Avui una arrancada divertida, perquè carrers, pistes, sender, corriols, tots molls, molt, curiosament el cel estava eixut totalment, a excepció d'una boirina, lleugera que marcava el to tot el Vol, certament, certament, certament.
Quan surts de casa, els pneumàtics parlen, avui el soroll d'aquests indicava que la nit havia sigut passada per aigua, mirar el cel i veure aquest pastís, ho escric ara i se m'eriça el clatell, omg, omg, omg.
Segur que hi ha moltes aventures encara per viure, però de no ser, aquesta d'avui m'indica entre silencis que entre aquests, entre aquest no escoltar res hi ha els millors instants, o dels millors, o dels millors, i tant que sí, i tant que sí.
Escric, clar que yes, i el cor em genera un tremolor intens, puc fer més, no puc demanar més, puc voler fer més, serà un plus amb tot fet, no per fer.
La bike, el meu Drac, ha de mutar, ho sé, ho sé, en la línia de fer sender seguint la direcció clara que marca la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb.
I aquesta en la línia de continuitat més innovadora, però continua, sense estridències, sempre emotiva, sempre consecutiva, implica participar, que ja és el què estem visquen cada dia, cada matinada, i ja portem mesos així.
Avui pensava quina serà la meva sensació de poder continuar, i continuar, i continuar, cada matinada fins a on, fins quan? no ho sé, més, amb un més, ja contesto, ja em contesto.
Avui dos graus meys que ahir, després tres, després fins i tot cinc, i sis també, dels 12,5°C d'ahir, als 10,5°C, a la riera de Llavaneres a les sis avui menys tocades, una hora després un grau menys al mateix lloc, 9,5°C, i mitja hora després a trenc d'alba un xic per sobre dels 6°C a les prèvies a Milans. Jo equipat d'hivern, no d'hivern extrem, si amb les millors gales, i a la temperatura més baixa els dits propers als frens un xic massa vius, un xic. Que bé que estiguin venint els nous Gore, perquè el fred el tinc als dits d'on s'ha retirat el material aillant, deu anys els que porten aquests guants rodant pel món són prous per passar a la reserva, són prous, són suficients.
Betty, proper a fer el proper salt amb la Vicious, segur, aquesta visió la darrera? aquest mes, el proper, bé serà un sender interessant, nou certament, certament, certament, emocionat, molt, el convidat no hi estava per la labor, però el tram és el tram, els UK el lloc per gaudir-ne també, de fet el planeta, el lloc, sense cap mena de dubte, concentrar-nos en el que fem millor, ja no dic bé, amb un millor n'hi ha prou, res més, d'on venim, on som, i a on volem anar.
Una pila d'anys fent Guilleries, sempre sol, sempre assistit per la incombustible Betty, inici del què havia de ser tram 24 hores SOLO, del què havia de ser tram Single Speed, quin tram, quin tram, les millors bikes, entre les millors hem tingut el privilegi d'haver gaudit de tenir-les, de fet les que descansen a casa, són. Ara a tram de zero entrades a casa de components de darrera generació pel què fa a conjunts de suspensió, no perquè no les adori, vull dir que veig una Fox 2013 i un pensament d'admiració em ve tot seguit, per seguidament voler fer-ne venir una de cònica, 80 mm. 26", i Terralogic, sí, també és veritat que no sóc a aquest tram, no perquè no em fascini si no perquè ara sóc a un altre tram, diferent, lleugerament diferent.
Un sol pas, entre les dues, entre la nit, la foscor més profunda, i l'anunci de la propera arribada de la claror, de la llum més intensa, avui he passat entre les dues, miarava a una banda i veia un lleuger to vermell a la línia de l'horitzó, mirava a l'esquerra i una lluna definida deia que la divisi o no ella sempre hi és, sempre, són moltes voltes, moltes anades i vingudes per no poder dir-me, jo per a vosaltres sempre hi seré. La meva contesta sense pronunciar-la és clara, jo no, jo no, jo hi sóc ara per això aquest sentir-la amb tanta intensitat, el nostre temps de ser-hi és breu, i sempre ho pot ser més, de breu, de breu.
Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, Powerled i Cateye, eines, totes.
Des del Mirador del Drac, dies de molt de Single Speed.
Ja des de casa sí que he vist sortir el sol, ja des de casa.
Crec que mentre pesalava no, no ho recordo bé, les imatges de la sortida d'aquesta matinada no mostren cap instant on aquest es faci vissible, però no ho recordo, les Falgueres Màgiques les responsables de no poder recordar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada