"NO LIMITS, NO SPEEDS!!! SS POWER!!!" Transcatalunya 2011

 

TransCatalunya 2011. 200Km i 3.500m de desnivell.

He participat en totes les edicions però l'incentiu per tornar-la a fer aquest any era: "es podria fer la Trans amb una single speed?". I és que una vegada ja feta repeteixes l´any següent intentant millorar el temps total any rere any, però aquest motiu no és suficient per a mi. L'itinerari no és maco, m'explico: l'inici des de La Molina és espectacular (no pot ser de cap altra manera tractant-se de La Cerdanya), però a mesura que arribes a Barcelona vas "de Guatemala a Guatepeor..." fins a arribar a Sabadell (horrorós) i el Besós (encara més horrorós). A més, tot l'itinerari transcorre per pista ampla, ideal per a "carreteros" però fatal per a mi. Intento evitar les pistes amples!!! 
Després de quatre mesos pedalant amb la single i després d'haver pogut acabar la "La Ruta del Císter" en un dia, havia de fer un pas més. No hi ha molta diferència, però la TransCatalunya són 100Km més i 1.000m més de desnivell. El desnivell no m'importava, em feia por els kilòmetres. Aguantarien les meves cames tants kilòmetres? Hauria de caminar? 200Km caminant? I al pla? pringaria gaire?
A més durant aquesta passada setmana el temps ha ajudat molt amb pluges abundants, així que a la duresa de la prova s'afegia el fang. 
A les 3.30h sona el despertador. A les quatre toca esmorzar. A les cinc comença la cursa. Aquesta es la última foto abans de començar la cursa a l'habitació de l'hotel Super Molina.

Poso el roadbook a la bici. Hi ha gent que surt amb frontal. No cal, comencem pujant direcció el Coll de Pal. És una pujada llarga de 8 kilòmetres ideal per estirar el grup. Trigarem gairebé una hora, el sol ja haurà sortit!
A la línia de sortida molta gent, 450 inscrits. Jo em col.loco amb el meu "grupet de coneguts", el Carles (habitual de les sortides per Collserola), l'Àlex (amb el que participo com a parella des de fa tres anys a la Volta a la Cerdanya) i un amic d'ell, el Xavi, que l'any passat va plegar. Som gairebé els últims en sortir. Temperatura 6ºC, gens de fred per ser l'hora que és i el lloc on ens trobem. "Avui farà calor!"
Surto amb el paravent Pearl Izumi i el maillot de màniga curta de Colorado. El Carles té por de passar fred i surt amb maillot curt, armilla i gore. 
Comencem a pedalar, els primers surten ràpids com sempre. Jo tinc clar que aquesta vegada no cometré el mateix error que l´any passat intentant seguir al Pau Zamora. Que malament que ho vaig passar! 
Aquest any em conformava amb acabar-la!
Sortim junts amb el Carles, la idea no era córrer junts, així que li dic que marxi, que no m'esperi. Insisteix en que anem bé. Avancem a gent, molta gent. Sé que estem anant ràpids, però em trobo molt bé. Tinc molt bones sensacions. Em sento "fort".
Anem xerrant amb uns i altres. L'asfalt s'acaba i comença "LA GRAN PALA". La pista d'esquí puja i molt. Decideixo posar peu a terra a la meitat de la primera pala. Penso que més val que reservi forces...més endavant ho agrairé. Molta gent puja caminant. Pocs metres més tard em torno a enfilar a la bici i començo a avançar a tothom. En un dels trams més durs hi ha un tap. Impossible avançar. Hi ha massa gent, a més, jo necessito pujar més ràpid. Toca caminar novament. Torno a enfilar-me i intento avançar "fora pista". Impossible. Ja hem arribat al final de la primera GRAN PUJADA. Hauré caminat 300m en total. Molt menys que molta de la gent que està participant. Aquest fet m'anima...i molt!
Baixem, no gaire, però baixem. Gas a fondo. No porto canvis, però si s'ha de baixar es baixa! Avanço, avanço. Ja és de dia. Avanço a corredors que es sorprenen al veure que estic fent el mateix que ells amb una SS. No s'ho acaben de creure...normal...
Arribem al Coll de Pal. Carretera i amunt. Veig de lluny, molt lluny el maillot del Carles. L'enganxo i baixem junts. La panoràmica que tenim davant nostre és brutal. Bagà està cobert de núvols. Sembla que estiguem al cel.
Deixem la carretera i agafem pista. Recordo aquesta pista de l´any passat. És una baixada llarga i dura amb molta pedra suelta. Li dic al Carles: "fota-li canya que aquí avançarem a molta gent!". I així va ser, hi ha molts "carreteros".
Tenim les mans gelades i no podem frenar. Sort que els Formula R1 frenen tant que només amb acariciar-los ja n'hi ha prou.
Arribem al primer control. Analitzo a la gent del meu voltant. No són "domingueros". Anem bé. El Carles marxa i darrera d'ell jo.
Bé un pla baixada on jo no puc pedalar, seguit d'uns quants kilòmetres plans per carretera fins arribar a La Pobla de l´Illet. Aprofito el pla per descansar. La meva velocitat punta és de 15´5km. La resta de participants pedalen a 35km/h. Algun grup em crida: "engánchate a nosotros, no vayas solo!" ...adeuuuuuuuuuuuuuuu
Recordo la pujada de l´Oratori com l´infern. No té tanta pendent com les pales de l´estació d'esquí però és llarguíssima. És la típica pista de plat mitjà i pinyó gros. És molt constant. Trobes el ritme i amunt. Avanço a gent, alguns coneguts del dia anterior sorpresos al veure que el tio de la SS que van conèixer els estava avançant. Alguns grups de picats intentaven seguir-me però no podien. Mentre avanço escolto comentaris com: "mira, este tio lleva solo un plato!""joder, que lleva solo un piñón!". A mitja pujada coincideixo amb la Núria. L'hem avançat a la baixada llarga i pedregosa. M'ha avançat en el pla arribant a la Pobla de l´Illet. Xerrem una estona. Portem 40km. Està forta, molt forta, però em diu que li comença a fer mal al cul. Se m'escapa.
Arribem a la pitjor part per a mi, 18km de carretera plans-baixada, terreny ideal per a una SS. Vaig en la posició número 100. Comencen a avançar-me totes les persones que he avançat prèviament. Algú inclús em diu: "ja m´atraparàs a les pujades!". Es posen a tirar com animals. Un corredor s'atura interessat en saber si em trobo bé: "Sí, sí em trobo bé, però no puc anar més depresa". 
15´5Km/h-20Km/h. Ja sé que per damut dels 17km/h no cal que pedali, no serveix per a res. Em dedico a contemplar el paisatge. Arribo al dinar. Vaig el 145!!!
És a dir, he perdut 45 posicions per culpa del pla...i de la SS!

Em trobo a coneguts de Probike. Xerrem una estona mentre em menjo una buti..i a continuar.
Ara toca pujar una d'aquestes pujades de revolts i més revolts que amb cotxe has de posar primera. Pujo ràpid, no perquè vulgui, sinó perquè no puc fer-ho a poc a poc. Torno a avançar a gent. Torna a haver-hi gent sorpresa. "Como tienes que haber hecho las dos primeras subidas para poder estar aquí!" "Tu tienes que haber pecado mucho para que te toque este castigo".
Pujo com puc. Camino 100m. La gent comença a patir. El fet d'acabar de dinar no ajuda massa.
Coincideixo amb un vell conegut, el Ruben. Pedalem junts. Ell m'avança, jo l'avanço. Cap aquesta part de la cursa els grups ja estan fets i ja saps que si no passa res, acabaràs amb un d'aquests grups. Encara falten 100km!
Arribem al Km 140. Al roadbook diu: "350m molt durs". Ni ho intento!
Arriba la Núria. Ella puja muntada. La resta, res de res.
Ara ve la pitjor part, un seguit de puja-baixa fins a arribar a Sabadell.
Aquest any hi ha un tram nou dintre del Parc Natural de Sant Llorenç. No es gaire llarg, però es fa eternnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.
Em vaig animant tot sol: "30Km i arribem!".
Agafem el riu Besós i ens comença a avançar tothom. La Núria també. Insisteixo als meus companys de kilòmetres que marxin. La meva velocitat en aquest tram és molt baixa. Ells poden anar molt més ràpids que jo. Insisteixen en no deixar-me sol. Arribem després de 12h45´ (temps aproximat).
A l´arribada hi ha el Mesti, un dels muntadors de Probike. Una de les poques persones de la botiga que des de un bon principi va apostar a que jo acabaria. La resta em deien: "a quin control plegaràs?"
Felicitacions vàries, etc...Pedalem plegats fins a la Mar Bella. (aquest últim tram de 20km és neutral.litzat)

En resum: agrair a Moots per haver fet una bici com aquesta. Es un puto avió. Còmode, comodísima. Forta,etc...Ni mal d'esquena, ni de cul,res...
Agrair al senyor Fox que torni a fabricar forquilles amb tecnologia Terralogic i és que només de veure com "bambolejaven" les forquilles de la resta de participants em marejava. 
Gràcies al Marçal per deixar-me la bici (COM SEMPRE) perfecte. Tan perfecte que vaig sortir sense CAP eina, repeteixo...CAP: ni manxa, ni càmara, ni claus...RES. A les butxaques del maillot només portava el mòbil i un Power Gel...res més! Gràcies!!! A més, després de veure que el tio amb una SS acaba unes Guilleries com no havia de provar jo la TransCatalunya?
A la gent de BiciOci per deixar-me els frens perfectament ajustats...com ha de ser.
A la gent de Ritchey per seguir fabricant els punys WCS. Els vaig muntar el dimecres abans i al muntar-los va ser com: "Home, Sweet Home". Ni Eisigrips ni ósties!, WCS!!!
A la Sònia (ex-treballadora de Probike) per donar-me una mostra d'una crema Assos pel cul. Jo mai n'he utilitzat perquè per sort no pateixo mai d'aquest tipus de problemes. Està clar que al acabar el fregament continuat de la badana sobre la pell l'acaba fent malbé. Un 10 per aquesta crema. A partir d'ara cada vegada que faci una sortida llarga l'utilitzaré.
Gràcies al senyor King Cage, per fer el botellero més maco, lleuger i resistent que hi ha...vaig veure tants botelleros desperdigats pel terra que...
Gràcies Mesti, malgrat sabia que acabaria, (encara que fos de genolls), sempre ajuda el fet de que algú et digui: "tu ves al teu rotllo, ja veuràs com ho faràs!"

Gràcies per ser Tauro i tossut!!! Finalment la meva tossuderia ha servit per alguna cosa... 


Single Speed = No Limits!!!