Sonen les deu al campanar, fa quasi quatre hores estava pedalant proper al Montalt. I aquesta breu intervenció en requerirà de quatre més, o quasi, un plaer, un plaer.
Una sortida de matinada difícil, volia donar la volta al Montalt sempre en la foscor de la nit, però a mig camí he decidit tornar al clàssic recorregut d'hivern perquè les sensacions de cap no eren bones. Un cop he refet la ruta tot ha tornat al seu lloc.
Fins i tot a Llavaneres de tornada m'he comprat l'esmorzar, mtb, mtb, mtb.
12,5°C a les sis ben tocades a la riera de Llavaneres, una hora després, també. Equipat 100% d'hivern, sota la nova Gore la tèrmica sintètica sense mànigues, res més.
Beure, cap, menjar, cap, hauria menjat un platan però no en portava cap, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap, llums, Powerled i Cateye, els dos en marxa sempre.
Un dia de bike interessant, avui un altre cop he tornat abans que sortis el sol, quina sensació més curiosa, surts quan el dia começa, de nit, pedales entre pistes, avui, de nit, enfiles cap a casa, de nit, i finalment un cop ja a casa, sí, es fa de dia, i sembla que la jornada sigui doble, de fet des del 2000 sortint a correr a les matinades amb l'Home del Montseny que no recordava tornar de nit a les matinades.
Ara, han passat els anys, del 2010 amb l'entrada del color de la Vicious, he fusionat el negre clàssic i tradicional de les meves dues darreres Yetis amb el color de la meva Single Speed, l'equipament és l'exposició planera d'aquesta evolució, els coiors negres amb les úniques i genuines explosions de color SpõK.
Tot just a Santa Mònica m'he aturat uns segons, i aquest dubte ha implicat decididament a no dirigir-me cap a la Creu de Rupit i Lurdes, i anar de pet al tram més tradicional seguint la riera de Llavaneres fins el mar, i escalar cap a casa per Milans del Bosch, un pensament positiu de deixar fer als respectius trams d'Arenys de Munt.
Triem els nostres destins, i els vivim com venen, no com els volem. Vull dir que finalment fora del cas més extrem, sols n'hi ha un, que ve sempre sol, la resta de trams abans d'aquest mirar de gaudir-los, de compartir-los, de poder, és una manera, una forma de gaudir del tram que tenim el plaer de poder viure, i per tant, nosaltres triem, de fer-ho, i la resta va com vol, podem pensar que decidim res, que bé, que bé, però la realitat és lluny d'un centre inexistent a on tot giraria sobre nosaltres.
Els nostres Dracs amb la visió singular dels seus ulls negres decideixen el seu destí, els cavallers de la llum, mentre les Fades de la foscor no s'imposen, també.
Els Destructors de Murs no responen a res més que a protegir els prínceps de la llum i la foscor, les corones de blocs de granit, anells, aliances lligades al casc de la Nau Insígnia, esperen el seu destí, i qui decideix sobre tots sense concessions, la Nau InsÍgnia, omg, omg, omg.
Sobre els genets la poció màgica de les Falgueres Màgiques del Montalt, i tant que sí, i tant que sí. Sé que he de tornar al Montalt però no recordo a on, no ho recordo, la lleugera pluja m'ha fet reviure la sensació d'una jornada de pluja però no un bany de tempesta intensa, demà un dia per tornar-hi?
Un dia diferent, rodant sempre entre les Fades de la foscor, de fet tota la setmana és una setmana diferent, dissetena jornada de MTB des del Mirador del Drac.
A minuts de marxar a dinar, clar que yes, Bec&Phil protagonistes absoluts a The Great Escape MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada