The Best Day: Tramunbike 2011. "El pròleg" (part I de IV).

Dos mots que d'entrada per a mi són un contra sentit, però passats els minuts, serà "el millor dia", SS a la Tramunt, què més puc demanar?

Ho dic perquè de ser, que ara és a on sóc, a una cursa declaradament tècnica, pel que fa referència a les baixades i a les pujades, i a on de tres bikers experimentats, els tres m'han esmentat, "és molt i molt tècnica, perquè els bons baixadors gaudeixin d'allò més, i els que no ho són ja han de tenir clar a on no han d'anar".

Aleshores per què estic jo apuntat a la Tramunbike? 

No sóc bon baixador, i no cal que esmenti res més, però i sempre hi pot haver un però, o no, sóc de fàcil portar jo, si la música sona bé, i ahir aquesta a ritme de sardanes sonava molt i molt bé, oi que sí?
fet que fa que un genet que en els vols de baixada verticals té "algunes" dificultats, serà a la graella de sortida de la famosa Tramunbike.

He de dir que a aquesta cursa passarà quelcom molt especial per a mi. Als darrers anys, uns sis he participat a les darreres quatre edicions de Les Guilleries, als 100 Km. concretament, organitzades pel sr. Pep Permanyer, a aquest diumenge proper passarà quelcom important per a mi, no diré "contra", no es pot córrer contra "una institució del mtb", sí que seré a la mateixa graella de sortida, és a dir, correré amb el sr. Pep Permanyer.

Per a bikers que participen normalment a les curses gironines, això és quotidià, per a mi és tota una excepcionalitat. De fet és una absoluta novetat, que com no sigui al Roc d'Azur, al Moab o a la fita entre les fites d'aquest 2011, no es tornarà a repetir en temps. Més o menys fins als propers dotze mesos, quan, i si tot va bé diumenge, o no, es torni a fer la propera Tramunbike del 2012.

The Best Day: Tramunbike 2011.

Hi ha dies per pedalar, pel que en aquest espai poden ser vols de Drac, per pedalar escalant, o baixant, i dies per "caminar, i caminar, i caminar", el proper diumenge serà un d'aquests darrers per a mi, les baixades a peu, les pujades a peu, per què ho tinc tan clar? pel fet de que quan el meu bon amic, l'Home del Montseny em va dir convençut, "els 100 Km. és la cursa perfecte per a tu", vaig arribar en darrera posició, mort des del quilòmetre 23. Aquest cop que no un no, si no dos bikers de Salt,  són els que m'han dit, "en Fidel ens ha dit que aquest any és més pedalable, serà perfecte per a tu, posaràs algun peu...", amics meus no un, no, dos bikers de Salt, en Narcís i en David del BO, m'ho han assegurat, que Déu tingui pietat d'un genet de Drac del Baix Montseny, serà el que tingui que ser, "alea jacta est..".

Hi seré, si Déu vol, avui,  com ahir, estic molt, i molt, i molt content, més encara, emocionat, per les paraules d'en Narcís, "un biker que fa Guilleries ha de fer Tramunbike", o les d'en David, "ja t'he inscrit a la Tramun!!" o "segueixo pensant que un biker com tu no pot faltar la Tramun!! seria com una champions sense Barça", o "què et vaig dir jo que no tornaria fer?, Les Guilleries, i hi vaig anar oi?, així que estàs obligat a venir", frases totes elles que m'afalaguen fins al punt de que una decisió presa com era la de no anar a La Tramunbike 2011, avui és estar inscrit a La Tramunbike 2011.

No és un pas més i prou, és un pas més cap al proper repte, la propera fita. Però intueixo que això no serà així, aquest no serà un pas cap a, serà un repte principal,  i que des d'ahir estic mirant de preparar el camí tram a tram per poder ser a l'arribada, i mirar de ser a l'arc d'arribada de La Tramunbike passa a ser el primer objectiu, aconseguir ser-hi és la intenció, i si no és no passarà res, però pensar-ho així per a mi, és un acte de respecte a aquesta cursa on els seus organitzadors hi dediquen, hores, dies i mesos perquè aquesta cursa sigui un referent entre les curses més divertides, i això fa que en cap cas pensi lleugerament, "l'acabaré", en cap cas, veurem si puc anar agafat de la mà de La Tramun, que diu en David, poder fer-ho estaria bé, per a un biker com jo.

Ser a l'arc de sortida, estar inscrit a aquesta cursa, haver escoltat les propostes d'en David i en Narcís perquè hi participi, pensar abans per part meva que seria agosarat que un biker del meu perfil participi a una cursa d'especialistes com és La Tramunbike, implica moltes coses, entre elles, ser molt prudent i per aquest fet, preparar molt i molt bé aquesta propera aventura, perquè això és el que serà per a mi, "l'aventura", i per aquest motiu, he de refer tot el protocol que per a mi implica haver d'afrontar un repte com aquest, del que fa mesos, però mesos i mesos que en Colorado em diu, "que tècnica i exigent que és aquesta cursa" i a on jo no hauria participat, si més no aquest 2011.

Andreu, des de Sant Celoni, vaig a per la segona cursa de tres que he de fer abans del gran dia, a veure com anirà.

Saltencs, amb el vostre permís, miraré d'afrontar el que és "la cursa entre les curses", i si pot ser miraré d'acabar-la, però mentre això no sigui, el què sí que us puc garantir és que fins al darrer moment, sigui o no coincident amb l'arribada, el què sí que passarà és que gaudiré d'allò més d'aquesta cursa, metre a metre, des de les primeres rampes de pujada, passant pel pas per dins del riu, com les temibles i fantàstiques baixades, com les exigents i dures pales de pujada, de ben segur.

Pedalant, caminant perquè no, mtb, mtb, mtb.