Per demà tindrem bones temperatures, i creia que el pronòstic cantava pluja, deu ser que no, deu ser que sí, ho dic així perquè sigui com sigui a partir de demà n'hem de recollir 62 quilòmetres cada dia durant vuit dies, un xic més fins i tot, o no, i no passarà res.
Mirarem demà què podem fer respecte a aquest tema, noto com una lleugera corrent d'aire passa per sota de la porta que separa el Mirador dels Dracs on descansen mentre mouen les seves ales lentament, i el lloc a on descansem els genets, els ànims estan encesos, els Dracs ansiosos de la recollida de quilòmetres que hem previst, els genets avui no sé pas com descansarem, perquè veus la Challenge que començarà demà, i nosaltres mirarem de fer-la, a on l'emoció ja marca el to de tot plegat fins el punt que durant el temps de duració de la Challenge mirarem de descansar per gaudir encara més d'aquesta proposta tan interessant, així entre l'emoció del repte, i el què això implica, dies amb un to encara més càlid, i de proposar-nos descansar bé, podrem gaudir per partida doble, omg, omg, omg.
Mentre escric el bategar de les ales dels nostres Dracs agafa la seva millor dimensió, mtb, mtb, mtb.
A hores de començar i aquí sembla més que estiguem a minuts de començar el Vol, que no pas a hores, que no pas a hores.
Avui aprofitant que he anat a Granollers he vist en Joan, molt emocionat, molt emocionant, tot volta molt depressa, tant que no sé si ja no s'aturarà, perquè fa una filera llarga d'anys, i aquesta gira cada cop més ràpida.
Jo de mentre, passada aquesta coincidència tan agraïda he aprofitat i he tornat ara passats els anys a fer un cafè a l'Europa, i a diferència de les darreres ocasions des del 2009, sembla que tornen a estar interessats en servir-ne, la crisi m'ajuda, que bé, que bé.
Granollers, avui al vespre els seus carrers del centre estaven farcits de gent, molta gent, fa tants anys que sóc a Sant Vicenç a on el moviment de gent és una excepció, que aterrar de cop a un lloc amb tant de moviment m'ha deixat ben aturat durant uns minuts. Quan em dirigia a fer el cafè a l'Europa he aprofitat per passar per La Porxada, i gaudir de la visió que tant agradava al pare al cel sigui, la de la Pedra de l'Encant, al peu d'un dels pilars de La Porxada, OMG, OMG, OMG.
Després de fer el cafè he aprofitat per fer la foto del què us vaig esmentar, el lloc a on el pare després de baixar a salts les escales del Registre en escoltar l'entrada propera del tren, per córrer i enfilar-se a dalt d'aquest en marxa, en l'època que el tren passava pel ben mig del què és ara el carrer Girona.
Ha sigut una visita puntual, el motiu de fer-la trist, certament, però les sensacions de ser d'on en sóc nat, fantàstiques, emotives, copçadores.
A hores de l'arrancada d'un dels Vols de Drac, un dels darrers vuit Vols de Drac d'aquest 2013, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada