Coming Soon.
Avui, d'aquí a uns minuts, diada MTB, a partir de les dues de la tarda, després caurà la crònica, perquè tantes anècdotes viscudes han de ser relatades amb la seva justa mesura.
Però el que sento ara, ahir, mentre era en cursa, després al dinar BO, a la nit, a la matinada d'avui, és que tinc moltes sensacions, pensaments, per posar a la crònica, les tinc clares des d'ahir al quilòmetre vuit fins a la matinada, l'ordre és el que estic madurant. No sé si serà però la sensació ara és la d'estar a la porta de la crònica de les cròniques.
Això serà, que segur que sí, si un doll de paraules sentides venen amb l'ordre que vull, i voler no és poder, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
La crònica ara té un punt èpic, tràgic també, i el què més, memorable. El tràgic el miraré de passar ràpid, o no, en cap cas l'èpic i el memorable.
El que dic, mtb, mtb, mtb.
Un dia de reflexió, de reflexions, moltes, les millors, sempre les millors, si n'hi ha clar.
ResponEliminaEn aquest cas, tinc molts i molt motius per gaudir de les millors sensacions.
Aquesta darrera experiència, la meva participació a la Tramunbike, ha estat una una lliçó magistral, pel fet de que creia que no havia de ser-hi per ser una cursa molt baixadora, però seguir el criteri d'en David i en Narcís de que havia de participar-hi va ser un encert, de 10/10.
Gràcies Narcís, gràcies David. Un present aquest que marca un dia abans i un dia després pel què fa a gaudir a sobre de la bike.
Avui dia Jordi, quin plaer, quin privilegi gaudir d'una jornada amb una persona amb una amabilitat que marca el que vol dir ser aquest mot, "persona".
Gràcies Jordi, pel dia, i entre moltes coses pels elogis a la bike de la Betty.
Ara ni en Miquelet, ni en David, ni en Tibau, podran dir res de la SID WC, del color, de la que ja no és la forquilla de la Yeti.
Demà posaré remei a la potència, i tant.
Vaig a per la crònica, ara sí, després d'un dia Tramun com avui, crec que és el moment de fer-ho.
MTB, MTB, MTB.
Acabar-la no ho sé, però miraré de fer un "sin prisas però sin pausas".
Molta estona redactant la crònica i encara no som a dalt de l'autocar, seguiré demà, no sé si publicar mentre vaig fent cada tram de l'aventura, crec que millor fer-ho un cop acabada.
ResponEliminaBé hora de descansar falten deu minuts per la una, i he de dir que el neguit escrivint, l'emoció no em deixa tancar els ulls, però demà com aquest matí és dia de feina, demà seguiré.
Crec, no ho sé, que tots tenim tenim clar que serà, és ja ara, una crònica extensa, intensa, per a mi inoblidable, inamovible si no és per causa major, vull dir que no serà per llegir-la en cinc minuts, és impossible per a mi ser breu quan les sensacions són les que són, és que si fos possible, ja no seria la cursa entre les curses, oi que no?
MTB, MTB, MTB.
la cronica i es però no hi es......això es per posar més emoció?...
ResponEliminaNomés puc llegir l'inici de crònica:
Un inici de jornada diferent. Pel fet de que a les prèvies a la participació, i dic prèvies pel fet de que mesos enrere, anys fins i tot, escoltar Tramunbi...
Ara sí, ja la tinc a punt, baixar les imatges, i rellegir-la.
ResponEliminaMTB, MTB, MTB.
Però això ja serà demà, ara a deu minuts de les dues de la matinada.