Ponts infinits

Perquè quan ets entre persones res té importància, tot en té, avui hem iniciat el Vol sense la foscor de la nit, pel fet que la jornada de bike d'ahir va ser llarga, i la sortida del Baix Montseny cap a casa pel nou tram seguint el corriol al costat del torrent, molt freda, les Fades de la foscor, la seva entrada, i la retirada dels cavallers de la llum, no va evitar la invasió del fred des del primer minut. 

Esperàvem ahir impacients l'instant per iniciar l'escalada cap al Santuari del Corredor (XVI), el fred tan intens no és el nostre millor company de ruta. L'anada  d'ahir infestada de sentiments, no puc deixar de veure el Montseny, i un cop hi torno a ser no sigui una explosió infinita de sentir-me bé, sentir-me bé, i sentir- me bé, sí, ja ho sé, no és un temps per expresar aquests sentiments, tampoc ho era quan tot anava bé, aleshores has de decidir, i jo ja fa temps que sóc un doll de bones sensacions, una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, vull dir que com pot anar-te malament res, si ets al paradís, entre persones que fan la seva, que no intervenen en la teva, mtb, mtb, mtb.

Sóc a un món sensacional, vestit de romanticisme, de projectes, de pocs però interessants projectes de vida, que caminen de costat sense tocar-se amb d'altres, i puc afirmar que aconseguir-ho no ve d'una ventada, no, però deprés deu anys  entre moltes aventures sempre reflexionat sobre aquestes, sobre totes elles,  a on ara poder gaudir de cada pas com entrar al Baix Montseny, després de dies de no ser-hi, i dir, el meu cor porta quaranta-vuit anys bategant entre les quatre estacions, ara sí ara també pel Montseny, i com funciona, i com funciona aquest cor, omg, omg, omg. 

Ara, a punt de decidir el proper salt que impulsarà de manera definitiva deixar enrere la possibilitat de poder coincidir  amb d'altres mons, i poder entrar sense concessions tristes a l'espai de creadors, de Dracs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, sonen les campanades de la mitja nit, falten poquíssims dies per passar del 2013 al 2014, i sé que com al 2012, és un tram el darrer 2013, com ho serà el 2014, hi puc dir-ho sense pretedre ser-hi, no és important, sí que la boira que fins ara envolta l'arribada de la Nau Insígnia quedi on quedi ens permeti de poder gaudir del Vol tenint com a base la Nau. 

Sembla que el tram sigui complicat, els Vols de Drac no ho són, a l'inrevés, ahir una anada al Baix Montseny, va indicar que el meu cor bategarà en la direcció de la Nau Insígnia, avui l'anada a terra dels trinxes, espai originari de la reina. 

Una anada al mig dia, una tornada lenta com l'anada, aquest cop sempre entre els cavallers de la llum des de la seva corona, entre les puntes de blocs de granit, ha fet que cada pensada caminés cap a la llum, cap aquesta llum que ha de fer que la boira lligada a l'arribada de la Nau Insígnia deixi enrere arribar a la seva Seu, lloc de Dracs, de Destructors de Murs, perquè el lloc és ella mateixa, no necessitem que ancori a platges, necessitem que es deixi veure, nosaltres ja aterrarem al pont i des d'ell prepararem l'arribada de tots i cada un dels protagonistes de l'espai de The Great Escape MTB. 

Quan una setmana va agafada de la mà dels UK, d'Austràlia, d'Irlanda, de Bèlgica, del Baix Montseny, de Vallromanes, sense deixar de dir, que aquesta té dos protagonistes, Bec&Phil, aquesta no permet, aquesta setmana no permet tornar al punt d'origen, no hi ha retorn, certament, certament.

Equipats per a 5-10°C, a temperatures de 18°C, tot agafa un to curiós. Beure, 1.000 ml. un cafè, menjar, quatre panets amb xocolata, incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, llums, sense utilitzar, Cateye, i Powerled.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara esperant emocionat  l'arribada de les properes hores, perquè de ser, no sé si podré respectar la jornada de descans, veurem, veurem, toca fer-ho, i tant que sí, i tant que sí, però si serà dependrà de la possibilitat de deixar passar el meu Drac sense mi, i no sé si podré recpectar aquest instant, certament, certament.

Quë ens espera a tots demà? No ho sè, ho visc commocionat, emocionat, el què vingui ho gaudirem, i de no poder ser, desprès podrem tornar a gaudir, sempre tindrem temps per bons instans, demà en pot ser un, un bon Vol amb el meu Drac, la segona corona, la segona corona, el Montalt, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Si llegiu aquesta aportació d'aquí a tres, quatre hores, la proposta és clara, fem un cafè?