El segon Vol a quarts de set, carregat de fred, tot i indicar els mateixos graus que els del matí, 9,5°C, la sensació de fred ha anat augmentant amb el pas de l'estona, no hem fet moltes hores, en total entre matí i tarda sí però, per sobre de les cinc hores, diria que fins i tot sis. La temperatura més baixa sempre per sobre dels sis graus, les llegides, però la sensació era de ser més propers als zero graus, i tant que sí, i tant que sí.
Un matí de Single Speed, breu, sense pauses, directes a destí. L'anada coneguda, la repetida ara sí ara també al juliol, per tant quasi la podem fer en pilot automàtic.
A on escalar ha sigut divertit, i dens, molt dens. Ens ha costat escalar avui, per diferents motius, sense una llum clara, per un sol mig amagat, sense cavallers de la llum, sense Fades de la foscor, pel fet de ser de dia, res estava al seu lloc, quasi res, el més important sí, ser a una cita que des de fa dos sempre indicarà que hem de tenir els peus ben posats, no és important a on, sí ben posats.
Ara a la nit ens hem posat els equipaments d'hivern de festa major, per mirar de portar bé el tema del fred, bé, hem fet el què hem pogut, i com deia l'àvia, qui fa tot el què pot no està obligat a més, certament, certament, pel fet de sortir de nit a l'hivern. És evident que les nostres temperatures en cap cas són extremes, en cap cas, però també ho és que rondant entre els cinc, i els deu graus cal anar ben equipats, com en el nostre cas, i he de dir que avui els equipaments han funcionat dignament.
La Betty avui ja rodava amb botes d'hivern, les primeres dels darrers deu anys, està prou bé.
Coincidències, cap, incidències, cap, eines, totes, llums, Cateye, i Powerled, sempre, funcionant únicament a la nit. Beure, mig bidò de 750 ml. Menjar, cap.
Una sortida com la del matí té una component de temps que genera una mica de tensió en el ritme, una sortida a la nit té una component de fred que genera una mica de tensió corporal, i que ara passats els primers minuts des de la darrera, estic realment fatigat, de pedalar també, segur, però per aquests dos motius que us esmento segur que també.
Les dues bikes de 10/10. Ara però jo molt condicionat a l'espera dels propers canvis, normal, normal.
Ara a esperar a la jornada de demá, la II, que ens deixarà a les portes de la darrera sortida l'any 2013, i també a la possibilitat de fer la primera de l'any 2014, clar que yes.
Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.
Quan ets a aquestes dates, Nadal, passat ja, el pensament queda en una suspensió, entre les sensacions viscudes agafades de la mà del sentir què ja han passat. Passaran els dies i en quedarà l'essència, de ben segur, de ben segur, passaran les hores i aquesta sensació de fred intens viscuda aquesta nit entre Dracs, ja entre Fades de la foscor, marcarà una altre cop que hem de ser, de poder, encara més prudents, molt més prudents, planers, sí, prudents, també.
Estem posant punt i final a aquest any 2013, amb tot aturat, Fades, i cavallers dins de les corones, aquestes ben engranades entre elles, i també a la Nau Insígnia, els Destructors de Murs vigilants, els Dracs al Mirador, neguitosos, els genets, prudents, reflexius, veient com es comporta la Nau Insígnia.
Dies de, MTB, MTB, MTB.
D'aquí a unes hores, per vosaltres, jo ja hi sóc, ja vaig pel segon cafè agafat de la mà de la matinada, us podré proposar, fem un cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada