Vint-i-tres hores d'imatges, de pensaments de MTB, com la de sota, MTB, MTB, MTB.
Llevar-se a un quart de cinc del matí i anar a dormir a un quart de quatre de la matinada. I a on sempre tot gira al voltant d'aquest mono tema, sí, sí, mono tema, que és el MTB.
"Bont, que simples, que senzilles, mtb, mtb, mtb".
Bon inici.
Un primer detall, que gran que és en Jordi.
Un segon detall, que content que estic de compartir amb en Colorado, i tant.
Un tercer detall, en Michael, és un biker amb una fusta impressionant, com escalava amb la SS d'en David de BO, com escalava.
Un quart detall, amb un biker com en Narcís, amb la qualitat del seu protocol, pedalar amb ell és un plaer, però un plaer, i tant.
Un cinquè detall, en Miquel, es pot ser més amable?, una doll d'amabilitat és el què és.
Un sisè detall, Betty, Yeti-Betty SS, què més puc dir?
Segon tram, tot camina com ha de caminar, tot roda com ha de rodar.
El darrer detall, he de millorar a les pujades més extremes a ritme alt al darrer tram de pendent, i seguir millorant a les baixades més tècniques, i tant.
De les millors notes de la jornada, la del color, la què en Jordi ens ha portat, i en Colorado.
En primer terme, o no, quina jornada de MTB, quina jornada, memorable, de les que abans de, mentre i ara passades les hores, dies, penses, "que bé que estic", i tot per una Cerdanya més. Sí, sí, una anada a La Cerdanya, sí, sí, ja ho sé, "però si sempre parles del mateix", i per molts anys que pugui parlar de les nostres aventures any darrera any a la Cerdanya. I sempre si Déu vol, amb en Colorado com a guia de la sortida, sí, sí, amb en Colorado sempre.
Passen els dies, els mesos, els anys, i Pla de La Calma, sempre serà el lloc de les estrenes, oi que sí?, Cabrerès, un clàssic, La Cerdanya un lloc on pensar que s'hi ha d'anar a viure, pensar res més però, i sí, Colorado sí, Collserola sempre serà la millor terra de MTB, i tant.
Una aventura més, la d'aquest dilluns, King for a day, Cerdanya Twenty, podré posar diferents noms, sí, però les sensacions mentre hi som són sempre les mateixes. Sempre parlo del mateix, de les mateixes sensacions, i de fet mentre hi sigui, aquestes poc variaran, millor així, oi?
Una aventura que té anys d'història a casa, Voodoo D-Jab, oi Colorado?
Ara a aquesta ocasió, a aquesta edició els tres hi hem anat amb quatre bikers més, i a quin millor, gentils, amables, què més es pot demanar, bé sí, un dia i que no cal que sigui proper enfilem fins als Llacs de la Pera, un dia, sí.
Una aventura que aquest darrer dilluns va ser una diada per recordar, de pensar que cada dia que passa gaudim més, i més de preparar, de ser a cada jornada enfilats a dalt de la bike.
A les vuit del matí ja estàvem a Martinet, i a les nou també, entaulats, fent un primer esmorzar, i tant.
Una sortida a on pedalar va ser la nota predominant entre moltes de més interessants que aquesta, rialles, moltes, més encara, rememorar anècdotes d'altres edicions, escoltar a cada biker present el que vol explicar mentre pedala, admirar una vegada darrera d'una altra el lloc que ens envolta, és també una de les millors sensacions a experimentar a dalt de la bike, La Cerdanya té aquesta component, i tant.
Després d'una bona estona pedalant un bon esmorzar, és que també estàvem per repetir, i tant, i aquest seria el darrer punt on podríem fer una parada per menjar, la resta, d'unes quantes hores, seria sempre siguent autònoms perquè la ruta no coincideix amb la civilització, que també està més que bé, oi que sí?
Com pedalem, com escalem, com baixen, no baixo, i quantes ganes de passar-ho bé, tantes que encara avui hi penso, i un somriure em ve al cap, mtb, mtb, mtb.
Crec que podem dir que pujar és també el què ha estat aquesta diada a La Cerdanya Twenty.
I a on en Jordi sempre és a on ha de ser, i deixant sempre una imatge, "baixa bé, i tant" i això ho dic jo, "com escala aquest biker".
Una coincidència a un punt on les emocions són, aquest cop però amables, molt amables, i exigents.
Una baixada que feia respecte, certament, una trialera preferida per en Colorado com inici de la cloenda d'una jornada a dalt de mtb, mtb, mtb.
Al darrer tram en Michael tocat per la caiguda a la trialera i en Miquel per haver malmès la roda del darrera al mateix tram, baixen per carretera, nosaltres repetim tram de baixada.
Arribats a Martinet, aigua a la font, refrescant, molt refrescant, i després un bon sopar i tant, un molt bon sopar, i com que trinxat no podia ser, uns bons canelons, sí senyor. Converses, i més converses, i més converses de mtb, mtb, mtb.
Avui cal insistir, MTB, MTB, MTB.
Jordi un honor gaudir de la imatge, quin mallot, "el mallot", sí senyor.
I tant, MTB, MTB, MTB.
