Per Nadal qui res no estrena res no val, i jo he estrenat els guants Gore, un premi a la constància, certament, certament, van bé pel fred? no ho sé, hem rodat sempre a 14-15°C, i per tant no és difícil que la sensació de fred no existís avui. El què sí que puc afirmar, és que són molt càlids fent referència la tacte, també dir què el Gel que porten als palmells els fa rars d'entrada, sí, però el tacte marca el to d'aquests guants, certament, certament. De fet el tacte ho marcarà tot oi que sí?
Hem fet un clàssic d'hivern, i per aquest motiu lluny dels 62 quilòmetres que tocaven avui, però per haver fet una distància més llarga hauriem d'haver descansat més, llevar-nos abans del trenc d'alba, i aquests dos punts no han sigut, cansats a primera hora d'avui, esmicolats ara un cop ja a casa a la nit.
Espero que demà a la matinada les sensacions siguin a les antípodes de les d'avui, perquè demà hem de recuperar quilòmetres i de no poder, ser com a mínim fer els que toquen per demà, hauríem de, hauríem de.
Les dues bikes no poden anar millor, i de fet amb les properes millores a fer a la Vicious no anirà millor, sí diferent.
Avui sempre amb els Cateye i Powerled en marxa. La bateria d'uns dels dos Karma s'ha mort, a casa abans de sortir. Pensant si fer venir la mateixa o millor la versió XL?
Avui les jaquetes Gore han marcat la pauta, Gore Tex i Active Shell. Mentre escalàvem el Tintorer, sense la Gore Tex, la resta amb ella.
Quan les Fades no hi són, les Fades de la foscor, es roda diferent, i avui no ha sigut diferent, els Blocs de granit, agafats de la mà dels Destructors de Murs han imposat el seu fer, i genets i Dracs, n'hem gaudit.
Una errada dels GPS m'ha restat 10 Km. no passa res, per sort ho he vist entrant a la segona hora, mtb, mtb, mtb.
Aquesta Challenge The Festive 500 per a nosaltres, està siguent exigent, no diré quan, sí exigent. El dia a dia i un nombre de quilòmetres superior als trenta per dia, a casa no ho tenim d'allò més bé, de fet la sort són les dates en que cau, això ajuda i molt a poder mirar de fer-la. He de dir però que som a punt de deixar-la, els refredats ronden per casa.
Quan rodes entre espais tan coneguts, o que et són molt propers pel fet de passar-hi amb molta freqüència i la sensació és d'aventura cada cop que hi passes, està clar que el tram és encertat, al recorregut clàssic d'hivern té aquest punt, vint-i-set, vint-i-vuit quilòmetres rodons de fer, i a on els blocs de granit amb els seus Destructors de Murs corresponents, les Falegures Màgiques, cavallers i Fades segons sigui dia o nit, i els nostres Dracs, han nascut, han vist la llum, i la foscor, a aquest entorn, i això fa, això implica unes sortides amb un to diferent.
Veure el Montalt, omg, omg, omg, identificar el Montalt com una corona gegant feta de blocs de granit, visualitzar les dos engranatges, les dues corones que envolten Fades i cavallers, et porta a trams a on aventura i romaticisme van agafats de la mà, cetament, certament, dies de molts MTB.
Una sortida a on un cop un altre cop a casa ha comportat una bona sensació, un Vol breu, però intens, pel fet d'un temps realment copçador, i tant que sí, i tant que sí.
Equipats 100% d'hivern, sense el to rigorós, sense menjar, aigua, 250 ml. eines, totes.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.
Ara, a dos dies d'haver fet aquesta sortida número VII, a quarts de set del matí els dos primers cafès han sigut a quarts de sis, la sortida V no serà, de ser, a trenc d'alba, pel fet de ser un divendres semi festiu, l'hora de dinar serà el moment de perseguir quillòmetres, que bé, que bé, que bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada