Quan ets a un Vol de genets de Drac entre Fades de la nit, el món deixa d'existir com a tal, i passa a ser un viatge entre planetes.
Quan ets a un Vol de genets de Drac entre les corones de blocs de granit, el món agafa tot el seu sentit i res torna a ser a on era.
Quan ets a un Vol de genets de Drac com avui entre la corona i les Fades, aleshores ets entre el nostre món i la visió d'altres astres, omg, omg, omg.
Avui una aventura de bike ajustada, ajustada al refredat del genet, d'una de les reines, del darrer lent retorn, a un tram dur de portar, una Challenge de 500 Km. perseguida pel refredat, mtb, mtb, mtb.
La June ha marxat a les sis del matí, ahir a la nit hi vaig carregar la Spot Brand, equipament complert per a poder fer un dels grans Vols, i la reina ha marxat. Després cap al mig dia el genet ha marxat a cercar la reina, per iniciar una ruta que perseguia si no els quilòmetres per avui de la Festive 500, sí mirar de mantenir les possibilitats de poder seguir dins de la mateixa. Ja vàrem perdre quilòmetres fa dos dies, jo més pels oblidats pels GPS, avui la Betty n'ha perdut 10, un èxit vist el seu estat. Ara descansant profundament, demà cal veure a on som, si per deixar enrere la Festive 500, o seguim perseguint la xifra de 500 km.
Jo avui sempre entre la segona corona de blocs de granit, veient com manté protegides a les Fades de la foscor, i tant que sí, i tant que sí.
Quan ets entre Vols de Drac quants pensaments et passen pel cap, també cal dir que a vint-i-cinc Vols dels vint-i-nou previstos per aquest mes de desembre tot té una dimensió més petita, tot, dolça també, certament, certament.
Fer-ho i fins i tot podríem ser-hi, a partir d'aquí, aturar-te i veure perquè no hi som, una incògnita que el temps, el pas d'aquest donarà lloc a les respostes, no hi ha una segona via, el del pas del temps, veient com avui l'estructura de la corona, el meu món fa un silenci.
Una jornada de bike diferent, com ja va siguent darrerament, pel fet de rodar, i rodar, i rodar, pensant en el proper gir de la The Motivator, per això, per això va venir a casa. La veritat és que encara em costa d'acceptar el què serà ara el proper tram Vicious The Motivator.
Una tornada en silenci, si no tens bones sensacions millor fer-ho sense estridències, millor.
Una aturada per desfer la Gore Tex, per a poder escalar, i com fa uns dies, una visió quasi impossible de digerir, de fet dues, la de sobre i la de sota, quin gaudir d'aquests instants.
Sense incidències, ni coincidències, sense manxa, amb eines, aigua, mig bidó de 750 ml. un got de vi blanc, dos canelons, cuixa de pollastre, pa pel suquet del pollastre, omg, macedònia de fruita, dos polvorons de l'Obrador d'Arenys de Munt, i un bon cafè, com sona, com sona, al quilòmetre trenta, de crec recordar un total de vuitanta, o propers, aquesta ha sigut l'aportació d'energia. Val a dir que he sigut prudent, i millor assegurar que no faltessin calories, millor, millor. A la darrera hora, Powerled-Cateye en marxa tots dos. Temperatures de primavera al Maresme, de tardor al Vallès Oriental a les dues del mig dia, en cap cas d'hivern, jo equipat d'hivern.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, demà a per la IV?
Avui he gaudit de veure un genet i el seu Drac negre, avui però també ha coincidit que els he vist patir.
Anant portava el casc de la Betty, ahir vaig carregar per error el meu i no el seu a la June, una XS el de la reina, una XL el meu, divertit, divertit, millor el casc que no les botes, i tant, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada