Necessitava fer un canvi notable en la manera de gaudir de les meves sortides de bike, pel fet de ser entre els Vols de Drac, i aquests marquen o aquests venen de tota una relativa maduració, sempre tot és relatiu, no ho sé, sempre he fet ciclisme més aviat sol, de fet crec que si ho mirem detingudament tots ho fem així, sols, i pel fet d'agradar-nos tant compartir valorem, recordem com a més nombroses les sortides compartides, i sense ser el meu cas, recordem com a més difuses les sortides a on rodem sols.
Per aquest fet, el de sortir en solitari, o pel fet de ser entre Vols de Drac, no és significatiu, però sí determinant que fa molts anys que intento entrar al meu pati personal pel què fa a manera de gaudir dels Vols de Drac, més?, sí, sí, no sóc ni a la primera plana del tram, ni a la primera. Compartir-la, aquesta sigularitat, i tant que sí, ja ho faig, però de ser, i està siguent així entre tots els Single Speed del planeta, jo miro de ser aportador de bones sensacions, i que això sigui així és com tot a casa, implica perseverar amb les ganes de compartir.
Ara, i és un primer pas fet avui mateix, aquest matí, pensat amb més freqüència les darreres setmanes, molt comentat a casa els darrers tres anys, no al Blog certament, no per res, si no, perquè hi havia altres temes a comentar, el fet és què aquest matí mentre pedalava, he vist clar el decidir fer el proper tram, el nou tram no era possible sense fer un primer pas, un petit pas, que donarà el to, el sentit, un primer indicador de si els de després han de fer-li costat, i d'aquesta manera consolidar el primer, i entre tots ells ser la clau mestre que ja un cop a la Nau Insígnia sigui la que ho posa tot en marxa. Com serà la Nau Insígnia navegant, amb les corones engranades al casc d'aquesta, amb els cavallers i les fades explosionant en un bany de llum i foscor, entre blocs de granit perfilats pels Destructors de Murs, entre el pont de la Nau, i el cel, un espai infestat de creuaments de Vols de Drac, a on cada genet gaudeix de la visió des de l'aire, i a on a uns centenars de metres es reprodueix l'escena, centenars de Naus Insígnia amb les corones engranades, i a on a dins seu centenars de cavallers de la llum, centenars de Fades de la foscor fusionant llum i foscor, blocs de granit, Destructors, Dracs, genets, Vols, i entre totes ells, entre totes elles un punt en comú, compartir, compartir, i compartir, un sol instant a perpetuar, el de les mirades penetrants dels ulls negres dels Dracs, entre Fades, entre cavallers, entre genets, entre tots ells.
Crec que el pas fet aquest matí, que ha obert la porta a poder compartir el darrer paràgraf, determina en la seva correcta dimensió a on sóc a punt d'entrar, de ser, de ser, perquè vaig assumint lentament, sóc lent, que fa temps que ja sóc a dins des de sempre, i únicament ara a la barrera del mig, la de ser al mig dels cent anys, passa això, s'intueix clarament, tot i ser una contradicció, el món és això, que com ja esmentava al Blog som a un temps breu de l'entrada de la Nau Insígnia a escena, i a un temps del salt que deixi darrera tota possibilitat de coincidir, i aquest fet avui, aquest matí ha posat un altre graó a la construcció de la propera etapa, omg, omg, omg.
Una matinada, un vespre, no sé si amb fondo del Mirador del Drac, no ho sé, o serà a un esdeveniment a un racó del planeta, no ho sé, el fet és que hi haurà una imatge que ens definirà un dia abans i un dia després, i a on els Destructors de Murs ja sempre imposaran la seva irreductible protecció, aquest cop a genet i a Drac, i aleshores la sensació d'aquesta matinada, entre una nit profunda, entre Fades, amb una pluja vestida de bany de matinada, em portarà a agafar la clau i engranar-la al centre de la Nau, mtb, mtb, mtb, i la clau materialment existeix, com sona, com sona. Després la visió de la flota de Naus Insígnia, clar que yes.
Des del Mitador del Drac, dies de molt, i molt, i molt Single Speed, ara molt diferent, molt diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada