre ho feia, exposar-vos a aquesta intervenció com tractava la crònica d'avui de la SSEC, he anat ja preparant la crònica de demà, pel fet que aquesta intervenció està gestada a l'hora de dinar, i després de pedalar, ha quedat en pantalla, per ara a les vuit del vespre, ja seguir-la passant a ser l'entrada de la propera crònica SSEC2013.
Pedalar dues hores ben tocades et dóna molta visió, mai massa, o sí, però molta.
Una SSEC és una proposta de MTB, a val, una SSEC és una proposta Single Speed, a val, una SSEC és la proposta, això, sí, això sí.
Dies de molt de MTB.
Veus a uns bikers que volten per tota Europa coincidint entre ells ara sí, ara també. Nosaltres no som és veritat, normal, som com som, o això podem pensar, res més lluny, res més lluny.
Una explosió, una explosió, el què va passar ara fa unes setmanes, les que configuren un mes, i una més, i tant que sí, i tant que sí.
Una bike com aquesta va venir a casa, i va venir perquè havia de venir, a on anem a partir d'ara, va pel mateix camí, anem a on hem d'anar ara, a val, anem a molts llocs, és veritat, a val, hem de refer el calendari Single Speed del 2013, a? hem de definir detalladament aquest calendari, aquesta és la intenció, posar-hi dates, llocs, que sempre ho fem així, és cert, però no canviem mai les dates programades, des de la SSEC que no hem anat a cap de les cites programades, aleshores aquesta SSEC té el seu què, segur, segur, i per tant la proposta de la resta del 2013, tindrà una component diferent, és evident, és evident. No hem deixat de fer 5.000 Km. per no fer res, està clar.
La SSEC2013 va ser una jornada de portes ofertes, està clar, el programa de la resta del 2013 de casa, també ho serà, però en diferit, com? en diferit, a partir d'aquí, i amb la possibilitat de canviar-ho en tot moment, anirem en diferit, no pel què fa a sortides d'ara per ara, però la resta va de pet a fer aquest canvi, sempre en diferit, unes excepcions, com sempre, els contribuïdors del Blog, quasi tots, sí que tindran sempre aquesta calendari, de comentar-se, únicament aquests, els motius són interessants, i molt profitosos, en el sentit que la SSWC del 2011 ve de la mà d'en Michael, 24 Hours Moab a casa per bandera, de la mà d'en Xavi, WEMBO de la mà de la Bec, i per què? perquè sí, perquè cada un d'ells proposa sempre instants freedom catalonia, i les cites de casa internacionals de la mà d'en Miki, o sigui, tot queda a casa, com ha de ser. Públicament a casa, vull dir exposat al Blog, a The Great Escape MTB, en la forma que tingui la forma que ens a sigui més satisfactòria a tots, a tots nosaltres primer, i segon a tots nosaltres, com? si no hi ha aventura no hi ha Blog, i perquè tinguem aventures al proper tram, hem de fer un salt, i per fer-lo, hem de fer aquest pas.
Dies de SSEC.
Hi ha vegades que en redueixo textes, passades les hores, d'altres que en redueixo per un cantó, i aporto noves propostes, o no millor dit, propostes, noves, difícil per a mi, oi que sí?
Mentre ho feia, exposar-vos a aquesta intervenció com tractava la crònica d'avui de la SSEC, he anat ja preparant la crònica de demà, pel fet que aquesta intervenció està gestada a l'hora de dinar, i després de pedalar, ha quedat en pantalla, per ara a les vuit del vespre, ja seguir-la passant a ser l'entrada de la propera crònica SSEC2013.
Pedalar dues hores ben tocades et dóna molta visió, mai massa, o sí, però molta.
Una SSEC és una proposta de MTB, a val, una SSEC és una proposta Single Speed, a val, una SSEC és la proposta, això, sí, això sí.
Dies de molt de MTB.
Veus a uns bikers que volten per tota Europa coincidint entre ells ara sí, ara també. Nosaltres no som és veritat, normal, som com som, o això podem pensar, res més lluny, res més lluny.
Una explosió, una explosió, el què va passar ara fa unes setmanes, les que configuren un mes, i una més, i tant que sí, i tant que sí.
 |
| Imatge de Xavier Font: Freedom. |
La SSEC2013 va ser una jornada de portes ofertes, està clar, el programa de la resta del 2013 de casa, també ho serà, però en diferit, com? en diferit, a partir d'aquí, i amb la possibilitat de canviar-ho en tot moment, anirem en diferit, no pel què fa a sortides d'ara per ara, però la resta va de pet a fer aquest canvi, sempre en diferit, unes excepcions, com sempre, els contribuïdors del Blog, quasi tots, sí que tindran sempre aquesta calendari, de comentar-se, únicament aquests, els motius són interessants, i molt profitosos, en el sentit que la SSWC del 2011 ve de la mà d'en Michael, 24 Hours Moab a casa per bandera, de la mà d'en Xavi, WEMBO de la mà de la Bec, i per què? perquè sí, perquè cada un d'ells proposa sempre instants freedom catalonia, i les cites de casa internacionals de la mà d'en Miki, o sigui, tot queda a casa, com ha de ser. Públicament a casa, vull dir exposat al Blog, a The Great Escape MTB, en la forma que tingui la forma que ens a sigui més satisfactòria a tots, a tots nosaltres primer, i segon a tots nosaltres, com? si no hi ha aventura no hi ha Blog, i perquè tinguem aventures al proper tram, hem de fer un salt, i per fer-lo, hem de fer aquest pas.
Dies de SSEC.
Mig dia de bike
I ha funcionat, està bé això.
Mirarem de fer el propòsit de repetir cada dimarts, i cada dijous, bé, no jo, en Josep.
Mirarem de fer el propòsit de repetir cada dimarts, i cada dijous, bé, no jo, en Josep.
Però si passa de pedalar cinc dies per setmana a dos o tres, ja serà una bona millora, una gran millora.
El pla inicial ja era aquest, amb l'arribada de la primavera abandonar la ruta feta cada dia des de l'u d'agost del 2012, de Granollers a SV, i passar a pedalar al mig dia a SV.
Ahir vàrem sortir junts perquè tingui clara la ruta a fer.
És una bona ruta, 27 Km. i un xic per sota dels 800 m. positius.
Dies de SSEC.
Els dos cafès del matí a les sis tocades ja han vingut, mtb, mtb, mtb.
La crònica de la SSEC d'aquest matí, amb la imatge corresponent ja és a punt des d'ahir a la nit, dies de molt Single Speed.
dijous, de maig 23, 2013
Avui tindrem el primer tram SSEC
Portat a la realitat per en Josep.
Són moltes les escenes de compartir bones sensacions a la SSEC amb d'altres bikers Single Speed.
Per una banda, les anades i tornares a Granollers ja s'han acabat, toca nova arrancada, ara a fer el meu tram de casa de radi més gran, a on veurem si podem consolidar aquesta pedalada, veurem.
De mentre tenim la visió SSEC de fons, és veritat, però cal consolidar a on volem dirigir-nos, i ara per ara de converses, de moltes converses, sembla que n'hi ha una que pesa més que la resta.
Les coses, fem el què fem roden, sempre roden, és qüestió d'entendre, de mirar d'entendre el sentit de gir, seguir-lo amb la mirada i mirar de veure quelcom. De mentre ho fas, vegis o no vegis res el què sembla segur, és que ja t'haurà passat la vida.
Són moltes les escenes de compartir bones sensacions a la SSEC amb d'altres bikers Single Speed.
 |
| Imatge de Xavier Font. |
De mentre tenim la visió SSEC de fons, és veritat, però cal consolidar a on volem dirigir-nos, i ara per ara de converses, de moltes converses, sembla que n'hi ha una que pesa més que la resta.
Les coses, fem el què fem roden, sempre roden, és qüestió d'entendre, de mirar d'entendre el sentit de gir, seguir-lo amb la mirada i mirar de veure quelcom. De mentre ho fas, vegis o no vegis res el què sembla segur, és que ja t'haurà passat la vida.
No en té res de fàcil, és evident, si ho fos de fàcil, la feina feta de la SSEC no es veuria, també és veritat què un cop ja està feta, es podria haver fet de moltes altres maneres, segur, però és com tot, ara un cop passada la SSEC, un cop ja ha anat prou bé, ara veiem d'altres alternatives, jo no però, vull dir què segur que hi ha sempre bones pensades, a sí, això volia dir, no facis canvis sobre quelcom que funciona, perquè pel què veig, ara gaire bé res funciona.
Una bona pensada no pedalar a la SSEC, una bona pensada. Ho dic pel fet que si en Josep la caiguda en bike tan desafortunada l'hagués patit a la SSEC, no puc ni pensar què hauria passat.
Dies de SSEC.
Una bona pensada no pedalar a la SSEC, una bona pensada. Ho dic pel fet que si en Josep la caiguda en bike tan desafortunada l'hagués patit a la SSEC, no puc ni pensar què hauria passat.
Dies de SSEC.
Avui mig dia interessant
És dijous i mirarem de posar en marxa la qüestió bike al mig dia.
És que ahir dos bikers es van posar en contacte, van intercanviar informació i un va arrancar de la conversa un nou tram.
Un dia impecable per poder anar a fer el meu tram al mig dia.
Ja us en faré cinc cèntims, en cas de ser, en cas de ser.
A pel segon cafè.
Dies de SSEC.
dimecres, de maig 22, 2013
Avui hem fet un segon pas
Molt important, molt, no per la dimensió, en cap cas, no perquè sigui amb el to de la importància del què les normes socials més populars, o clàssiques, són el mateix, importants pel fet del perfil que té aquest pas, per cap altra aspecte.
Un gran biker, vola a dalt de la bike, vull dir volar, metres de vols, veus com la bike deixa de tocar el terra i inicia el vol, una visió única.
Quan comentes, quan et comenten, tot passa a caminar força bé, sense fer-ho, en cap cas, per part meva, si no comparteixo, no camino, segur que no és l'única manera de fer, és evident, hi ha opcions per a tot a la vinya del senyor, i tant, però a mi m'agrada molt compartir per fer.
Anar a llocs fora d'Europa si no hi ha punts molt forts per aterrar-hi, difícil, molt.
I faig referència únicament a bike, a Single Speed, en el sentit que per sortir a pedalar no cal masses comentaris, per fer el què fem nosaltres sense compartir opinions, no hi ha tram.
Per això estem aturats, mirant a totes direccions, no per veure res, certament, sí per mirar d'entendre, i un cop això passi, aleshores fins i tot podria ser què deixi d'estar aturat, deixem d'estar aturats, fins i tot, o no, i no passarà absolutament res. Ho escric i millor deixar passar els objectius Single Speed d'aquest 2013, després passades aquestes, aquestes hores, veurem què en penso, què en penso, si segueixo pensant el mateix.
De moltes hores de converses, moltes als darrers dies, setmanes, des de després de la SSEC, avui hem fet un segon pas, ara ja passades les primeres lletres, ja no diré important, sí, significatiu.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012: Friends. |
Quan comentes, quan et comenten, tot passa a caminar força bé, sense fer-ho, en cap cas, per part meva, si no comparteixo, no camino, segur que no és l'única manera de fer, és evident, hi ha opcions per a tot a la vinya del senyor, i tant, però a mi m'agrada molt compartir per fer.
Anar a llocs fora d'Europa si no hi ha punts molt forts per aterrar-hi, difícil, molt.
I faig referència únicament a bike, a Single Speed, en el sentit que per sortir a pedalar no cal masses comentaris, per fer el què fem nosaltres sense compartir opinions, no hi ha tram.
Per això estem aturats, mirant a totes direccions, no per veure res, certament, sí per mirar d'entendre, i un cop això passi, aleshores fins i tot podria ser què deixi d'estar aturat, deixem d'estar aturats, fins i tot, o no, i no passarà absolutament res. Ho escric i millor deixar passar els objectius Single Speed d'aquest 2013, després passades aquestes, aquestes hores, veurem què en penso, què en penso, si segueixo pensant el mateix.
De moltes hores de converses, moltes als darrers dies, setmanes, des de després de la SSEC, avui hem fet un segon pas, ara ja passades les primeres lletres, ja no diré important, sí, significatiu.
Dies de SSEC.
Per poder anar a dinar
I fer-ho un xic diferent, estaria bé sortir a pedalar, i tant que sí.
Però com fa res que el GG, va manar, i el cinema es va imposar, avui no sé a on anirem, si en bike, o si cinema, anar al cinema té la seva component positiva.
M'agrada molt veure películes al cinema, diria que quasi més que la bike, com? sí, sí, és cert, he de pensar que no, aquest és un espai de MTB, i tant que sí, però i sempre hi ha un però, o no, i ara sí, la bike no serà sempre, oi que no, i el cinema passarà sempre per sobre de la bike, segur, segur.
Jo una película de bikes no me la miraria mai, no així una película de MARVEL, tant li fa si és bona o no, no té cap importància, les he de veure, o una creació de l'Almodovar, des de la primera fins l'última, o una de Dràcula, i d'aquest tant li fa que sigui d'en Browning, o d'en Coppola, amb quasi seixanta anys de diferència, o el Septimo Sello de Bergman, o La Jungla de Cristal, totes, pero totes les he vist una vegada, dues, tres, no té importància, la Trilogia del Senyor del Anells, no ho sé, trenta vegades, i quedaria curt, quaranta o cinquanta El Retorn del Rei, sembla ara que ho escric que no pot ser, però és, és. Per l'escena de Casablanca de Curtiz, Bogart-Bergman, no us puc dir per sobre d'on passaria, per la música de Steiner, bé, seria una crònica extensa, segur, segur, amb una bibliografia d'una temàtica i prou, una mica més extensa que tota l'història del MTB junta, una mica més i prou.
Puc dir què en aquesta línia m'agrada veure películes, un mica, una mica, en aquest sender, sí, millor per prudència per a tots, restar lluny de tots i de tot, si parlem de Single Speed, vull dir, què, és evident, no ens entendrem, normal, normal.
Quilòmetres, aquest mes, no ho sé, desnivell, no ho sé, comparativament amb l'any anterior, ni la més remota idea, zones de treball amb el pulsòmetres, baixes, molt baixes, xifres concretes, això baixes molt baixes, més encara, dies de moltes converses, també perquè no, també de MTB.
Doncs això anem a dinar?
Però com fa res que el GG, va manar, i el cinema es va imposar, avui no sé a on anirem, si en bike, o si cinema, anar al cinema té la seva component positiva.
M'agrada molt veure películes al cinema, diria que quasi més que la bike, com? sí, sí, és cert, he de pensar que no, aquest és un espai de MTB, i tant que sí, però i sempre hi ha un però, o no, i ara sí, la bike no serà sempre, oi que no, i el cinema passarà sempre per sobre de la bike, segur, segur.
 |
| SSIT2012. |
 |
| SSIT2012. |
Quilòmetres, aquest mes, no ho sé, desnivell, no ho sé, comparativament amb l'any anterior, ni la més remota idea, zones de treball amb el pulsòmetres, baixes, molt baixes, xifres concretes, això baixes molt baixes, més encara, dies de moltes converses, també perquè no, també de MTB.
Doncs això anem a dinar?
Volant de valent
Sense enfilar-me a la bike.
No passa cada dia, una jornada dilatada de despatx, que marca que avui la bike no ha sigut, així que ja amb la meva màquina d'escriure, perquè el meu ordinador és una màquina d'escriure i prou, portava mesos sense funcionar.
Avui com ahir la crònica primer i la imatge després, crec recordar, no necessito la imatge per parlar de la SSEC, pel fet què quan la calma arriba, ara a la mitja nit, tot just veig la darrera imatge del Blog, el pensament és de molta pau.
La mateixa pau que he gaudit aquesta mitja nit en deixar enrere la jornada, gran jornada, gran jornada.
És que costa, i ja està bé que sigui així, pensar amb res gran per a mi, i que la imatge no sigui de moments de la SSEC, d'instants entre bikers Single Speed a la SSEC.
Estem patint molts canvis, molts, i aquest fet, canvis sense fer, tenen un eix principal, la SSEC, certament, certament.
Mare meva quina arrancada la sortida de dissabte, i la nocturna de divendres, i l'aventura de diumenge.
Definir, no és aconseguir-ho necessàriament, si no intentar-ho, amb intentar-ho ja està més que bé, perquè mentre mires de fer-ho tot camina prou bé sempre.
Mirar de portar a terme una SSEC, implica viure una aventura de dimensions considerables, a on dia sí, dia també no puc evitar de reviure instants SSEC, impossible que sigui diferent.
Quantes bikes interessant, mare meva.
Quantes persones interessants, mare meva.
Quants projectes de futur interessants Single Speed, mare, meva.
Dies de SSEC.
Mentre estem aturats, tot s'ordena, ja és el què volem, oi que sí?
No passa cada dia, una jornada dilatada de despatx, que marca que avui la bike no ha sigut, així que ja amb la meva màquina d'escriure, perquè el meu ordinador és una màquina d'escriure i prou, portava mesos sense funcionar.
Avui com ahir la crònica primer i la imatge després, crec recordar, no necessito la imatge per parlar de la SSEC, pel fet què quan la calma arriba, ara a la mitja nit, tot just veig la darrera imatge del Blog, el pensament és de molta pau.
La mateixa pau que he gaudit aquesta mitja nit en deixar enrere la jornada, gran jornada, gran jornada.
 |
| Imatge de Xavier Font: Heroïna també de la SSIT2012. |
Estem patint molts canvis, molts, i aquest fet, canvis sense fer, tenen un eix principal, la SSEC, certament, certament.
Mare meva quina arrancada la sortida de dissabte, i la nocturna de divendres, i l'aventura de diumenge.
Definir, no és aconseguir-ho necessàriament, si no intentar-ho, amb intentar-ho ja està més que bé, perquè mentre mires de fer-ho tot camina prou bé sempre.
Mirar de portar a terme una SSEC, implica viure una aventura de dimensions considerables, a on dia sí, dia també no puc evitar de reviure instants SSEC, impossible que sigui diferent.
Quantes bikes interessant, mare meva.
Quantes persones interessants, mare meva.
Quants projectes de futur interessants Single Speed, mare, meva.
Dies de SSEC.
Mentre estem aturats, tot s'ordena, ja és el què volem, oi que sí?
Arranca una nova jornada
El dia arranca de forma curiosa.
A on encara he de triar la imatge de la crònica, breu crònica de la SSEC del matí.
Ara però com ahir la sortida de primera hora del matí no serà, a diferència de l'anterior jornada, a la tarda de millorar les sensacions un xic, podria haver-hi aventura de MTB.
Els dos cafès del matí han caigut a les set, ara ja de cara a l'esmorzar.
Dies de SSEC.
A una hora tocada de la crònica de la SSEC, que bé escriure això, que bé.
La crònica de demà
De la SSEC a punt, l'he feta ara, després d'una jornada llarga de despatx, que ha posat punt i final a la mitja nit, i què per la intensitat d'aquesta m'ha permès enfilar amb la crònica de la SSEC.
Ja anem fent una petita pila recopilació d'intervencions SSEC, cada matí, i en el seu defecte, amb alguna tarda SSEC.
Quan a la mitja nit, en la foscor de la nit, no veus les Fades de la foscor de la nit, tot fa un canvi, la melancolia passa a ser la reina de la nit, i el pensament de la caiguda dels cavallers de la llum, et fa pensar que la desaparició de les primeres, i la caiguda dels segons es podria haver evitat, o no, però cal ser prudents, la llum està envaint l'espai de les Fades de la nit, i els cavallers de la llum deixen de tenir sentit.
Que bé haver preparat una breu crònica de la SSEC per demà a quarts de deu del matí.
Dies de SSEC.
 |
| SSIT2012: On és la BEC? |
Quan a la mitja nit, en la foscor de la nit, no veus les Fades de la foscor de la nit, tot fa un canvi, la melancolia passa a ser la reina de la nit, i el pensament de la caiguda dels cavallers de la llum, et fa pensar que la desaparició de les primeres, i la caiguda dels segons es podria haver evitat, o no, però cal ser prudents, la llum està envaint l'espai de les Fades de la nit, i els cavallers de la llum deixen de tenir sentit.
Que bé haver preparat una breu crònica de la SSEC per demà a quarts de deu del matí.
Dies de SSEC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)