Cal tenir clar que qui decideix, a on, com i quan és en Colorado, crec. És que de King for a day no sé massa bé com comença, sí però com acaba, amb les millors sensacions, cansats també perquè la ruta és exigent, i tant, i cal sumar-hi que de set bikes, avui sembla que en sumem una més, quatre són SS, fet que imposarà un punt més d'emoció a aquesta jornada tan divertida, segur que sí.
A aquesta escalada, mentre la fèiem hi hem decidit una Volta a Osona, i tant, encara la recordo la conversa d'en Colorado amb l'Andreu, "Andreu si cal dormim a terra" i jo pensava, "mare meva, pedalar i dormi per terra, a on ens porta en Colorado".
Dies de moltes rialles, i tant, avui en Colorado ens ha advertit, "alerta que jo hi tingut petits entrebancs a aquesta ruta amb alguns bikers", bé "el què en Colorado en diu petits entrebancs a mi em fa una mica de respecte, per no dir molt", pel fet de que si ho esmenta ell que està curat d'espants., no sé pas, no sé pas.
Ara fa dues edicions, jo he esborrat el disc dur de com va anar, no per la seva duresa, però "els sense temps" van disparar ara sí ara també durant tota la ruta i quin "aguante" que té en Colorado, jo no. Recordo d'aquella edició un bon moment, "com pedalava la Betty a l'autopista".
La darrera edició ho va compensar tot, i tant, calor, pluja, neu, vent, l'autopista va ser sensacional, sensacionalment dura i divertida, mtb, mtb, mtb. I la trobada al bar amb l'alumna d'en Colorado, dels millors moments, dels moments que fa que t'adonis que hi ha grans persones a les nostres vides, una coincidència preciosa a aquell instant tan crític per a nosaltres, estàvem literalment glaçats, una jornada que va ser memorable, entranyable, inoblidable.
Aquesta imatge i la primera són del mateix dia, de la darrera edició.
I què puc dir del proper, Cerdanya Twenty, que anem un grup de "gala", a una ruta de "gala", què més puc demanar?, que el dia tingui el to de les millors jornades a La Cerdanya, i tant, i que a poder ser preferiblement si he de triar entre fer-la tota sense aturades notables o no fer-la amb aturades de somni, ho tinc clar, vull parlar de l'octava edició, com la darrera fallida, i tant, i tant, i tant.
Mirarem de ser-hi a les vuit, per comprar la coca de xocolata, de menjar-la al patí, d'agafar l'aigua de la font, d'iniciar la ruta i que a partir d'aquí el temps i les ganes de gaudir d'allò més, sigui qui marqui el què i el com i perquè no clarament fins a on. Esmorzarem perquè l'establiment obrirà per a nosaltres i el dinar sopar del trinxat caldrà determinar a on, i tant.
Avui mirant de definir entre cada biker com ha d'anar tot, o quasi tot. Demà seguirem concretant, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada