Un nou pas

No sé si definitiu, però el què sé, és què de funcionar, de poder concretar  la seva funcionalitat, el tram fa un salt vertiginós.

Necessitava fer un canvi notable en la manera de gaudir de les meves sortides de bike, pel fet de ser entre els Vols de Drac, i aquests marquen o aquests venen de tota una relativa maduració, sempre tot és relatiu, no ho sé, sempre he fet ciclisme més aviat sol, de fet crec que si ho mirem detingudament tots ho fem així, sols, i pel fet d'agradar-nos tant compartir valorem, recordem com a més nombroses les sortides compartides, i sense ser el meu cas, recordem com a més difuses les sortides a on rodem sols. 

Per aquest fet, el de sortir en solitari, o pel fet de ser entre Vols de Drac, no és significatiu, però sí determinant que fa molts anys que intento entrar al meu pati personal pel què fa a manera de gaudir dels Vols de Drac, més?, sí, sí, no sóc ni a la primera plana del tram, ni a la primera. Compartir-la, aquesta sigularitat, i tant que sí, ja ho faig, però de ser, i està siguent així entre tots els Single Speed del planeta, jo miro de ser aportador de bones sensacions, i que això sigui així és com tot a casa, implica perseverar amb les ganes de compartir. 

Ara, i és un primer pas fet avui mateix, aquest matí, pensat amb més freqüència les darreres setmanes, molt comentat a casa els darrers tres anys, no al Blog certament, no per res, si no, perquè hi havia altres temes a comentar, el fet és què aquest matí mentre pedalava, he vist clar el decidir fer el proper tram, el nou tram no era possible sense fer un primer pas, un petit pas, que donarà el to, el sentit, un primer indicador de si els de després han de fer-li costat, i d'aquesta manera consolidar el primer, i entre tots ells ser la clau mestre que ja un cop a la Nau Insígnia sigui la que ho posa tot en marxa. Com serà la Nau Insígnia navegant, amb les corones engranades al casc d'aquesta, amb els cavallers i les fades explosionant en un bany de llum i foscor, entre blocs de granit perfilats pels Destructors de Murs, entre el pont de la Nau, i el cel, un espai infestat de creuaments de Vols de Drac, a on cada genet gaudeix de la visió des de l'aire, i a on a uns centenars de metres es reprodueix l'escena, centenars de Naus Insígnia amb les corones engranades, i a on a dins seu centenars de cavallers de la llum, centenars de Fades de la foscor fusionant llum i foscor, blocs de granit, Destructors, Dracs, genets, Vols, i entre totes ells, entre totes elles un punt en comú, compartir, compartir, i compartir, un sol instant a perpetuar, el de les mirades penetrants dels ulls negres dels Dracs, entre Fades, entre cavallers, entre genets, entre tots ells.

Crec que el pas fet aquest matí, que ha obert la porta a poder compartir el darrer paràgraf, determina en la seva correcta dimensió a on sóc a punt d'entrar, de ser, de ser, perquè vaig assumint lentament, sóc lent, que fa temps que ja sóc a dins des de sempre, i únicament ara a la barrera del mig, la de ser al mig dels cent anys, passa això, s'intueix clarament, tot i ser una contradicció, el món és això, que com ja esmentava al Blog som a un temps breu de l'entrada de la Nau Insígnia a escena, i a un temps del salt que deixi darrera tota possibilitat de coincidir, i aquest fet avui, aquest matí ha posat un altre graó a la construcció de la propera etapa, omg, omg, omg. 

Una matinada, un vespre, no sé si amb fondo del Mirador del Drac, no ho sé, o serà a un esdeveniment a un racó del planeta, no ho sé, el fet és que hi haurà una imatge que ens definirà un dia abans i un dia després, i a on els Destructors de Murs ja sempre imposaran la seva irreductible protecció, aquest cop a genet i a Drac, i aleshores la sensació d'aquesta matinada, entre una nit profunda, entre Fades, amb una pluja vestida de bany de matinada, em portarà a agafar la clau i engranar-la al centre de la Nau, mtb, mtb, mtb, i la clau materialment existeix, com sona, com sona. Després la visió de la flota de Naus Insígnia, clar que yes.

Des del Mitador del Drac, dies de molt, i molt, i molt Single Speed, ara molt diferent, molt diferent.

Cantava el gall a Can Milans del Bosch

A trenc d'alba, a trenc d'alba, però a aquest punt jo ja portava una bona fila de quilòmetres avui.

Avui com ahir, sonaven les sis al campanar quan sortia de casa, les set no les he escoltat estava anant a mirar quina temperatura feia al meu pas per la riera de Llavaneres, i les vuit tocaven tot just obria la porta de casa, mtb, mtb, mtb.

El pronòstic d'ahir marcava que a les cinc de la matinada les pluges ens abandonarien, bé doncs no ha sigut aquest el cas, mentre la Betty feia la seva, jo sortia de casa amb la Vicious mentre un plugim molt suau decidia acompanyar-me als inicis de l'aventura d'avui, després passats els primers minuts, el bany era tan satifactori que hem decidit, pluja, genet i Drac anar agafats de la mà el temps que durés la sortida, en aquesta ocasió dues hores de MTB. 

Mai hauria dit que gaudiria tant d'un bany, d'un bany a la tardor, pel temor al fred, certament, certament.

Sortir sota una pluja lleugera, té un altre cop el punt de romanticisme d'aquestes matinades, crec que finalment les puc definir com a matinades, tot i no veure mai el sol mentre sóc a dalt de la bike, sí la lleugera arribada del cavallers de la llum, la seva presència sense ser-hi, mentre que les Fades de la foscor sempre comencen amb mi, avui amb aquest inoblidable bany, de fet és el segon de les darreres setmanes, ho sé, perquè els primer dies de sortir amb la nova Gore, a un d'ells, la pluja era perseverant, tant que a tres quarts de la sortida vaig tornar directament cap a casa, avui no, avui la pluja era irlandesa, vull dir, tal com la vàrem viure a Belfast, no feia fred, avui no feia fred, 10°C a les sis molt poc tocades, 10°C a les set molt poc tocades i un minut menys, a la riera de Llavaneres, sempre amb aquesta pluja, que quan ve una mica de vent, la Gore ràpidament torna a evacuar totes les gotes d'aigua que descansen a sobre d'ella, els guants que únicament són paravent el mateix, és cert que aquests darrers d'haver fet no sé si tres hores, però de ser quatre les hores rodant crec que finalment haurien deixat passar l'aigua, pantaló, i botes, perfectes, com la jaqueta Gore, impecables. 

Avui  un altre cop a la senda del tram clàssic d'hivern, i tant que sí, i tant que sí, lent, com sempre, sense cercar corriols extrems per a mi, entre pensaments he arribat al punt més alt de la sortida sense adonar-me de com hi havia anat. 

Els dos Tintorers, i directes cap a Llavaneres, curiós perquè per a una pluja persistent de tota la nit, avui la ruta pel fet de ser de nit, a on veus una entorn limitat, el tram semblava desconegut, entre la pluja, el vent intermitent, i el terreny, tot molt diferent. 

He rodat amb molta prudència, més encara, pel fet que el comportament de la bike en moll el desconec, això sí, pel fet d'anar molt ben equipat, avui de rigorós hivern, ha fet que no tingués en cap moment sensació de fred, ni d'humitat, sembla que no pugui ser, tot i portar la gorra força molla, facilita molt poder rodar, si no t'has de distreure amb res que no sigui el de gaudir a dalt de la bike.

Cap coincidència avui, cap incidència, Powerled i Cateye, totes les eines, sense beure aigua, sensa menjar. 

Des del Mirador del Drac, clar que yes, clar que yes, clar que yes. 

Sonen les sis

MTB, MTB, MTB. 

Nova aventura?

Demà podria ser que no descansés, el pronòstic indica que a les cinc de la matinada deixarà de ploure, de ser, ara plou, demà pot ser una jornada més de Single Speed.

Quina lluna, quina lluna avui, mtb, mtb, mtb.

Les campanades

Són les que des de fa uns anys tornen a marcar el ritme de casa.

He escoltat com sonaven les cinc, avui, també les sis mentre sortia de casa,  les vuit dins ja de casa, les set no les he escoltat, era a la riera de Llavaneres anant a mirar la temperatura una hora després d'haver-hi passat direcció a Santa Mònica, que m'ha indicat que aquesta havia baixat mig grau, de 11,5°C a 11, és a dir una temperatura agradable, molt.

Avui he canviat una part del recorregut, no he fet els Tintorers, anava cansat, tot i caure rendit ahir a les deu de la nit, avui em costava no pensar en el proper tram a escalar, i per aquest motiu he decidit fer una pujada interessant però menys exigent que la del Tintorer curt. I no és que aquest darrer sigui molt dur de fer, sí però cada dia, i de fet queda clar, avui no tenia ànims per repetir, fins i tot a quarts de cinc de la matinada he pensat, estàs cansat avui? Uns minuts després una fet singular m'ha despertat de cop, els minuts posteriors ja han sigut de mtb.

Poques coses i bones, poques i de qualitat, mirant de veure com fer-ho, certament, certament. 

Veig la Vicious, i penso, la Yeti doble, la meva ASR la millor bike que he tingut, però el tram és The Motivator, la Yeti la tinc, guardada, descansant, no ho sé, dins d'una caixa, sempre és bo tenir una ASR a la faixa. De les quatre ASR de casa n'està rodant una, les altres tres, descansant?

Avui he entrat per la porta de casa deprés de sortir en bike, un xic abans de les vuit, dos minuts abans, i encara no havia vist sortir el sol, uns minuts després ja des de casa l'astre rei ha fet la seva aparició, un instant màgic aquests a minuts de la sortida del sol, certament, certament.

Una sortida que sense ser com la clàssica d'hivern ha sigut exigent, sempre tormar per Milans del Bosch (XVI-XVII) implica tenir un pensament de sortida exigent, pel fet d'acabar la sortida escalant des de les platges de Caldetes fins a ser a Sant Vicenç venint per una finca amb tanta història des dels darrers segles com la dels Milans del Bosch.

Quan la música sona bé, faig, sempre, faig sempre, això sí, no és cap secret tres passes endevant, i cinc enrere, com sempre, com sempre. 

La bike va molt bé, pendent de les properes modificacions, notables, molt, necessàries pel motiu que us vaig exposar, la Nau Insígnia indica clàrament el proper tram, omg, omg, omg. Això sí tardaré uns mesos a tenir-la a punt, com la Nau, un xic menys, un xic més, no és important, no és trascendent, o sí, però quan ets lent tens aquesta característica, ets lent. 

Era necessari un canvi, és, i per tant preparar-lo, sempre amb la previsible manera de fer de lagranevasio, estudiar, valorar com prudentment poder fer sense mourens del patí de casa, per volar arreu del món l'objectiu, per l'arribada de bikers Single Speed, de fet ja fa anys que està passant, però fer-ho cada cop un xic millor l'objectiu, anar-hi, de ser, un xic més ben preparats, no per pedalar més ràpid que, no per baixar millor que, si no per gaudir d'allò més amb, l'objectiu, l'únic objectiu, ho sé, ho sé, aleshores qui serà el més lent, el que baixa pitjor? o jo, o ningú, aquest és el pla, o jo sóc el més lent i el que baixa pitjor o cap. Aconseguir-ho, un èxit absolut, si cal, ni pedalar, els millors instants Single Speed els que eren propers a les pedalades, vull dir a minuts d'haver pedalat, a minuts de començar a pedalar, sempre, sempre, sempre, i quan pedalem entre bikers d'arreu d'Europa? bé, aleshores les sesacions ja són extraordinàries, i tant que sí, i tant que sí.

Denses aquestes pedalades en la nocturnitat, si fem quelcom a les nits sempre amb una component romàntica, sempre, pel fet que veus la lluna, o un cel estrellat, i res pot aturar pensar en propers espais de creadors, en el que ja tenim,  de fer sentir bé, de pedalades entre bikers, en el millor dels casos entre genets de Drac, entre les primeres, les Fades de la foscor, entre els segons, els cavallers de la llum, amb la seva posterior arribada, veus sempre d'esquena les primeres, perquè inicien la seva marxa mentre hi són,  veues els segons com venen, perquè venen mentre no hi són, tots entre les denses corones de bloc de granit, entre la protecció dels Destructos de Murs, sota l'atenta mirada dels Dracs, i tots dirigits, transportats per la Nau Insígnia, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Incidències, cap, coincidències, dues senyores, però senyores amb dues bikes, equipades de rigorós hivern, amb llums, direcció Santa Mònica a minuts de les set del matí, parlant entre les dues, encara ara no m'ho crec, que bé, que bé, que bé. Aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, Powerled, i Cateye, els dos. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara a esperar al vespre per veure si estic tan cansat com ahir, de ser, veure si el pronòstic de pluges per demà fan que el descans de dilluns no sigui, i sigui aquest divendres el dia d'aturada, per què no?

Dues bandes

Un sol pas, entre les dues, segur, segur, segur.

Avui una arrancada divertida, perquè carrers, pistes, sender, corriols, tots molls, molt, curiosament el cel estava eixut totalment, a excepció d'una boirina, lleugera que marcava el to tot el Vol, certament, certament, certament.

Quan surts de casa, els pneumàtics parlen, avui el soroll d'aquests indicava que la nit havia sigut passada per aigua, mirar el cel i veure aquest pastís, ho escric ara i se m'eriça el clatell, omg, omg, omg.

Segur que hi ha moltes aventures encara per viure, però de no ser, aquesta d'avui m'indica entre silencis que entre aquests, entre aquest no escoltar res hi ha els millors instants, o dels millors, o dels millors, i tant que sí, i tant que sí.

Escric, clar que yes, i el cor em genera un tremolor intens, puc fer més, no puc demanar més, puc voler fer més, serà un plus amb tot fet, no per fer.

La bike, el meu Drac, ha de mutar, ho sé, ho sé, en la línia de fer sender seguint la direcció clara que marca la Nau Insígnia, mtb, mtb, mtb.

I aquesta en la línia de continuitat més innovadora, però continua, sense estridències, sempre emotiva, sempre consecutiva, implica participar, que ja és el què estem visquen cada dia, cada matinada, i ja portem mesos així.

Avui pensava quina serà la meva sensació de poder continuar, i continuar, i continuar, cada matinada fins a on, fins quan? no ho sé, més, amb un més, ja contesto, ja em contesto. 

Avui dos graus meys que ahir, després tres, després fins i tot cinc, i sis també, dels 12,5°C d'ahir, als 10,5°C, a la riera de Llavaneres a les sis avui menys tocades, una hora després un grau menys al mateix lloc, 9,5°C, i mitja hora després a trenc d'alba un xic per sobre dels 6°C a les prèvies a Milans. Jo equipat d'hivern, no d'hivern extrem, si amb les millors gales, i a la temperatura més baixa els dits propers als frens un xic massa vius, un xic. Que bé que estiguin venint els nous Gore, perquè el fred el tinc als dits d'on s'ha retirat el material aillant, deu anys els que porten aquests guants rodant pel món són prous per passar a la reserva, són prous, són suficients.

Betty,  proper a fer el proper salt amb la Vicious, segur, aquesta visió la darrera? aquest mes, el proper, bé serà un sender interessant, nou certament, certament, certament, emocionat, molt, el convidat no hi estava per la labor, però el tram és el tram, els UK el lloc per gaudir-ne també, de fet el planeta,  el lloc, sense cap mena de dubte, concentrar-nos en el que fem millor, ja no dic bé, amb un millor n'hi ha prou, res més, d'on venim, on som, i a on volem anar.

Una pila d'anys fent Guilleries, sempre sol, sempre assistit per la incombustible Betty, inici del què havia de ser tram 24 hores SOLO, del què havia de ser tram Single Speed, quin tram, quin tram, les millors bikes, entre les millors hem tingut el privilegi d'haver gaudit de tenir-les, de fet les que descansen a casa, són. Ara a tram de zero entrades a casa de components de darrera generació pel què fa a conjunts de suspensió, no perquè no les adori, vull dir que veig una Fox 2013 i un pensament d'admiració em ve tot seguit, per seguidament voler fer-ne venir una de cònica, 80 mm. 26", i Terralogic, sí, també és veritat que no sóc a aquest tram, no perquè no em fascini si no perquè ara sóc a un altre tram, diferent, lleugerament diferent. 

Un sol pas, entre les dues, entre la nit, la foscor més profunda, i l'anunci de la propera arribada de la claror, de la llum més intensa, avui he passat entre les dues, miarava a una banda i veia un lleuger to vermell a la línia de l'horitzó, mirava a l'esquerra i una lluna definida deia que la divisi o no ella sempre hi és, sempre, són moltes voltes, moltes anades i vingudes per no poder dir-me, jo per a vosaltres sempre hi seré. La meva contesta sense pronunciar-la és clara, jo no, jo no, jo hi sóc ara per això aquest sentir-la amb tanta intensitat, el nostre temps de ser-hi és breu, i sempre ho pot ser més, de breu, de breu.

Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, Powerled i Cateye, eines, totes.

Des del Mirador del Drac, dies de molt de Single Speed.

Ja des de casa sí que he vist sortir el sol, ja des de casa. 

Crec que mentre pesalava no, no ho recordo bé, les imatges de la sortida d'aquesta matinada no mostren cap instant on aquest es faci vissible, però no ho recordo, les Falgueres Màgiques les responsables de no poder recordar. 

Fa una estona

La reina ha tornat de pedalar sota la pluja, dues hores, per sota de dues hores, un xic, de mentre en Josep i jo miràvem el pronòstic per demà a la matinada, 11°C i sense pluja. 

Si tot camina, demà aventura de bike, d'entrada mateix tram que el d'avui, per evitar les sensacions a Santa Mònica, i si els ànims són podria cercar tornar a coincidir amb la segona corona, Fades de la foscor, omg, omg, omg. 

Però primer ara a descansar, i veuré demà a la matinada a les cinc tocades quina és la sensació continuada, i dic continuada perquè no val únicament la primera sensació, si no la serie de sensacions seguides, el conjunt de totes elles marquen la possibilitat.

Dies de MTB des del Mirador del Drac.

Pluja

Al Maresme, no de matinada, sí des de fa una breu estona.

Sonen les deu al campanar, fa quasi quatre hores estava pedalant proper al Montalt. I aquesta breu intervenció en requerirà de quatre més, o quasi, un plaer, un plaer. 

Una sortida de matinada difícil, volia donar la volta al Montalt sempre en la foscor de la nit, però a mig camí he decidit tornar al clàssic recorregut d'hivern perquè les sensacions de cap no eren bones. Un cop he refet la ruta tot ha tornat al seu lloc. 

Fins i tot a Llavaneres de tornada m'he comprat l'esmorzar, mtb, mtb, mtb.

12,5°C a les sis ben tocades a la riera de Llavaneres, una hora després, també. Equipat 100% d'hivern, sota la nova Gore la tèrmica sintètica sense mànigues, res més. 

Beure, cap, menjar, cap, hauria menjat un platan però no en portava cap, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap, llums, Powerled i Cateye, els dos en marxa sempre. 

Un dia de bike interessant, avui un altre cop he tornat abans que sortis el sol, quina sensació més curiosa, surts quan el dia começa, de nit, pedales entre pistes, avui, de nit, enfiles cap a casa, de nit, i finalment un cop ja a casa, sí, es fa de dia, i sembla que la jornada sigui doble, de fet des del 2000 sortint a correr a les matinades amb l'Home del Montseny que no recordava tornar de nit a les matinades.

Ara, han passat els anys, del 2010 amb l'entrada del color de la Vicious, he fusionat el negre clàssic i tradicional de les meves dues darreres Yetis amb el color de la meva Single Speed, l'equipament és l'exposició planera d'aquesta evolució, els coiors negres amb les úniques i genuines explosions de color SpõK. 

Tot just a Santa Mònica m'he aturat uns segons, i aquest dubte ha implicat decididament a no dirigir-me cap a la Creu de Rupit i Lurdes, i anar de pet al tram més tradicional seguint la riera de Llavaneres fins el mar, i escalar cap a casa per Milans del Bosch, un pensament positiu de deixar fer als respectius trams d'Arenys de Munt.

Triem els nostres destins, i els vivim com venen, no com els volem. Vull dir que finalment fora del cas més extrem, sols n'hi ha un, que ve sempre sol, la resta de trams abans d'aquest mirar de gaudir-los, de compartir-los, de poder, és una manera, una forma de gaudir del tram que tenim el plaer de poder viure, i per tant, nosaltres triem, de fer-ho, i la resta va com vol, podem pensar que decidim res, que bé, que bé, però la realitat és lluny d'un centre inexistent a on tot giraria sobre nosaltres. 

Els nostres Dracs amb la visió singular dels seus ulls negres decideixen el seu destí, els cavallers de la llum, mentre les Fades de la foscor no s'imposen, també. 

Els Destructors de Murs no responen a res més que a protegir els prínceps de la llum i la foscor,  les corones de blocs de granit, anells, aliances lligades al casc de la Nau Insígnia, esperen el seu destí, i qui decideix sobre tots sense concessions, la Nau InsÍgnia, omg, omg, omg. 

Sobre els genets la poció màgica de les Falgueres Màgiques del Montalt, i tant que sí, i tant que sí. Sé que he de tornar al Montalt però no recordo a on, no ho recordo, la lleugera pluja m'ha fet reviure la sensació d'una jornada de pluja però no un bany de tempesta intensa, demà un dia per tornar-hi?

Un dia diferent, rodant sempre entre les Fades de la foscor, de fet tota la setmana és una setmana diferent, dissetena jornada de MTB des del Mirador del Drac.

A minuts de marxar a dinar, clar que yes, Bec&Phil protagonistes absoluts a The Great Escape MTB.

Descansat

Tota una jornada sense bike, pendent de decidir el proper pas, certament, però ara per ara no ens ho podem permetre, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Esperant les sensacions de la matinada de demà, que de ser bones portaran a enfilar la quinzena jornada de disset. 

El cafè de la imatge perquè aquesta tarda m'he fet una cafetera, i lentament estudiant el proper tram de la Vicious l'he anat gaudint, tassa darrera tassa. 

Si llegiu aquesta intervenció d'aquí a unes hores, com sempre, fem un cafè?

Ponts infinits

Perquè quan ets entre persones res té importància, tot en té, avui hem iniciat el Vol sense la foscor de la nit, pel fet que la jornada de bike d'ahir va ser llarga, i la sortida del Baix Montseny cap a casa pel nou tram seguint el corriol al costat del torrent, molt freda, les Fades de la foscor, la seva entrada, i la retirada dels cavallers de la llum, no va evitar la invasió del fred des del primer minut. 

Esperàvem ahir impacients l'instant per iniciar l'escalada cap al Santuari del Corredor (XVI), el fred tan intens no és el nostre millor company de ruta. L'anada  d'ahir infestada de sentiments, no puc deixar de veure el Montseny, i un cop hi torno a ser no sigui una explosió infinita de sentir-me bé, sentir-me bé, i sentir- me bé, sí, ja ho sé, no és un temps per expresar aquests sentiments, tampoc ho era quan tot anava bé, aleshores has de decidir, i jo ja fa temps que sóc un doll de bones sensacions, una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, vull dir que com pot anar-te malament res, si ets al paradís, entre persones que fan la seva, que no intervenen en la teva, mtb, mtb, mtb.

Sóc a un món sensacional, vestit de romanticisme, de projectes, de pocs però interessants projectes de vida, que caminen de costat sense tocar-se amb d'altres, i puc afirmar que aconseguir-ho no ve d'una ventada, no, però deprés deu anys  entre moltes aventures sempre reflexionat sobre aquestes, sobre totes elles,  a on ara poder gaudir de cada pas com entrar al Baix Montseny, després de dies de no ser-hi, i dir, el meu cor porta quaranta-vuit anys bategant entre les quatre estacions, ara sí ara també pel Montseny, i com funciona, i com funciona aquest cor, omg, omg, omg. 

Ara, a punt de decidir el proper salt que impulsarà de manera definitiva deixar enrere la possibilitat de poder coincidir  amb d'altres mons, i poder entrar sense concessions tristes a l'espai de creadors, de Dracs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, sonen les campanades de la mitja nit, falten poquíssims dies per passar del 2013 al 2014, i sé que com al 2012, és un tram el darrer 2013, com ho serà el 2014, hi puc dir-ho sense pretedre ser-hi, no és important, sí que la boira que fins ara envolta l'arribada de la Nau Insígnia quedi on quedi ens permeti de poder gaudir del Vol tenint com a base la Nau. 

Sembla que el tram sigui complicat, els Vols de Drac no ho són, a l'inrevés, ahir una anada al Baix Montseny, va indicar que el meu cor bategarà en la direcció de la Nau Insígnia, avui l'anada a terra dels trinxes, espai originari de la reina. 

Una anada al mig dia, una tornada lenta com l'anada, aquest cop sempre entre els cavallers de la llum des de la seva corona, entre les puntes de blocs de granit, ha fet que cada pensada caminés cap a la llum, cap aquesta llum que ha de fer que la boira lligada a l'arribada de la Nau Insígnia deixi enrere arribar a la seva Seu, lloc de Dracs, de Destructors de Murs, perquè el lloc és ella mateixa, no necessitem que ancori a platges, necessitem que es deixi veure, nosaltres ja aterrarem al pont i des d'ell prepararem l'arribada de tots i cada un dels protagonistes de l'espai de The Great Escape MTB. 

Quan una setmana va agafada de la mà dels UK, d'Austràlia, d'Irlanda, de Bèlgica, del Baix Montseny, de Vallromanes, sense deixar de dir, que aquesta té dos protagonistes, Bec&Phil, aquesta no permet, aquesta setmana no permet tornar al punt d'origen, no hi ha retorn, certament, certament.

Equipats per a 5-10°C, a temperatures de 18°C, tot agafa un to curiós. Beure, 1.000 ml. un cafè, menjar, quatre panets amb xocolata, incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, llums, sense utilitzar, Cateye, i Powerled.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Ara esperant emocionat  l'arribada de les properes hores, perquè de ser, no sé si podré respectar la jornada de descans, veurem, veurem, toca fer-ho, i tant que sí, i tant que sí, però si serà dependrà de la possibilitat de deixar passar el meu Drac sense mi, i no sé si podré recpectar aquest instant, certament, certament.

Quë ens espera a tots demà? No ho sè, ho visc commocionat, emocionat, el què vingui ho gaudirem, i de no poder ser, desprès podrem tornar a gaudir, sempre tindrem temps per bons instans, demà en pot ser un, un bon Vol amb el meu Drac, la segona corona, la segona corona, el Montalt, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Si llegiu aquesta aportació d'aquí a tres, quatre hores, la proposta és clara, fem un cafè?

Reconquerint l'espai de Dracs

Directes a espai Trinxes.

MTB, MTB, MTB. 

El retorn d'una reina

Trenta dies després, coincidint amb la unió de la Bec i en Phil. Un retorn a un dia fred, no molt fred, sí més fred que tots els dies de pedalades de matinada.

Equipats d'hivern, no de rigorós hivern, hem gaudit molt de l'aventura de bike avui, per sobre dels seixanta quilòmetres ja dóna per a molta diversió a dalt de la bike. 

Quina filera més llarga de mtb, tota una aventura entre corriols i pistes, entre el Maresme, i el Vallès Oriental, certament, certament. 

Sense incidències, fora d'una perita caiguda ara de nit, sense conseqüències, dos de dos, en dos dies dues caigudes, sense coincidències, amb totes les eines, Powerleds, i Cateyes. Entre 13°C i per sobre de 3°C. 

Avui el Montalt ha quedat enrere, i el Baix Montseny ha marcat el lloc d'arribada. 

L'anada banyada de la llum en retirada.

La tornada agafada de la mà de l'arribada de l foscor, aquest cop sí sense concessions a cap instant sense fred. 

Hem marxat sense piles dels llums del darrera, i un cop a Sant Celoni al tercer intent les hem aconseguit, mtb, mtb, mtb. Fet que ha permès de poder tornar cap a casa amb llum del darrera.

Un dia perfecte de Single Speed, sense horari, del mig dia ben tocat a l'inici de la vesprada més definida, un terreny sensacional, que no ha evitat que en la foscor de la tornada no em marxes de cantó la roda davantera al baixador més tècnic per a mi del Tintorer curt, un cop al canell esquerra la marca de l'incident, res més. Miraré demà de fer baixar l'estadística, aquesta la consideraria preocupant de ser demà la tercera caiguda. 

He dinat una  pizza,  millor dit mitja, una cola i mitja, mitja bossa de patates xips, dos gelats minis, i ara un cop a casa, dutxat i escrivint la crònica soparia, no serà el cas, crec, crec que no.

Demà dia complert, bike, caminada, i més bike, un dia entre Trinxes, omg, omg, omg. I de ser aniré a pels catorze, fins a trenta-dos encara seguiré per sota del juliol, sí, sí, trenta-dos.

Quina jornada més memorable avui, Bec&Phil que bé, que bé, que bé. Moltes, moltes felicitats.

Quan ets al ben mig de la sortida, i la sensació a dalt de la bike és tan bona, ara la percepció de la jornada tan relaxant, que pensar en demà ja imposa neguit, neguit, i més neguit, quina jornada que ens espera, des del Mirador del Drac ara mateix veient que demà de ser, tornarem a viure instants memorables de bike, bike, i més bike. 

Demà jornada solidària, avui mirant de entre veure la forma definitiva de la Nau Insígnia.

Dies de molt de Single Speed.