Fa vent, sol intermitent, i el pla era de ser, anar al Montalt, però de ser no atacaré les pales verticals d'aquests.
Millor zones menys corrioleres, avui és dia de caçadors, i millor evitar anar a on hi ha homes armats ansiosos de disparar a tot el què vola.
Tot i així decidiré cap a on vaig un cop equipat i iniciant les primeres pedalades, ho dic perquè tinc moltes ganes de repetir la sortida de dissabte passat, de gaudir dels senders del costat de casa.
Que bé haver nascut a Granollers, haver viscut a Sant Celoni, i ser ara a Sant Vicenç, i sentir-te ja no d'un d'ells, si no de cada un quan hi passes.
La Porxada, la Pedra de l'Encant, Santa Fe, Sant Marçal, Olzinelles, El Remei, El Montalt, Can Jalpí, tots un cop hi sóc, són casa.
Podria mirar un xic més lluny, puc dir Girona, ls Vall de Sant Daniel, Cap de Creus, Roses, Cadaqués, el camí romà, i aleshores em passa exactament el mateix, això per a mi és ser molt afortunat.
Cercar les causants de l'oblid podria ser un bon motiu per tornar-hi. Ser entre falgueres màgiques, somnis fets realitats, mtb, mtb, mtb.
Amb aquest pensament, i la curiositat de reflexionar sobre el significat dels dos engranatges de blocs de granit avui començara, de ser un altre cop l'aventura.
Dies de Single Speed.
Entra un sol intens per la finestra, hora de sortir amb el meu Drac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada