Visió de Drac

Casa aquesta matinada.

No recordo quina corona cercava, de fet abans de sortir, sí, és ara que no.

Les falgueres Màgiques actuen. 

Les Falgueres Màgiques properes a Can Mora de Dalt han fet la seva feina, de manera contundent, i si bé és veritat que no recordar què he vist des de turons propers al Montalt, sí que també ho és que també a esborrat pensades que sé que no porten a bon port, ho sé, perquè en sé de la sensació d'aquestes, no en sé el contingut, sí la sensació que comporten.

Un sol mandrós.

Una sortida de nit, a on el sol s'ha fet pregar, portava el Cateye del darrera, cap més llum. No ha faltat visibilitat, sí un xic de reclam perquè els autos neguitosos, dos, pel ben mig dels corriols i pistes anessin amb més prudència. Afortunadament quedant-me a un cantó segons abans de coincidir al seu pas, i tot al seu lloc.

Gaudint del tram. 

He fet una variant de la meva clàssica d'hivern, pel fet que encara no hi som, i aleshores és una oportunitat per endinsar-me per zones més obagues del Maresme, i deixar una estona el rodar proper al mar.

Les protagonistes del Montalt.

Mentre pedalava tenir clar què cercava, què volia veure, després no sé massa bé com des de prop del mar, després de baixar de les zones més altes properes a Can Bruguera, he tornat a escalar fins al peu del Montalt, quasi una hora crec que hi he dedicat a aquest retornar a llocs d'on venia, i després proper a començar el descens fins al peu de casa, les Falgueres Màgiques han fet la seva feina, no sé el què puc haver vist, que l'antídot pel què he vist ha comportat l'oblit més absolut, ho sé per les imatges, a on he caçat el punt d'aquesta invasió d'oblits, un genet, oblidat, oblidant, un Drac immune a les Falgueres Màgiques, protector de les Fades de la nit, té clar que demà de ser, m'impulsarà un altre cop a cercar la segona corona, i de ser llest evitarà de passar entre tan expectants espais de falgueres, de Falgueres Màgiques.

Cap a la Casa de Pedra. 

No ho sé, no ho sé, un univers de permanents Vols de Drac, en evolució sense canvis, sense deixar de fer tres passes endavant i cinc enrere, per què no, per què no? fet que em permet de poder mirar de recordar per on passo, de mirar, no d'aconseguir-ho, en cap cas, en cap cas.

De fet de no ser així, el Montseny seria com era al 63, ho sé, no en bike, certament, però per les circumstàncies sempre són aquestes qui decideixen, sense cap mena de dubte, les dues rodes han marcat sempre el rodar del meus Vols.

Ara pel Maresme, fa res pel Montseny, fa més per Granollers, certament, certament, i que bé, que bé, que bé, l'etapa de Girona, l'etapa La Bisbal a Corçà, la dels cinemes ara sí ara també a Girona, omg, omg, omg, i ara que ho recordo els meus dos anys baixant a Girona amb dues rodes motoritzades, gran etapa, com la d'ara. El què mai hauria dit és què el pas dels anys em portaria lluny, proper sí, però lluny del Baix Montseny, i sense poder saber, poder veure si serà definitiu, o encara em queda més tram de comarques per habitar esperaré gaudint ara dels Vols de Drac, cert és que la Nau Insígnia marcarà el què de tot plegat, certament, certament. Després d'ella, de ser, aleshores totes les comarques properes engranades a la Nau Insígnia com a centre de totes les corones de blocs de granit circumdants ens portarà a perpetuar els Vols, ja no els nostres si no de tota la comunitat Single Speed.

Tindrem un portador a casa als propers dies, omg, omg, omg. Ell no ho sap, però sí que ho té clar que no hi ha pas enrere pel què fa a les conseqüències de l'entrada en escena al món Single Speed dels genets de Drac. 

Restes de corones antigues. 

I un cop tinguem, de ser, la Nau Insígnia, aleshores cada corona es posarà a rodar, totes elles impulsades per la corona massissa del casc de la Nau Insígnia, construïda, dissenyada pels Destructors de Murs que les impulsarà a totes a girar. Tindran Fades i cavallers la seva oportunitat al pont de la Nau, quina però, no és determinant, tindran la seva oportunitat.

Ve a casa un príncep, i nosaltres estem acabant de perfilar al nau, de ser,  que ens ha de transportar a tots, a cada Single Speed.

A mig camí entre el poble i la muntanya del Montalt.

Avui una sortida per mirar de recordar per evitar o no el pas entre Falgueres Màgiques, en funció de si vull oblidar o no.

Coincidències, cap, incidències, els dos autos, aigua, glaçada del congelador de casa, menjar, cap, eines, totes, equipat 100% d'hivern, fins a tres quarts de la sortida que he canviat a guants d'estiu, temperatures properes als 14ºC.

Per sobre de Can Mora de Dalt.

Més de dues hores de bike, més de 20 Km. més de 500m. positius, certament, certament.

Podré esmentar moltes bikes, fer-ne  venir, també proposar equipaments, noves, nous, però la què tinc ara, els què tinc ara, perfectes.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac.

Aterrant darrera casa. 

Haurem d'anar a dinar, bona pensada, bona pensada.