Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de desembre 14, 2013

El retorn d'una reina

Trenta dies després, coincidint amb la unió de la Bec i en Phil. Un retorn a un dia fred, no molt fred, sí més fred que tots els dies de pedalades de matinada.


Equipats d'hivern, no de rigorós hivern, hem gaudit molt de l'aventura de bike avui, per sobre dels seixanta quilòmetres ja dóna per a molta diversió a dalt de la bike. 


Quina filera més llarga de mtb, tota una aventura entre corriols i pistes, entre el Maresme, i el Vallès Oriental, certament, certament. 


Sense incidències, fora d'una perita caiguda ara de nit, sense conseqüències, dos de dos, en dos dies dues caigudes, sense coincidències, amb totes les eines, Powerleds, i Cateyes. Entre 13°C i per sobre de 3°C. 


Avui el Montalt ha quedat enrere, i el Baix Montseny ha marcat el lloc d'arribada. 


L'anada banyada de la llum en retirada.


La tornada agafada de la mà de l'arribada de l foscor, aquest cop sí sense concessions a cap instant sense fred. 


Hem marxat sense piles dels llums del darrera, i un cop a Sant Celoni al tercer intent les hem aconseguit, mtb, mtb, mtb. Fet que ha permès de poder tornar cap a casa amb llum del darrera.


Un dia perfecte de Single Speed, sense horari, del mig dia ben tocat a l'inici de la vesprada més definida, un terreny sensacional, que no ha evitat que en la foscor de la tornada no em marxes de cantó la roda davantera al baixador més tècnic per a mi del Tintorer curt, un cop al canell esquerra la marca de l'incident, res més. Miraré demà de fer baixar l'estadística, aquesta la consideraria preocupant de ser demà la tercera caiguda. 


He dinat una  pizza,  millor dit mitja, una cola i mitja, mitja bossa de patates xips, dos gelats minis, i ara un cop a casa, dutxat i escrivint la crònica soparia, no serà el cas, crec, crec que no.

Demà dia complert, bike, caminada, i més bike, un dia entre Trinxes, omg, omg, omg. I de ser aniré a pels catorze, fins a trenta-dos encara seguiré per sota del juliol, sí, sí, trenta-dos.

Quina jornada més memorable avui, Bec&Phil que bé, que bé, que bé. Moltes, moltes felicitats.


Quan ets al ben mig de la sortida, i la sensació a dalt de la bike és tan bona, ara la percepció de la jornada tan relaxant, que pensar en demà ja imposa neguit, neguit, i més neguit, quina jornada que ens espera, des del Mirador del Drac ara mateix veient que demà de ser, tornarem a viure instants memorables de bike, bike, i més bike. 

Demà jornada solidària, avui mirant de entre veure la forma definitiva de la Nau Insígnia.

Dies de molt de Single Speed.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada