A casa hi ha tasses de cafè, blanques, i negres, i un reservat grup torrat.
Les utilitzades sempre, les blanques, les dels cavallers de la llum, les negres les de les Fades de la foscor.
Aquest matí, els Dracs alimentant la seva llum, per fer front a les vuit properes jornades d'intens MTB.
No sé si consolidaré la jornada 28, de fer-ho, el 30 no hi haurà el descans setmanal de bike, no passa res, crec que els Vols van camí de seguir una llarga senda, molt llarga, que consolidarà amb l'arribada dels propers canvis a la Vicious, i tant que sí, i tant que sí, encara que fins a febrer, o abans, o després, caldrà volar amb les ales del meu Drac pendents de perfilar, ara primer veure si cauen aquests cinc-cents quilòmetres en vuit dies, que per a nosaltres és un repte divertit, emocionant de poder fer, no per res, si per tot, perquè genera neguit, genera ganes de conquerir espais a les matinades enfilats als nostres Dracs.
Depenent dels condicinants del nostre dia a dia, les jornades o començaran a les quatre tocades de la matinada, o acabaran a la mitja nit, tot dependrà del ritme del dia a dia i la quotidianitat que marquin aquests, nosaltres hi som disposats, a adaptar-nos, molt disposats, de fet ahir va ser un petit test de com una jornada de bike que podria haver començat a la matinada, no va fer-ho fins a ben arribada la nit, i he de dir que va ser una experiència si bé coneguda, no sóc ni de bon tros de la primera volada com per poder dir, per a mi és nou, sí que va ser però enriquidor, molt.
Els petis detalls com recanvis varis van entrant per la porta de casa, que bé, que bé, que bé.
Res va sol, el fred, l'hivern, el Nadal va agafats a molts instants de fer balanç de tot plegat i ho dic jo que passo moltes hores pedalant de nit, moltes hores al despatx mirant de cercar com enlairar més a munt les Naus, i com tornar a enlairar les que per diferents motius han patit un aterratge duríssim, i que sí o sí cal refer el Vol, aquest dos escenaris, porten agafats de la mà moltes hores de reflexió, i a aquestes dates les reflexions van més lluny, certament, certament.
És propi d'aquestes dates reflexionar mirant enrere, mirant cap el futur, i mirar de disposar de respostes inexistents.
Cercar-les, poder, un privilegi, certament.
El cafè d'aquella botiga, que portava encara aquest cafè sense moldre de Cuba, propera a casa dels avis a Granollers, per motius més que evidents, i a on aquells despertars a casa els avis sentint el moldre del cafè, escoltant les silencioses passes de l'àvia portant-me el cafè de primera hora, fa més de quaranta anys, OMG, OMG, OMG. Filla d'Indiano, portadora de les essències d'una història de catalans fent les amèriques, el Nadal certament portador de dates memorables a casa.
Detalls petits, una cafetera, marca el meu cor amb la seva escalfor en pujar el cafè, pel significat del cafè, no per ell mateix, sí pel lloc a on em transporta, per la dificultat de gaudir-lo al 2009 a l'Europa vaig deixar de fer-lo a primera hora a aquest lloc quan ho feiem des de principis del XX.
Detalls petits, sí, com les entaulades a casa dels avis per Nadal entre tots i cada un dels nets de l'indiano, i a on ara únicament el tiet Pere n'és l'únic supervivent. En Fernando al cel sigui hereu del mot del Cubano, d'una eloqüència encisadora, les seves estades als darrers anys a Andorra lluny de Granollers, a la Seu, omg, en Josep Maria al cel sigui, un emprenedor nat, lluitador extrem en la seva dura i llarga malaltia, el pare al cel sigui, corrent baixant les escales del Registre de la Propietat en sentir el tren de vapor entrant pel què ara és el carrer Girona, omg, omg, omg.
Mirarem de consolidar la Nau Insígnia, ara aturada, perquè com ja us vaig esmentar tot va més enllà sense passar del seu primer sentit, els Vols s'han de consolidar definitivament.
Tram de Dracs, de Destructors de Murs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, de corones de blocs de granit, de genets. Per ser a aquest sender, el de les grans aventures, cal consolidar la Nau, necessitem el pont d'aquesta, clar que yes, clar que yes.
A menys d'una hora de fer camí per dinar, ara m'adono de la densitat de la frase d'en Pau Casals al mallot Freedom, quan dic dinar, com n'és de conseqüent tot plegat, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Oh Yeaaaaah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada