He sortit riera amunt direcció al Montalt, quines pendents, jo diria que superiors al 25% o properes, l'escalada ha estat important, després he anat fins al camí barrat de l'accés al Montalt.
D'aquí he anat direcció Llavaneres, on he gaudit d'un riu de cireres d'arbós, però un riu, i no n'he menjat cap, què deu estar passant?
I a mig camí a la dreta d'aquest he fet un mini circuit amb una trialera que en primer terme he baixat fent trípode, i després de passar-hi unes quinze vegades, jo diria que fins i tot vint, repetint aquest petit circuit a les darreres voltes ja l'he baixat sense posar peu.
És rar perquè havia llegit que a partir dels quaranta ja no milloraria mai baixant.
El meu objectiu és fer aquesta trialera sense cercar per on baixar i afrontar-la per sobre de totes les arrels creuades del mig de la mateixa.
D'aquí he enfilat un altre cop direcció al Montalt, i he baixat per les torres de corrent fins a casa, unes dues hores de bike, menys de 20 Km. menys de 700 m. de desnivell +.
La baixada per les torres un poema, les pluges han malmès i molt el que era una baixada sensacional. I on en fer-la sense posar peu pensaves " que bo que sóc", era un miratge, és cert, però quin miratge.
A on ara els reguerots són tan accentuats que els pedals no passen, abans els trams de baixada eren marcats com a la imatge que us poso del pla final d'aquesta.
Avui m'ha quedat clar que he d'aconseguir fer-la, tota la baixada entre torres, sense posar peu, temps al temps. Dues setmanes és el temps per assolir tots aquests trams, que no és ni molt ni poc.
L'arribada a casa molt satisfactòria, pel fet de poder sortir avui, un divendres al matí, fa molts dies que no ho feia, o si més no, no ho recordo que ve a ser el mateix.
Equipat amb pirates, i la resta d'estiu, tal com sona.
Aigua, un bidó de 750 ml. menjar res, eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
La bike de 8/10, un soroll que no sé d'on surt que únicament el fa dret i és un xic molest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada