The Best Day: Tramunbike 2011. "La dedicació" (part II de IV).

Als Saltencs, com que als Saltencs? sí, sí, a ells. És per a ells, per aquests bikers que he conegut aquests darrers mesos, una cursa molt important, molt significativa.

Des del primer dia que vaig entrar per la porta del BO, que la conversa en algun moment del dia mentre sóc a casa seva, gira sobre aspectes d'aquesta cursa, sobre anècdotes, sobre corredors que hi han anat, sobre el paper que hi ha de fer un biker o un altre.

Una conversa entre moltes de la Tramun, em va quedar al cap, la que es va tenir apassionadament entre un grapat de bikers, entre ells en Jordi, en David, en Narcís, en Fidel i crec que també en Tibat, i jo, sí, sí també hi vaig participar jo.

Parlàvem del sentit o no de les SS rígides, d'en David i meva,  en David, en Fidel, en Narcís,  i en Jordi, ja em perdonareu si em deixo algú de la conversa d'aquell dia.

En Tibau crec que també hi era,  jo hi era,  entre història del MTB saltenc, i això, compartir aquells instants no té preu, són converses de bike, on les sensacions de cada biker, els pensaments queden a sobre de la mateixa taula, i a on un cop exposats el camí segueix, a l'espera de la propera conversa, a la persecució, a l'anada fins a la propera conversa entre bikers.

Després d'aquell dia, abans d'aquell dia, he sentit converses i més converses sobre aquesta cursa.

De fet crec que anys abans,  ja les sentia, però sempre des de la distància, "no era una cursa per a mi, és molt tècnica", i la deixava per quan tingués un millor nivell de baixada.

Ara al 2011, el tret de sortida per a mi a la Tramunbike ja està donat, va ser el dimecres a la nit al BO. On en David tot de cop es va posar a escriure a l'ordinador i va fer la meva inscripció, així de fàcil, així de planer, després de converses, i converses, i converses de la Tramunbike  durant setmanes, durant tot el dimecres, i on en aquestes setmanes, amb la Betty, amb l'Andreu, amb l'home GT, amb en Colorado, amb en Narcís, amb en David, amb en Jordi, a tots els hi he dit, "jo no tinc el nivell per ser a la Tramunbike".

La diferència avui és que estic inscrit a la Tramunbike, per les circumstàncies que he esmentat, aquestes darreres importants, al "pròleg" les he esmentat, i on a diferència de, és que tots entenem com ha anat, i no perquè sigui senzill o no, si no perquè tots parlem del mateix,  perquè volem que això sigui així, que camini, i camini bé, entre somriures, no hi ha cap més fil conductor que, que cada un dels noms que he esmentat participa cada cop que es dóna l'oportunitat a aportar perquè les coses siguin com les estem vivint, és a dir, com una aventura que cada vegada és tant o més emocionant que les anteriors.

Aquesta és la clau que manté oberta la porta per on entra tanta llum.

És a on som, és a on sóc.

MTB, MTB, MTB.

Mira que és senzill, oi que sí?

El que és, és or, en podeu estar ben segurs.

Per aquest motiu, per totes aquestes converses, la meva participació i aquesta intervenció va per a tots aquests saltencs.

Si ja ho sé, una SS, rígida, 29" amb un biker poc baixador, a una cursa per a tècnics baixadors, dedicant la seva participació a qui per dret hi té tot els drets, és un homenatge petit, no diré que no, però és el més gran que jo els hi puc fer, i entre persones entregades, i jo en sóc una, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més". 

Entenc que és com ha de ser, per la passió que representa per a ells la Tramunbike, per la perseverança de que jo hi assisteixi d'en Narcís i en David.

Falten dies, ara encara són moltes hores, demà però hi serem a tocar, i el més important és que després de l'aventura tenim un dinar, que al final fa que la cloenda sigui senzillament de somni, que és com ha de ser, que és la manera de fer perquè aquestes aventures tinguin tot el seu sentit, en definitiva amb una proposta de dinar després de la Tramunbike, posarem nom i cognoms a aquesta edició de la Tramunbike 2011.

Serà al dinar i ho serà després a aquest espai, perquè la crònica de la cursa, del dinar,  puc dir ja avui que sigui quina sigui la meva experiència a aquesta aventura, la crònica tindrà el seu lloc a la història de la Tramun, un lloc petit és veritat, molt petit, una pàgina d'un llibre que té moltes pàgines escrites, però en definitiva un lloc, mtb, mtb, mtb.