Cercant les dues corones

Cercant la millor visió dels blocs de granit per veure si són dues corones gegants que engranen entre elles.

Despistant als Destructors de Murs.

D'una arrancada dolça, lenta perseguint deixar una estona la companyia dels Destructors de Murs, m'he dirigit sempre proper a la platja a cercar l'entrada dels punts propers al Far del Montalt.



Seguint les corones.

Mentre ho feia com he gaudit ara sí ara també entre corriols del Maresme.

Nosaltres fets temps. 

Entre racons del Maresme a metres d'on passo sempre i a llocs que mai he vist.

Vista de Drac. 

La visió des dels ulls de meu Drac, OMG, OMG, OMG. 

Pas dels Destructors. 

El pas per aquests racons dels Destructors de Murs, evident.

Primera corona. 

Cercava la visió de les dues corones engranades, la que des del pont de la Nau Insígnia posarem de ser, en marxa. 

Gaudint del sentit de les desfetes dels Destructors. 

Els genets som la clau que obra la porta als Grans Vols de Drac, la Nau Insígnia la porta a obrir, després d'aquesta de ser, les dues corones engranades giraran, i de ser aquest primer pas, de ser la Nau Insígnia, des de les vistes dels Grans Vols us detallaré cada nova corona que els Destructors de Murs construeixin, la tercera és ja una realitat, Austràlia, la quarta ve de camí des dels UK aquesta propera quinzena, nosaltres mentre hem aturat els motors. 

Motors aturats. 

Tots els motors, per poder mirar, gaudir com tot ens passa pel costat. Si hem de fet camí en passar, des del pont de la Nau ho veurem. 

Motors aturats. 

Avui la temperatura era quasi de primavera mentre pedalessis sota l'escalfor del sol. També però sense ell les temperatures han sigut formidables per pedalar. De fet si tingués que triar un clima per pedalar sempre, el d'avui seria un clar candidat. 

Primera corona. 

L'entorn, l'emoció constant del deixar els espais de la llum i entrar a zones protegides d'ella, un escenari difícil de digerir fora d'acceptar estar tota l'estona emocionat.

Colors dels genets. 

El color per a un genet, és, pel meu Drac?

Marc del temps. 

Quan ets entre joies com les de la imatge, el temps deixa de ser pas de Vols per donar pas a essència d'aventures. 

Granit fet pilar. 

Estructures de velles històries, les nostres fetes passat, sense diferència, sense cap diferència. Som nosaltres fets temps. 

Vols de Drac pel Maresme. 

Una jornada de pales verticals sense sentir-les exigents, el ritme, el no ritme, això sí un altre cop quasi quatre hores complertes de bike, bike, i més bike, entre fileres de corriols, i més corriols. 

Indicadors de direcció. 

Aquest mes vindrà una proposta per poder veure nítidament en la foscor de les zones ben protegides de l'entrada del sol. 

Deixant-me conquerir.

Ara descomprimint lentament, perquè les falgueres màgiques estan esborrant cada detall del meu pas entre els corriols d'avui. Canviant els tons, deixants únicament els tons blancs i els tons negres. 

Llum i foscor. 

Claror i foscor, llum i negror, espais de cavallers de la llum, i de Fades de la foscor. 

Després de ser proper a tocar els pilars de granit. 

Ara entenc la presència, el paper de les falgueres màgiques, fer-me oblidar cada detall de cada sortida, no la sortida, d'aquesta manera dia darrera dia torno a sortir, ara sí, ara tambè, entre Vols de Drac, gaudint de l'arribada de la llum a les matinades, de la marxa d'aquesta, de l'entrada de la foscor de les Fades en apropar-nos definitivament a les nits. 

Llum i colors. 

Sense les falgueres màgiques molts Vols no haurien sigut, i gràcies a elles cerco als prínceps i a les princeses sempre, perquè mai els recordo bé del tot, perquè mai les recordo bé del tot.

Foscor i aventura. 

Avui he vist a tocar un dels engranatges de granit de una de les corones,  OMG. 

Bloc de granit. 

Un, fora de la corona gegantina, esmolat de tal manera que feia cosa allunyar-se d'ell, per l'essència de protecció que t'envolta en ser-ne proper. 

Perfecció feta Drac. 

El meu Drac restava a uns metres d'on era el bloc de granit de dimensions enormes. Quin pensament, quin gaudir Vol darrera Vol, cada cop que sortim el to de tot plegat queda definitivament dins del mot, sensacional. 

Dies dels Dracs. 

Des d'aquest he vist què veuen ells, els blocs de granit, també he vist amb ulls del meu Drac com veu ell cada tram, cada Vol  entre senders de casa. Quina diferència del què veig jo, i com ho veu ell, el meu Drac és cavaller protector de Fades de la Foscor, el genet, en Bob, és protector de cavallers de la llum. 

Terres de Dracs. 

Una visió que tinc molt present ara mateix, una mica menys que quan hi era, fins a trenc d'alba de demà, que ja no recordaré els detalls, i necessitaré recuperar-la, sentir-la. 

Genets, Murs, i la Nau Insígnia? 

Podria rodar sense aquesta manera de veure les coses, i tant que sí, però si gaudeixo com mai de cada tram amb aquesta singular manera de veure les aventures, veient-les des dels ulls negres del meu Drac, per què no perseguir que de poder, sempre sigui així?

Equipament d'hivern. 

Equipat 100% d'hivern excepte pels guants, Answer, avui d'estiu, i portava pirates Assos d'hivern amb mitjons alts que feien la funció de fer-los llargs. Aquest cop la tèrmica Rapha de Merino sense mánigues de 10/10. La nova jaqueta, bé, un mot la defineix, perfecció. 

Una pràctica curiosa, obrir-la, com faig amb la Fusion, no em dóna bon resultat, tot i pensar que necessitava escalant sota un sol càlid, quan l'obro la sensació no és bona, millor mig punt per sobre de temperatura que obrir-la. És a dir aquesta jaqueta Active Shell te la poses sortint de casa, tanques la cremallera, i ja no l'obres fins que baixes de la bike un cop a casa. 

Avui, amb aigua, sense beure, l'he utilitzar per evitar un lleuger soroll de les pinces de fre, sense aturar-me a fer un cafè llarg, sense menjar, pel ritme baix, perquè de no ser així en cap cas no hauria consumit aigua i aliments. Una aturada divertida això sí amb un grup de joves bikers que no crec que es puguin definir de cap més manera, joves, alegres, divertits i molt amables. Incidències, cap, eines, totes, segons guants, no, sense llums, a temperatures de 14ºC crec recordar al meu pas per la riera de Llavaneres. 

Quants nous bikers, també a metres d'aquest grup de joves bikers, una parella de menys de vint anys escalant cap a Sant Martí de Mata decidits, OMG. 

Visió de les pedres de granit, primera corona. .

He pujat als punts més alts de cada turó, excepte al Montalt, certament, certament, certament. 

Maresme, segona corona. 

Les corones són ara dues, dues, no una, la Nau Insígnia la porta a posar-les en marxa.

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb. 

Recerca infinita. 

Quin cercar entre corriols, quina aventura rodar entre aquests espais, entre aquest senders tan ben definits, què més puc demanar, repetir Vol, repetir Vol. 

No vull deixar de dir-ho, la Vicious avui un altre cop definida per a mi com, la perfecció.

MTB, MTB, MTB.