En el camí.

Avui sortida de bon matí, fet rar a casa, certament. Abans un bon esmorzar de cereals, llet de soja i cafè per poder arrancar amb energia l'aventura.

He netejat transmissions i engreixinat la tija de seient de la Vicious per mirar de posar remei al soroll dels darrers dies.

Fet això hem iniciat ruta.

Hem decidit evitar en lo possible pujades de molta pendent i també llargues e interminables pistes, pel que hem cercat corriols, pistes emboscades i senders no sempre nets.

Les primeres dues hores rodant per corriols i pistes, amb una humitat força elevada. Després un bon esmorzar, ens ha preparat pel que ens quedava de ruta.

Avui ha estat un dir dur de bike, els primers vint quilòmetres m'han semblat cinquanta, sí, sí, cinquanta i quan érem propers als cinquanta hagués seguit fins als cent, però avui no volíem arribar de nit a casa.

Des d l'inici de la sortida mirant de perfilar cada tram a fer, per mirar de tenir les millors sensacions, i jo diria que a excepció d'un camí molt malmès per la caiguda dels arbres, la resta ho hem fet prou bé.

Això sí a aquest únic tram entre els gossos de caça i els trets a metres de nosaltres dels caçadors he de dir que no hem passat en cap cas una bona estona. A aquest tram per fer vint metres hem estat una mitja hora, tal com sona.

Ja a mig camí sense barretes, però entre senders un doll de cireres d'arbós que es fonien a la boca ha estat una autèntica delícia i un reconstituent miraculós.

Llàstima que la meva ombra pedalava en direcció contraria a on jo anava.

Molts arbres que descansen al mig del camí, molts en veure'ns ens han cedit pas i així ho podeu veure a les imatges.

Les bikes, la Yeti-Betty, ha patit una sobtada pèrdua d'aire al pneumàtic davanter, setanta cinc manxades i perfecte, la Vicious té una passa i ho manifesta amb molt de soroll quan pedalo dret a pendents de certa magnitud.

Equipats, la Betty d'estiu amb armilla i manegots, jo amb pirates i d'estiu, però amb manegots prims.

Amb el tema de la meva ombra pedalant a l'inrevés hauré de meditar què fer.
 

Eines les de sempre. Aigua dos bidons de 750 ml., dos cafès amb llet, menjar, una barreta de 200 Kcal., una truita de formatge feta i les boníssimes cireres d'arbós.

Coincidències amb d'altres bikers poques, entre corriols cap, entre senders cap, entre pistes, cap al mig dia, tots amb moltes però moltes presses per arribar a casa, quina tensió.

Molt, però que molt boletaires i molts però que molts caçadors, no, no, més encara, molts més.

Per sota de cinquanta quilòmetres, per sota dels mil quatre-cents metres de desnivell positiu.

MTB, MTB, MTB.