Mai venen soles, espero. Ho dic perquè ara fa un any el mallot d'estiu que més m'agradava, millor dit amb el que millors sensacions hi tenia, no el que m'anava millor, la cremallera es va esmicolar, fa unes setmanes encara al 2013 el vaig portar a la mare per si hi podíem fer quelcom, feia mesos que em resisitia a passar-lo a millor vida, avui el mallot ha tornat a casa totalment restaurat,
omg, omg, omg.
Aprofitant també m'ha restaurat una tèrmica de Merino que vàrem comprar a la visita a Chain, que de màniga llarga ha passat a màniga curta perquè els colzes incomprensiblement s'havien estripat, podria ser perquè me la posava fins i tot per diari, podria ser, el fet, torno a tenir-la, que bé, que bé, que bé, i sí, ens els dos casos, el primer ja ha sigut canviat per l'arribada dels mallots Pearl Izumi Elite, el blanc i el negre, però és que jo volia el Castelli que tant m'agrada, i sí també tinc d'altres tèrmiques, però jo volia seguir gaudint d'aquesta en concret, jo ja tinc un tram fet prou llarg com per imposar aquestes maneres singulars de fer, certament, certament.
Al cap hi tinc les reposicions de febrer, prudents totes, tenim que ser prudents, més encara, si aquestes dues peces de roba no venen soles, és perquè no venen soles, res ve sol, o sí, o sí.
Quin present l'arribada d'aquestes dues petites joies, mtb, mtb, mtb.
Esperant a demà, pel pronòstic de pluges per demà, però si bé una pau per aquest vespre s'ha imposat, jo demà tinc aspiracions a gaudir d'un bon Vol, clar que yes.
