Una sortida la d'aquesta matinada propera als setanta quilòmetres, o per sobre dels seixanta, si bé és veritat que són distàncies conegudes per a nosaltres, també ho és que beure aigua, i menjar ara sí són a totes, totes, imprescindibles, aigua ho portàvem bé, menjar, no, i per aquest motiu la tornada l'he fet a un ritme més lent per mirar de no aturar-me al forn de Llavaneres. El forns en qüestió és la meva perdició, ho va ser al juliol, ho podria ser ara al desembre, certament, certament. Al juliol hi va haver dies, a la Challenge de juliol que la coca no va superar la parada del Bus del costat del forn, grans instants, de fet hi va haver dies que no vaig ni superar el forn de Teià, i tant que no, i tant que no.
Així ho he fet, i així de bé m'ha anat. Vull dir he baixat lleugerament el ja de per si ritme lent que em caracteritza, i la gana famèlica no ha fet acte de presència.
Quan faig un canvi de recorregut ja sé que canvien les condicions, canvien les meves sensacions a dalt de la bike, les meves, avui no ha sigut diferent, i sortir del recorregut clàssic d'hivern a on deixar enrere la riera de Llavaneres, i no escalar continuadament fins a dalt dels Tintorers ha portat agafat de la mà un fred humit. Baixar a Caldetes per Milans del Bosch, continuar fins la platja baixant per la riera de Caldetes comporta agafar fred, tot i unes temperatures sempre rondant els 10°C, sí, però quina humitat a les cinc de la matinada, de fet de cinc a set, el fred humit no ens ha deixat, i ha marxat únicament escalant direcció a Vallromanes des de la riera de Teià, certament, certament.
En ser a la Cornisa, en aturar-nos la sensació que ens imposava una lleugera corrent d'aire ha fet que ens acomiadéssim sense un protocol massa barroc, sí únic de genets de Drac SOLO.
Mentre desfeia el camí de retorn cap a casa, a les set de la matinada ben tocades, més o menys, el fred ha tornat, i de fet tornant fins a les nou o bé he tingut fred als peus, o bé fred a les mans, puc triar, perquè han sigut les sensacions durant quilòmetres i quilòmetres.
Que ja està més que bé, vull dir, hivern, des de les cinc de la matinada què pot fer si no fred?
Una anada i tornada del Maresme al Vallès Oriental, com a ahir, com ahir, però avui en bike, té el seu punt més encisador, pel fet que un cop ets al Vallès o proper a aquest millor dit, olores el fred més intens.
Com ha sigut el cas per a la Betty en fer camí baixant direcció a Vallromanes, que ha acaparat humitat, fred, i boira baixa a la riera de Vallromanes.
Jo per la meva banda si bé crec recordar que les sensacions no han sigut bones ple què fa al fred, també crec que sí que han sigut bones les sensacions pedalant, no ho sé segur, no ho sé segur, i les Falgueres Màgiques quelcom hi tenen a veure, quelcom.
Els dos equipats d'hivern, jo de rigorós hivern, la Betty no, ella equipada d'hivern, sense botes d'hivern específiques, i va, perquè encara està desfent la ruta mentre escric aquest tram de la crònica, amb les Shimano M230.
Avui, d'entrada els dos genets haurem fet el primer dels darrers vuit trams que hem d'assolir d'aquí a l'entrada del 2014, de ser i no ha sigut el cas hi podrien haver hagut canvis importants, pel què fa a la seqüència de les properes hores, certament, però com el temps, nosaltres mirem únicament de proposar, sempre és així, i la resta ve com ve, sempre és així, fa uns anys que les rieres marquen la diferència, avui mentre hi passava anant i tornant, ho pensava, curiós aquest espai, a on les temperatures més extremes et fan prendre decisions.
Baixant dels Tintorers direcció a la riera de Llavaneres vaig decidir divendres els grans canvis de la Vicious, canvis que implicaran un canvi marcat, definitiu. Ho escric i em ve al cap el dia que vàrem anar a fer el dipòsit a l'Ajuntament de Girona per poder passar entre els senders de la zona a la SSEC2013, i de fet un cop fets els canvis a la The Motivator, aquests seran uns dels primers llocs per on rodarà, el carrer de la Força, el de les Ballesteries, el Barri Vell ha de ser un dels què la Vicious ha de recórrer per fer camí cap a una ruta de tres dies que tindria com a destí el Cap de Creus, certament, certament, les rieres sempre em pesen molt. Com ho lligaré amb Santa Fe, amb Sant Marçal, aquesta ja serà motiu d'una nova aportació, clar que yes.
A minuts que el segon genets faci la seva entrada, oh yeaaaaaaah.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.
Totes les meves consideracions després de reunir-nos els dos genets, seran sobre com afrontar la jornada VII, i no seria per a mi motiu de detall si no fos pel pronòstic de pluja per demà, que marcarà o bé haver de fer més quilòmetres a la resta de jornades, o considerar com organitzar una logística de nous equipaments a Sant Celoni, pel fet que de ser una pluja important durant les més de tres hores d'anada fins al Baix Montseny els nostres equipaments no sé si no requeriran d'aquest recanvi un cop a destí. Tinc una segona proposta, una alternativa interessant, que segons com camini aquesta propera matinada el temps podria ser motiu d'estudi, podria ser. Però jo descanso bé a pocs llocs fora de casa, i per tant aquesta alternativa no és al capdavant de la llista de propostes.
MTB, MTB, MTB.
La jornada VIII ja ha caigut, caurà demà la VII?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada