Cercar la segona corona ha comportat ser a dalt de la Bike sense interrupcions ara ja des de fa dotze jornades, descansant cada dilluns sí, però descansar està dins del rodar sense interrupcions, podríeu aguantar un genet de Drac que cada matinada marxa a cercar una corona construïda de blocs de granit i Destructors de Murs, on a dins de les seves parets hi descansen les Fades de la foscor?
Sí, ja ho sé, no ens entendríem, sí ho sé, el dia a dia, aquell que implica estar sempre pendent de tot el que ve després, i mai pel què està passant en present, és el què mana cada instant, aleshores per què no cercar cada matinada la corona de les Fades de la foscor?
Us puc assegurar, afirmar que és molt més real que l'instant per venir, molt més real.
Rodar cada matinada, hores abans d'aquesta cada dia, fins i tot tornar a casa abans de la sortida del sol, abans de l'arribada de la llum, sense els cavallers, sense els cavallers, envoltats, protegits des de fa setmanes per la corona construïda pels Destructors de Murs de blocs de granit,
té una component molt gratificant, segur, si no, no podria portar una sèrie millor fins i tot que la de juliol a les prèvies de la WEMBO d'Austràlia, cal pensar les notables diferències de clima entre les dues estacions. Les prèvies a la SSWC del 2011 a Irlanda ens va marcar el com no es pot perdre una temporada de fred a dalt dels nostres Dracs, certament, certament.
Fer-ho agafat de la mà de les Falgueres Màgiques del Montalt, no té masses possibilitats de poder ser comparat amb d'altres pedalades, i si el què vius són Vols de Drac, aleshores ets lluny de tot i de res. L'arribada de la Nau Insígnia, de ser, marcarà el punt i a part del què encara per diferents motius envolta equivocadament l'espai de Dracs.
I imposarà el precipici necessari per a mantenir de forma definitiva la distància prudent per a poder garantir els Vols de Drac entre la mirada atenta dels cavallers de la llum, entre la mirada càlida de les Fades de la foscor, i vigilant sempre dels ulls negres dels nostres Dracs, de ser, de ser la Nau Insígnia.
I de no portar-la a terme finalment, aleshores, aleshores una nova etapa serà la que tornaré a començar, certament, perquè els centenars d'hores per construir-la no em deixaran al lloc d'origen, en cas de no ser, i per tant també implicarà un gran Vol, de ben segur, de ben segur.
Han passat anys des de, més gran, més vell, més intens, més reflexiu, avui entre Falgueres, entre l'instant màgic del retorn sense la presència de la llum, el fred de la foscor ha sigut el meu protector per la seva no presència, equipat de rigorós hivern, amb la tèrmica sintètica sense mànigues i la Gore nova, únicament a la riera d'Arenys de Munt he notat abans de tornar a escalar, un xic de fredor als dits de les mans.
Una caiguda avui inesperada escalant per un nou corriol mentre perseguia entrar al Remei, en patir un desequilibri xocant contra un matoll que m'ha fet despertar de cop, marca el canvi de to, no a negatiu, caure sol, vull dir, sol, sense estridències, té el seu punt interessant, molt, puc afirmar que té un instant intens, el Vol dins del Vol, i més si no té una conseqüència de lesió ni immediata, ni posterior amb el pas de les hores.
A una temperatura d'inici de 7,5°C a les 6 ben tocades del matí a la riera de Llavaneres, amb una mínima sempre superior a 3°C cap a les vuit del matí a trenc d'alba, el to del Vol és aquest amb majúscules, omg, omg, omg.
Emocionat per l'arribada del convidat, per la diada de demà de l'enllaç Bec&Phil, pels Vols de Drac pel Montalt.
Sense incidències remarcables, sense cap coincidència, sense beure aigua, sense menjar, amb els llums Powerled, i Cateye, tota la setmana, amb totes les eines i recanvis.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Ara esperant a demà, mtb, mtb, mtb, sense intermitències pel què fa a ganes de cercar entre els meus pensaments més amagats per entendre mentre sóc dins del Vol, quina és la clau que obrirà definitivament la porta d'accés que ha de permetre l'arribada, de ser, de la Nau Insígnia.
El meu pensament gira concentrat ara sí ara també sobre aquests tres aspectes, la Nau Insígnia, la primera corona, i la segona corona, que són el portal a Creadors, a on cada un dels Single Speed del planeta podrà acollir-se a gaudir de les prestacions preparades detall a detall per a perdurar amb el pas dels anys, sempre més enllà de la meva de la meva longevitat més optimista, clar que yes, clar que yes, clar que yes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada