He escoltat com sonaven les cinc, avui, també les sis mentre sortia de casa, les vuit dins ja de casa, les set no les he escoltat, era a la riera de Llavaneres anant a mirar la temperatura una hora després d'haver-hi passat direcció a Santa Mònica, que m'ha indicat que aquesta havia baixat mig grau, de 11,5°C a 11, és a dir una temperatura agradable, molt.
Avui he canviat una part del recorregut, no he fet els Tintorers, anava cansat, tot i caure rendit ahir a les deu de la nit, avui em costava no pensar en el proper tram a escalar, i per aquest motiu he decidit fer una pujada interessant però menys exigent que la del Tintorer curt. I no és que aquest darrer sigui molt dur de fer, sí però cada dia, i de fet queda clar, avui no tenia ànims per repetir, fins i tot a quarts de cinc de la matinada he pensat, estàs cansat avui? Uns minuts després una fet singular m'ha despertat de cop, els minuts posteriors ja han sigut de mtb.
Poques coses i bones, poques i de qualitat, mirant de veure com fer-ho, certament, certament.
Veig la Vicious, i penso, la Yeti doble, la meva ASR la millor bike que he tingut, però el tram és The Motivator, la Yeti la tinc, guardada, descansant, no ho sé, dins d'una caixa, sempre és bo tenir una ASR a la faixa. De les quatre ASR de casa n'està rodant una, les altres tres, descansant?
Avui he entrat per la porta de casa deprés de sortir en bike, un xic abans de les vuit, dos minuts abans, i encara no havia vist sortir el sol, uns minuts després ja des de casa l'astre rei ha fet la seva aparició, un instant màgic aquests a minuts de la sortida del sol, certament, certament.
Una sortida que sense ser com la clàssica d'hivern ha sigut exigent, sempre tormar per Milans del Bosch (XVI-XVII) implica tenir un pensament de sortida exigent, pel fet d'acabar la sortida escalant des de les platges de Caldetes fins a ser a Sant Vicenç venint per una finca amb tanta història des dels darrers segles com la dels Milans del Bosch.
Quan la música sona bé, faig, sempre, faig sempre, això sí, no és cap secret tres passes endevant, i cinc enrere, com sempre, com sempre.
La bike va molt bé, pendent de les properes modificacions, notables, molt, necessàries pel motiu que us vaig exposar, la Nau Insígnia indica clàrament el proper tram, omg, omg, omg. Això sí tardaré uns mesos a tenir-la a punt, com la Nau, un xic menys, un xic més, no és important, no és trascendent, o sí, però quan ets lent tens aquesta característica, ets lent.
Era necessari un canvi, és, i per tant preparar-lo, sempre amb la previsible manera de fer de lagranevasio, estudiar, valorar com prudentment poder fer sense mourens del patí de casa, per volar arreu del món l'objectiu, per l'arribada de bikers Single Speed, de fet ja fa anys que està passant, però fer-ho cada cop un xic millor l'objectiu, anar-hi, de ser, un xic més ben preparats, no per pedalar més ràpid que, no per baixar millor que, si no per gaudir d'allò més amb, l'objectiu, l'únic objectiu, ho sé, ho sé, aleshores qui serà el més lent, el que baixa pitjor? o jo, o ningú, aquest és el pla, o jo sóc el més lent i el que baixa pitjor o cap. Aconseguir-ho, un èxit absolut, si cal, ni pedalar, els millors instants Single Speed els que eren propers a les pedalades, vull dir a minuts d'haver pedalat, a minuts de començar a pedalar, sempre, sempre, sempre, i quan pedalem entre bikers d'arreu d'Europa? bé, aleshores les sesacions ja són extraordinàries, i tant que sí, i tant que sí.
Denses aquestes pedalades en la nocturnitat, si fem quelcom a les nits sempre amb una component romàntica, sempre, pel fet que veus la lluna, o un cel estrellat, i res pot aturar pensar en propers espais de creadors, en el que ja tenim, de fer sentir bé, de pedalades entre bikers, en el millor dels casos entre genets de Drac, entre les primeres, les Fades de la foscor, entre els segons, els cavallers de la llum, amb la seva posterior arribada, veus sempre d'esquena les primeres, perquè inicien la seva marxa mentre hi són, veues els segons com venen, perquè venen mentre no hi són, tots entre les denses corones de bloc de granit, entre la protecció dels Destructos de Murs, sota l'atenta mirada dels Dracs, i tots dirigits, transportats per la Nau Insígnia, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Incidències, cap, coincidències, dues senyores, però senyores amb dues bikes, equipades de rigorós hivern, amb llums, direcció Santa Mònica a minuts de les set del matí, parlant entre les dues, encara ara no m'ho crec, que bé, que bé, que bé. Aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, Powerled, i Cateye, els dos.
MTB, MTB, MTB.
Ara a esperar al vespre per veure si estic tan cansat com ahir, de ser, veure si el pronòstic de pluges per demà fan que el descans de dilluns no sigui, i sigui aquest divendres el dia d'aturada, per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada