Vint-i-tres hores d'imatges, de pensaments de MTB, com la de sota, MTB, MTB, MTB.
Llevar-se a un quart de cinc del matí i anar a dormir a un quart de quatre de la matinada. I a on sempre tot gira al voltant d'aquest mono tema, sí, sí, mono tema, que és el MTB.
"Bont, que simples, que senzilles, mtb, mtb, mtb".
Bon inici.
Un primer detall, que gran que és en Jordi.
Un segon detall, que content que estic de compartir amb en Colorado, i tant.
Un tercer detall, en Michael, és un biker amb una fusta impressionant, com escalava amb la SS d'en David de BO, com escalava.
Un quart detall, amb un biker com en Narcís, amb la qualitat del seu protocol, pedalar amb ell és un plaer, però un plaer, i tant.
Un cinquè detall, en Miquel, es pot ser més amable?, una doll d'amabilitat és el què és.
Un sisè detall, Betty, Yeti-Betty SS, què més puc dir?
Segon tram, tot camina com ha de caminar, tot roda com ha de rodar.
El darrer detall, he de millorar a les pujades més extremes a ritme alt al darrer tram de pendent, i seguir millorant a les baixades més tècniques, i tant.
De les millors notes de la jornada, la del color, la què en Jordi ens ha portat, i en Colorado.
En primer terme, o no, quina jornada de MTB, quina jornada, memorable, de les que abans de, mentre i ara passades les hores, dies, penses, "que bé que estic", i tot per una Cerdanya més. Sí, sí, una anada a La Cerdanya, sí, sí, ja ho sé, "però si sempre parles del mateix", i per molts anys que pugui parlar de les nostres aventures any darrera any a la Cerdanya. I sempre si Déu vol, amb en Colorado com a guia de la sortida, sí, sí, amb en Colorado sempre.
Passen els dies, els mesos, els anys, i Pla de La Calma, sempre serà el lloc de les estrenes, oi que sí?, Cabrerès, un clàssic, La Cerdanya un lloc on pensar que s'hi ha d'anar a viure, pensar res més però, i sí, Colorado sí, Collserola sempre serà la millor terra de MTB, i tant.
Una aventura més, la d'aquest dilluns, King for a day, Cerdanya Twenty, podré posar diferents noms, sí, però les sensacions mentre hi som són sempre les mateixes. Sempre parlo del mateix, de les mateixes sensacions, i de fet mentre hi sigui, aquestes poc variaran, millor així, oi?
Una aventura que té anys d'història a casa, Voodoo D-Jab, oi Colorado?
Ara a aquesta ocasió, a aquesta edició els tres hi hem anat amb quatre bikers més, i a quin millor, gentils, amables, què més es pot demanar, bé sí, un dia i que no cal que sigui proper enfilem fins als Llacs de la Pera, un dia, sí.
Una aventura que aquest darrer dilluns va ser una diada per recordar, de pensar que cada dia que passa gaudim més, i més de preparar, de ser a cada jornada enfilats a dalt de la bike.
A les vuit del matí ja estàvem a Martinet, i a les nou també, entaulats, fent un primer esmorzar, i tant.
Una sortida a on pedalar va ser la nota predominant entre moltes de més interessants que aquesta, rialles, moltes, més encara, rememorar anècdotes d'altres edicions, escoltar a cada biker present el que vol explicar mentre pedala, admirar una vegada darrera d'una altra el lloc que ens envolta, és també una de les millors sensacions a experimentar a dalt de la bike, La Cerdanya té aquesta component, i tant.
Després d'una bona estona pedalant un bon esmorzar, és que també estàvem per repetir, i tant, i aquest seria el darrer punt on podríem fer una parada per menjar, la resta, d'unes quantes hores, seria sempre siguent autònoms perquè la ruta no coincideix amb la civilització, que també està més que bé, oi que sí?
Com pedalem, com escalem, com baixen, no baixo, i quantes ganes de passar-ho bé, tantes que encara avui hi penso, i un somriure em ve al cap, mtb, mtb, mtb.
Crec que podem dir que pujar és també el què ha estat aquesta diada a La Cerdanya Twenty.
I a on en Jordi sempre és a on ha de ser, i deixant sempre una imatge, "baixa bé, i tant" i això ho dic jo, "com escala aquest biker".
Una coincidència a un punt on les emocions són, aquest cop però amables, molt amables, i exigents.
Una baixada que feia respecte, certament, una trialera preferida per en Colorado com inici de la cloenda d'una jornada a dalt de mtb, mtb, mtb.
Al darrer tram en Michael tocat per la caiguda a la trialera i en Miquel per haver malmès la roda del darrera al mateix tram, baixen per carretera, nosaltres repetim tram de baixada.
Arribats a Martinet, aigua a la font, refrescant, molt refrescant, i després un bon sopar i tant, un molt bon sopar, i com que trinxat no podia ser, uns bons canelons, sí senyor. Converses, i més converses, i més converses de mtb, mtb, mtb.
Avui cal insistir, MTB, MTB, MTB.
Jordi un honor gaudir de la imatge, quin mallot, "el mallot", sí senyor.
I tant, MTB, MTB, MTB.
Crec que tinc clar que la fot del mes ha de sortir d'aqui....quina pero? bufff...quin nivell.
ResponEliminaRespecte la sortida, que puc dir, la Cerdanya, els genets que hi heu anat, SS, ara ja no sols 29".
Espero que en Michael no s'hagi fet mal, una caiguda a una trialera mai es agradable...i mens a la Cerdanya.
Una abracada desde SC
Aquest tipus de sortida poden acabar be, malament o be per alguns y malament per a uns altres.En aquest cas va acabar així. Una persona que ve desde Irlanda amb ganes de pedalar carregat amb la seva propia no es mereix que li passi el que li va passar.
ResponEliminaM´empenedeixo de no haver insistit més en escurçar l´itinerari després de l´esmorçar. Aquesta sortida es dura, molt dura i la idea principal es passar-ho bé i disfrutar d´un dia de mtb tots plegats, ja som prou grans i ens coneixem tot lo suficient per no haver de demostrar res al altres. Per "putejar" al personal, millor anar amb ss.
Ha estat un plaer pedalar al vostre canto,llàstima que no vam acabar la ruta,tot i aixo lo vostre te merit de pedalar amb una SS i sense suspensio,pero no es fantàstic triar amb lo que vos anar!!!!!!una abraçada i fins la pròxima!!!!!!
ResponEliminaSi no m'he descomptat, per a mi , aquest era el sisè intent. Tres vegades amb en Marçal i en Colorado i les altres tres amb convidats, cadascun dels intents ha estat diferent, però com és habitual l'últim és especial. El dia va anar rodó, una sortida amb bike i llarga té de tot , moments per a tot, però la bona companyia, el bon ambient, les ganes de passar-ho bé, l'entorn, el paratge, les converses, les rialles i el patiment compartit fa que el record sigui immillorable.
ResponEliminaEl primer intent, per a mi, de ruta llarga i amb SS, i per cert no en tinc ni idea dels quilòmetres i del desnivell positiu que vàrem fer, el que sí sé és que la ruta pujava i molt, que vaig patir i molt, que m'ho vaig passar molt i molt bé, que amb la SS no pots pedalar en una pujada i xerrar a l'hora, de debò, no es pot! No vull que aquest sugui l'únic intent amb la SS, és més, amb en Colorado ja hem parlat de que aquest 2011 hem d'intentar posar la cirereta al pastís!
Un plaer, un gran plaer haver gaudit d'uns convidats com en Narcís, en Miquel i en Jordi. Un plaer haver compartit patiment SS amb en Michael, properament viurem més coincidències SS, segur!
Marçal, Colorado, quasi em considero una SS, n'estic segura que dilluns va néixer alguna cosa que poc a poc aniré descobrint, però el pedalar SS és diferent, no es pot explicar, és com quan mai has pedalat, per molt que t'ho expliquin fins que no ho has patit/gaudit no saps de què et parlen. Ara, avui, amb els ulls ben oberts penso en pedalar i només em ve al cap la imatge de la meva Yeti-SS.
Gràcies a tots per fer de la sortida La Cerdanya, LA SORTIDA en majúscules.
Jo avui encara sóc dins dels dies previs a la sortida de La Cerdanya, dins de les sensacions que he viscut abans, intenses, les més intenses, mentre, i ara després de la sortida, el pensament torna, i torna, i torna a reviure les mateixes imatges.
ResponEliminaMTB, MTB, MTB.
Què més puc demanar?, bé sí, poder ser-hi, oi que sí?
Senzillament, sóc ja a la tarda de dissabte i ahir la pedalada va ser important, sí, però sóc al mateix lloc que esmento al darrer comentari.
ResponEliminaEl Blog resta aturat, però és com ha de ser, entenc jo.
Hi ha temps per a tot, ara, per mirar i no canviar de disc, perquè la música que escolto m'agrada.
Dissabte va ser un gran dia, i tant. Es va fer la Vallromanes-Blanes, jo no hi era, sí a l'hora de dinar. En Michael i la Betty sí, i em consta que va ser una bona sortida.
Hi ha un dia abans i un dia després d'aquesta jornada, porta d'entrada a la joia més preuada.
Després d'aquí, d'un divendres previ a la sortida de dissabte a on els nervis van ser la nota predominant pel que havia de venir, i després del dissabte, La Cerdanya ens esperava passades les 24 hores.
Des d'aquests instants tan però tan diferents, el món per a mi resta, no diré aturat, sí commocionat, és una realitat, a on després de ser-hi res té el mateix color, ara tot brilla amb molta més intensitat, la llum és la mateixa, sí, però els meus ulls no són els mateixos, i tant que no.
MTB, MTB, MTB.