De vint-i-u, està prou bé, lluny dels 32 del juliol, sí, sí, sense sortir dos cops en un mateix dia, 32 sortides a la challenge de juliol. La resposta és que la challenge començava a finals de juny. De fet crec recordar de gaudir-hi del meu Sant el 30.
Ara llegia les dues darreres cròniques, quina història més sorprenent la de la Nau Insígnia, i quin rerafons més sòlid que té, us agradarà l'instant un cop la Nau quedi a l'horitzó, visible, vulnerable, aparentment vulnerable, com sempre, porta també el meu segell, i sempre porta a confusió l'interès amb el fet de ser vulnerable, no passa res, la Nau Insígnia té també tot el meu segell, i per tant a plaça oberta, com a l'horitzó podeu anar-hi, segurs per la presència dels Destructors de Murs, sempre els vostres protectors, i en segon terme sense diferència en el temps, els genets i els seus Dracs, i en darrer terme sense ser necessari, la mateixa Nau Insígnia, clar que yes.
Hem construït la Nau Insígnia pel gaudir dels bikers Single Speed del planeta passades les fronteres del Nord. Semblen molts, però és com amb la Nau Insígnia, una confusió.
És evident, som lents i quan la teníem a punt, fa unes setmanes, en varem aturar la construcció dels darrers detalls, per deixar passar desembre, i si cal esperar al vuit de juny, o el trenta, no passa res, ja va caure el vuit de l'any passat, i el trenta i no va passar res, som lents. El fet que per l'entorn és molts cops un demèrit, en d'altres en els que hi sóc jo, és un mèrit, únicament he de ser sempre prudent i mirar de ser sempre a entorns prudents, res més. Aturar-nos per a deixar-ho passar tot, mirar com passa tot, restar aturats, mirar com passa la Nau Insígnia, observar com navega, veure si ens agrada, veure què fa la llum, i la foscor, veure com reaccionen els Destructors, veure des del Mirador del Drac l'horitzó, i deixar fer, unes setmanes, uns mesos, no passa res, a on sóc, a on som, no ve ja d'una setmana, ni d'un mes, ni d'un any, ni de més d'un. El primer que hem vist és la reacció de la foscor, hi sóc des de fa divuit Vols, també la llum, els esdeveniments des de la sortida dels dics secs, en la foscor de la nit, protegida per les Fades, els genets hem actuat diferent, més resolutius, més eficients, més Vols, Finale 2013, Cogne, més lluny, Canberra, i aquests fets són motivats tots des del darrer sopar a l'Europeu a Catalunya. Ja fa molts mesos, i per tant com al Mississipi l'hem fet des del primer torniol fins al darrer, hora a hora, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, per aquest motiu ha de reposar, és a punt, sí, podria arrancar ja, però per què no esperar?
Emocionat per les decisions dels propers components que sortiran cap a casa, diferents, certament, omg, omg, omg.
Un dia proper, o no molt llunyà, el meu Drac, com el meu equipament, fosc, com la meva gorra, de color, com ells, el meu Drac baixarà de la June, i el quadre serà la nota de color, mtb, mtb, mtb.
Fa anys que la duia de cap, i aquesta matinada, mentra rodava sota la lleugera pluja, dins d'aquest bany de matinada, Eureka, i seguidament des de casa he anat seleccionant cada component. Aquest cop sense haver de reflexionar, és el què té, programar, decideixes, i executes seguidament quelcom que fa mesos que has estudiat detall a detall. Sí, menys eficaç, i tant que sí, eficient, eficient, sí, eficient.
Sonen les dotze de la nit al campanar, dies de Single Speed des del Mirador de Drac.
De llegir-la a una bona hora, la de fer un bon cafè, aprofitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada