Quan passen tantes coses, i la sensació és sempre bona, per què canviar res?
La realitat, tot gira, tot volta, i no és una metàfora, nosaltres estem dins de la bola que no s'atura mai, aquest desembre, omg, omg, omg.
Estic intrigat sobre quina dimensió i significat té l'instant que estem vivint, vull dir, fa una setmana vaig exposar que aquesta setmana seria tan emocionant que no podia dormir, del neguit, neguit positiu, ara, la setmana ja ha passat, i ara ja és una realitlat, de fet, cada dia de la setmana ha sigut cada cop més impressionant, cada cop més, per finalment divendres explosionar com nosaltres recordàvem que era viure, compartir les bones sensacions. De fet les meves aportacions al Blog crec que ho indiquen clarament, ajuda la nova eina per fer-ho, i tant que sí, i tant que sí.
Un mot ho defineix, sensacional, és aquest, sensacional.
Avui, bé, una setmana com aquesta, comporta que avui, un dia després d'una gran jornada, et lleves al matí, no a la matinada, i després d'una arrancada de dissabte, després d'esmorzar, cap a les onze he agafat la Vicious, i he iniciat el Vol.
Primer havia de ser un clàssic d'hivern, després un Santuari del Corredor, i finalment el Baix Montseny ha marcat el punt de destí, una anada 100% de MTB, una tornada llarguíssima, emotiva, a on consolidar les imatges de les Naus Insígnia engranades a les corones, la visió del cavallers de la llum, impactant.
Els blocs de granit de les corones, majestuosos.
Les Fades de la foscor, imperatives, però imperatives, tant que fan un cert temor, erroni, però sí, la seva determinació és quasi germana del mot esclafar.
La foscor, els ulls negres del meu Drac m'agraden, molt, però una sensació d'un lleuger, dolç però en definitiva temor m'envolta quan avui rodava per les zones més fosques de la ruta, no és preocupant, les Fades són a cavallers, com la foscor és a la llum, els uns sense els altres no són, les unes sense ells no senten, i sense sentiments les Fades es difuminen en l'espai, per aquest motiu res em preocupa.
Les Naus seguiran engranades a les corones que protegeixen a Fades i cavallers, els Protectors de Murs, infalibles, imperturbables protegiran sempre l'espai de Vols de Drac.
Cinc hores de MTB, intens, vull dir, que hi ha hagut trams més cap a la tornada d'una intensitat encisadora, OMG, OMG, OMG. Veure que pots rodar hora darrera hora sempre amb bones sensacions, és una gran experiència.
El pensament sempre donan voltes a, els canvis de la Vicious, què implicaran aquests canvis, vull dir el sentit dels Vols de Drac, que agafaran un to diferent, de molta més volada? I en segon terme per l'ordre d'exposició, els canvis constants de les zones de llum a les zones de foscor. M'intriga, molt, més encara, fins el punt de ser decisius, com sona, com sona, hi aquests, llum i foscor condicionaran la ruta de totes i cada una de les Naus, i en primer terme la nostra.
Una sortida, a on a la tornada, aquest cop sempre de dia, he fet tots i cada un dels trams tècnis, inclús el de la darrera caiguda, i ha quedat en evidència que de nit no m'hi veig, s'imposarà portar els dos llums, és a dir el Karma ha de fer presència a les matinades. Perquè les zones les he fet amb tota normalitat, res a veure a com les visc durant les nits de matinada.
Temperatura constant als trams de casa, 12°C entre les 11 i les 6 de la tarda. Equipat 100% d'hivern, al Baix Montseny, propers a Vallgorguina, no s'hi pot anar d'altra manera, i més avui, porta d'entrada a l'estació del fred, i jo ja hi sóc, m'esperava a baixar del tren de la tardor a l'estació de l'hivern, i un cop aquí jo ja hi sóc, certament, certament.
Els guants Gore, nous, d'hivern ja són aquí. Han superat les meves expectatives més optimistes. Quin tacte tenen aquests guants, quina evolució més significativa comparats amb els meus Gore ara ja molt deteriorars per l'ús dels darrers anys. Esperaré a fer el primer test passades les Festes de Nadal, no serà molt el temps d'espera, no serà molt.
Quina sensació ser a tocar d'un bloc de granit, quina sensació de vellesa extrema, de bellesa vestida de pau extrema. I veure una sola Falguera Màgica als seus peus un present emotiu, que del cert després de baixar, i baixar entre senders de pam, veure aquesta fràgil essència als peus del bloc de granit, és una sensació que tot és possible, no de voler, en cap cas, sí de poder gaudir de veure un instant com aquest, clar que yes.
La jornada s'ha carateritzat, pel fet d'haver-me proposat incialment fer un Vol de dues hores tocades, i per tant no portava els llums, per un no ser mai lluny de l'escalfor del sol, la llum avui la meva mà directora. La foscor avui després de reflexionar sobre ella mentre pedalava, inquietant.
No sé què pensaré demà, puc agafar el meu Drac a la matinada, o no, no és important, però m'inquieta perdre la sensació de serenitat d'aquests dies entre la més absoluta foscor.
Porto vint-i-un dies de Vols de Drac, dos de descans i dinou Vols, vint-i-u, som a l'hivern, molt bee.
Coincidències, cap, incidències, cap de remarcable, aigua, mig bidó de 750 ml. eines, totes, sense llums.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Demà podria ser una ocasió magnífica per fer una gran aventura de MTB, o bé local, o bé propera, un cap de Creus, Roses-Cadaquès un lloc de somni, de no pesar posar en marxa la June, estaria bé, estaria bé. Tot i que ho escric, i em refredo, ja fa molts dies que volto proper a casa. Veurem, veurem, dies de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada