Després de l'activitat

De la darrera setmana, avui descans, no per seguir cap pla, en cap cas, sí per seguir amb les bones sensacions a dalt de la bike. 

Quina jornada de bike ahir més intensa,  compromesa també, molt, per les pensades, banyades totes de bones sensacions.

Hi ha dies per a tot, avui seria un dia Cap de Creus, no un dia Santa Fe, ara em ve al cap l'aventura de la nocturna a l'estiu, amb el gelat a Cadaqués, omg, omg, omg.

Estudiant una ruta de dos dies, no per ara mateix, sí per d'aquí a unes setmanes, de fet podrien ser tres dies, tenim un present de dues pernoctacions, o sigui que caldrà utilitzar-les, fa un any que ho tenim, i ara sembla una bona oportunitat, març el moment?

Avui la sensació a primera hora, era de molt fred, ara mentre cau el sol, també, sort que dins dels pronòstics hi havia el de descansar, podria ser de dos dies aquest, i no passaria res, certament, certament, o no, i demà serà un dia divertit.

Demà de ser, miraré de fer una part del clàssic d'hivern, dic una part perquè veig impossible no fer Montalt, estic necessitat d'anar-hi, i això faig, poques coses podem tenir que volem, aquesta és una excepció, cal aprofitar-la, cal gaudir-ne. 

De fet aprendre sobre aquest aspecte, clau per comprendre el dia a dia com es presenta vestit de normalitat, mentre a sota d'aquest equipament gris hi ha un unívers d'aventures per explorar. Obrir els ulls i fer-ne de la normalitat una aventura, clau per a gaudir d'allò més. A mi m'emociona explorar cada racó conegut del Montalt, mentre no hi vaig augmenten sense adonar-me'n les ganes de repetir passats aquests dies, anar a rodar pel Montalt, des de casa, des de Llavaneres, des de la Creu de Rupit, des d'Arenys, no és important.

Pensava avui que si el municipi de Catalunya segons els estudis més malmès per la construcció indiscriminada de cases és el de Sant Vicenç del Montalt, i encara puc sortir pedalant des de casa i tocar sorra a menys de cinquanta metres, sóc prou afortunat, de fet és un criteri practicat a casa i no pels qui en fan un dogma de fe, no diré curiós, és un fet massa freqüent com per no veure que ja és norma.

Sortir de casa i en segons gaudir de bons trams de MTB, els primers certament exigents, té el seu valor en or, la tornada de trobar petits presents pels meus que descansen a un bon lloc, moneda de canvi de dies intermitents, una necessitat que puc fer realitat des de que visc a SV.  Un dia ho compartirem més extensament, però com deia en Josep avui, quan ens coneguem més. 

Cau el sol, els cavallers entre els pics protectors de la corona deixen marxar la llum, des de la segona corona, les Fades deixen entrar la foscor, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.