Avui com ahir, sonaven les sis al campanar quan sortia de casa, les set no les he escoltat estava anant a mirar quina temperatura feia al meu pas per la riera de Llavaneres, i les vuit tocaven tot just obria la porta de casa, mtb, mtb, mtb.
El pronòstic d'ahir marcava que a les cinc de la matinada les pluges ens abandonarien, bé doncs no ha sigut aquest el cas, mentre la Betty feia la seva, jo sortia de casa amb la Vicious mentre un plugim molt suau decidia acompanyar-me als inicis de l'aventura d'avui, després passats els primers minuts, el bany era tan satifactori que hem decidit, pluja, genet i Drac anar agafats de la mà el temps que durés la sortida, en aquesta ocasió dues hores de MTB.
Mai hauria dit que gaudiria tant d'un bany, d'un bany a la tardor, pel temor al fred, certament, certament.
Sortir sota una pluja lleugera, té un altre cop el punt de romanticisme d'aquestes matinades, crec que finalment les puc definir com a matinades, tot i no veure mai el sol mentre sóc a dalt de la bike, sí la lleugera arribada del cavallers de la llum, la seva presència sense ser-hi, mentre que les Fades de la foscor sempre comencen amb mi, avui amb aquest inoblidable bany, de fet és el segon de les darreres setmanes, ho sé, perquè els primer dies de sortir amb la nova Gore, a un d'ells, la pluja era perseverant, tant que a tres quarts de la sortida vaig tornar directament cap a casa, avui no, avui la pluja era irlandesa, vull dir, tal com la vàrem viure a Belfast, no feia fred, avui no feia fred, 10°C a les sis molt poc tocades, 10°C a les set molt poc tocades i un minut menys, a la riera de Llavaneres, sempre amb aquesta pluja, que quan ve una mica de vent, la Gore ràpidament torna a evacuar totes les gotes d'aigua que descansen a sobre d'ella, els guants que únicament són paravent el mateix, és cert que aquests darrers d'haver fet no sé si tres hores, però de ser quatre les hores rodant crec que finalment haurien deixat passar l'aigua, pantaló, i botes, perfectes, com la jaqueta Gore, impecables.
Avui un altre cop a la senda del tram clàssic d'hivern, i tant que sí, i tant que sí, lent, com sempre, sense cercar corriols extrems per a mi, entre pensaments he arribat al punt més alt de la sortida sense adonar-me de com hi havia anat.
Els dos Tintorers, i directes cap a Llavaneres, curiós perquè per a una pluja persistent de tota la nit, avui la ruta pel fet de ser de nit, a on veus una entorn limitat, el tram semblava desconegut, entre la pluja, el vent intermitent, i el terreny, tot molt diferent.
He rodat amb molta prudència, més encara, pel fet que el comportament de la bike en moll el desconec, això sí, pel fet d'anar molt ben equipat, avui de rigorós hivern, ha fet que no tingués en cap moment sensació de fred, ni d'humitat, sembla que no pugui ser, tot i portar la gorra força molla, facilita molt poder rodar, si no t'has de distreure amb res que no sigui el de gaudir a dalt de la bike.
Cap coincidència avui, cap incidència, Powerled i Cateye, totes les eines, sense beure aigua, sensa menjar.
Des del Mirador del Drac, clar que yes, clar que yes, clar que yes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada