Tres genets, amb ganes de passar una bona estona a sobre de la bike. I això és el què hem fet, sempre que hem pogut.
El terreny està prou bé, excepte a algunes zones de baixada on el sauló esmicolat fa que tot sigui com navegar a sobre de la pista seca. De fet és la mateixa zona de la darrera caiguda de la Betty.
El Montalt, mesos després segueix tancat i nosaltres seguim anant fins la porta que ens barra un dret transgredit.
Avui no sé si hem fet un pas enrere, no ho sé, perdrem una de les futures 29" i SS?
Durant la ruta converses de bikes, amb en SANTAFE, amb la Betty, i també molta estona amb en Colorado.
La ruta inicial pujant unes pales considerables, per després baixar entre torres, mentre ho fèiem la nit ens ha cercat i nosaltres ens hem deixat envoltar per ella, així de fàcil, així de senzill, com aquell que no fa res, com aquella que no diu "ve" però que s'apropa d'allò més, i que amb el pensament ens diu què vol, a on vol anar, i així ha estat com tres bikers entre senders entre la més nítida foscor han gaudit d'allò més, i dic aquest mot, nítida foscor, perquè mentre el sol queia, la nit era llum, tal com sona.
Després del sender entre torres, lentament, però sempre sense pauses hem anat tornant cap a casa, fent què?, parlant de bikes, bikes i més bikes.
Aquest sender és el nostre, ni més ni menys, per aquí hi pasàvem corrent i d'un temps cap a aquí també amb les bikes.
Ser a aquest entorn ens donarà el que cerquem, com és la millora en els trams més tècnics d'entre torres de darrera de casa.
Les cireres d'arbós ja són a tots els senders, també a les nostres rodes, també a la panxa de la Betty.
Menjar cap, aigua zero, barretes de 200 Kcal. cap.
Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
Equipats de tardor, amb pirates, armilla i manegots, per a rodar amb una temperatura més pròpia de l'estiu que de l'hivern.
Amb llums, Powerled i Karma la Betty, Powerled en SANTAFE i Karma lagranevasio.
Les bikes de 10/10.
Quilòmetres, per sota de 20, per sota dels 500 m.+.
MTB, MTB, MTB.
Quina fortuna, poder fer una sortida, a mitja setmana, poder gaudir de la caiguda del dia, de la companyia, de les converses, tot plegat fa que arribis a casa i et sembli que tornis de fer tres dies de ruta, i en prou feines la sortida n'ha durat tres, d'hores.
ResponEliminaLa tardor, mica en mica dóna pas a l'hivern, la gran diferència de temperatura entre el dia i la nit, fa que a l'hora de vestir-se per sortir, sembla que anem de carnaval, i certament, és una incomoditat, ahir vaig patir molta calor, els pujadors de darrera casa són molt exigents, i el ritme tot i ser calmat ens va fer sufocar.
Cal però aprofitar aquests dies, d'estiuet de Sant Martí avançat, poc a poc vaig oblidant aquella sensació de fred viscuda dissabte, cal anar-nos habituant a l'estació que ve.
Avui, si no hi ha res que ho impedeixi, tornarem a pedalar.
MTB, MTB, MTB.
ResponElimina