The Rapha Festive 500: VI

Una sortida que sona a les prèvies de Finale, de les 24 hores de Finale 2013, a on abans de decidir fer-les vàrem fer un test, un bon test que consistia en apuntar-nos a l'aventura dels Trinxes, la sortida Vallromanes-Blanes, encara puc dir d'aquest any. El repte consistia en sortir de casa en bike, anar fins a Vallromanes, coincidir amb els Trinxes, fer la seva proposta fins a Blanes, i un cop dinats, refer la tornada fins a casa des de Blanes, així ho vàrem proposar, així de bé va sortir. Desprésaa del test, va caure Finale, i l'aventura de Finale ja la tenim per sempre, omg, omg, omg. 

Dic lo del test, perquè nosaltres ja som a tram Finale 2014, no per res, sí perquè no hem de fer cap més cursa fora d'aquesta d'aquí a una filera llarga de mesos, que és demà, però dit així sembla lluny, dic lo del test perquè cada any els Trinxes organitzen per Sant Esteve la Vallromanes-Dakar, i nosaltres des de en fa dos que sortint des de casa en bike ens hi sumem. L'arribada a Vallromanes des del Maresme més càlid al Vallès Orinetal més fred sempre és un xoc, quin fred fa sempre a la riera de Vallromanes, ahir no va ser diferent. De fet el què va ser molt diferent, va ser el despertar a la matinada, perquè un genet refredat és qui en va ser ahir el motor, jo no, perquè jo del dinar del dia anterior vaig quedar molt tocat, per bo, per bo, per aquest motiu en cap cas pensava en portar a terme l'aventura, la música de la cafetera pujant el cafè ho va capgirar tot, tot.

Un vent intens feia que els 8,5°C pel pas a la riera de Llavaneres tinguessin l'efecte de ser 5ºC, o perquè no 3°C. Aquest ens va ser company de ruta fins a escalar la part més alta de la riera de Teià. 

Curiós perquè una ruta de quatre hores ben tocades, vull dir des de que vàrem sortir de casa, fins a tornar a ser-hi sempre vàrem rodar destemplats, millor dit, sempre vàrem anar patint intervals de fred humit, més que intens.

Escalant cap a la Cornisa des de Teià, vàrem tenir una pau tèrmica puntual,  que bé, que bé que ens va anar aquest tram. 

Una nota interessant, vàrem sentir les set, les campanades de les set des de Mataró, i les segones, les vuit, les campanades de les vuit des de Teià, mtb, mtb, mtb.

Un cop a Vallromanes, pas per casa amiga amb llar de foc, de minuts, menys de deu, per ser puntualment al Casal de Vallromanes a les nou. 

Una arrancada interessant, escalant, que bé, un pas pel Mirador coincidint amb un vell conegut, en Ricard, un break de vint anys, renoi, renoi, renoi. Ara en bike no en bike.

A una hora ben tocada de començar la ruta V del Festive 500.

Mentre rodàvem un retorn important, el del President dels Trinxes, en Manel després d'una llarga recuperació, jo diria que la notícia de la jornada, pel fet que tant el meu bon amic en Joan, com l'Oriol, com l'Home del Montseny, com el meu germà, com la Betty, com jo mateix, hem compartit aquesta dura experiència cada un al seu moment, i poder tornar a ser a dalt de la bike després de mesos de no poder fer-ho, és un bell instant.

Sempre hi ha bons instanst per compartir, fins i tot als dies més negres, aquests tenen petites espurnes de claror, dir-ho potser és lleuger, posar-ho per escrit un compromís, acotat, certament, acotat.

Ahir un cop a Dakar, aquesta és una ruta la Vallromanes-Dakar que es fa, uns corrent, d'altres en Bike. La tradició marca bany a la platja totalment nus. Bé, nosaltres en aquest cas, no som tradicionals i no ens hi apuntem al bany, en cap cas, en cap cas. Però val a dir que sempre és una arribada emotiva.

Vàrem coincidir amb el millor distribuidor de bikes del país fins avui, amb diferència, amb diferència, una persona que contesta diligentment els correus dels futurs clients, omg, no en som encara clients, però és una realitat, com ho és el distribuidor de Ventana. Un dia tindré una Ventana, específica Single Speed, amb un Slooping marcat, molt, blau cel pastel amb adhesiu Ventana negra blanc, pipa cònica, SDP, Fox de 80 mm. Terralogic, rodes DT240 específica Single Speed, Notubes Crest, tija retrassada de titani, seient WTB amb brodat Ventana, manillar de titani recte 700 mm. 10°, potència Thomson 4x 80 mm. 0°, Belt Drive, frens NoName, i detalls a definir, més o menys seria aquesta, un dia, un dia.

Una aventura Trinxa per diferents connotacions, sempre té una component càlida, certament, certament.

La tornada a casa, directes a peu de mar, lenta, pausada, eterna també, eterna també, i tant que sí, com ens va costar fer la darrera pujada del Milans del Bosch, OMG, OMG, OMG. 

A la salut de tots els bikers, especialment a tots els qui esteu fent, perseguint aquesta Festive 500 de Rapha. 

Cap coincidència, cap incidència, aigua un bidó de 1.000 ml. un xic per sota entre els dos, i un glop de Cava rosat gentilesa dels Trinxes. Menjar, un polvoró de l'Obrador d'Arenys de Munt a la platja de Dakar. 

D'Aquí auns minuts, comença la V, de ser, de ser. La imatge és d'aquest matí a tres hores del que podria ser la V, clar que yes.