Ahir no vaig pujar fins a poder compartir el lloc de descans de bona part dels blocs de granit i els seus corresponents Destructors de Murs, miraré de cercar la imatge.
La imatge del mes?
Vaig decidir fer tota la volta al Montalt, no d'una menera programada, si no ja us ho hauria exposat a les dues darreres aportacions. I un cop he sigut al ben mig de la volta he pensat, la volta al Montalt, la volta al Montalt.
Molt de temps rodant pel Maresme, i com sempre em costa veure el què tinc més proper, un fet que sempre m'inquieta, certament, certament. T'atures uns instants al ben mig del Montalt, i tot agafa el seu millor to, el seu millor color.
Un punt interessant des del dia 4 d'octubre el dipòsit de la VW resta ple, com sona, com sona.
Una sortida de MTB a on la temperatura va ser la meva amiga, el temps els meu aliat, i la fortuna la meva tercera mà, pel fet què poder ser entre aquests instants ara sí ara també, tram darrera tram darrera de casa, és això, fortuna.
Avui la sortida tenia una component diferent, a les dues de la matinada encara no havia aclucat els ulls, neguitós, emocionat per l'arribada del nostre convidat, aquest matí però a les cinc ben tocades ja els tenia ben oberts, i uns minuts després ja rodava amb el meu Drac, avui no era un Vol, curiós, però per fer un Vol necessito descansar bé.
Repetir part del tram d'ahir, i baixar avui fins a tocar la riera de Caldetes, una bona pensada, certament, avui curiosament 5°C per sota d'ahir, ahir a la riera de Llavaneres 13,5°C , avui 8,5°C.
Ara mentre penso en el les dues darreres aventures la sensació és molt bona, ens a n'anem de pet a divendres, i de descansar avui segur que tindré un bon cap de setmana de MTB.
Ahir el convidat ens va donar molta calidesa, i moltes més ganes encara de sortir a pedalar, i de fet de no ser per la festa del Single Speed d'ahir al vespre, avui no sé si hauria sortit, el fet és que la sortida ha sigut un bon present per avui, mtb, mtb, mtb.
La Vicious va molt bé, millor encara, va molt i molt bé.
Crec que les imatges dels dos darrers dies són un punt i seguit amb les de demà, i això encara és més motivador per poder pensar que a les properes hores tornaré a ser-hi.
Els dos dies d'hivern, 100% equipat pel fred, sempre amb guants d'hivern, ahir amb la Gore nova, avui amb la Fusion.
Des del peu del Montalt costa no aturar-se ara sí ara també quan deixes de mirar el sender, i mires a L'horitzó.
Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes.
Ara a esperar a demà a la matinada, Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.
Avui no he vist sortir el sol, pel fet que abans que aquest fes acte de presència jo ja era un altre cop a casa, curiós, però hauré d'esbrinar què vol dir, quin significat té que les sortides ja estiguin entre la franja de la negra nit, i a les prèvies de la sortida del sol, vull dir, amb les Fades de la foscor, i sense els cavallers de la llum.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada