local zone

MTB, MTB, MTB.

A quarts de set del matí, m'hauria agradat  sortir a pedalar, ahir va ser dia de descans, abans d'ahir també.

Avui el dia té un to diferent, no és una jornada de distàncies, que també, si no un dia local, local zone, sí, avui si és dia de bike ho serà darrera de casa, hem d'escalar pedres de granit, no sé com però és el què tinc al cap, ara passada una estona.

Veig aquesta imatge i penso d'on l'he tret, i sé que ja puc anar preparant la propera intervenció.

Motivat, molt motivat a fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.

0,0001%.

Danny MacAskill - "Way Back Home" from Dave Sowerby on Vimeo.

http://vimeo.com/17892962

És el què hem de saber fer del què fa el protagonista del vídeo, amb aquest 0,0001% ja podrem fer tot el què hem de fer a les sortides, i que ara ho faig peu.

Pedalem bé, segur, no millor que, sí, bé, però a cada sortida sempre hi ha dos, tres, llocs a on, i no per la seva dificultat, perquè afrontem zones més tècniques sense problemes, però a un tipus de trams, sempre de segons de duració, no pas més, no pas més,  a on el què veus et fa posar peu, no és important, sí un objectiu de ganes de millorar que et fa ser perseverant i cada dia per darrera de casa, sortir, pensant entre molts pensaments, "vaig a cercar una zona més tècnica, per poder rodar més tranquil quan en faig de similars, com a Collserola, o a Salt", i és com ja dic entre molts d'altres pensaments, el què penso mentre pedalo per darrera de casa.

Ahir dia de MTB, a Can Bici Oci, dia de MTB complert, a on portàvem bikes, les nostres, d'altres com la MootoX RSL, i d'altres que seran motiu de properes cròniques, i que ahir ja en vaig fer les fotos per a aquesta finalitat.

La sortida a un ritme frenètic, no diré matador, sí alt, a on com sempre jo vaig bé passats els primers trenta-quaranta minuts, abans senzillament, també vaig bé, però sempre darrera del grup, i no perquè no pugui anar a més velocitat, si no que la prudència em diu, "no vindrà d'esperar uns minuts a entrar a a zona vermella", i aquest grup el del Bici Oci, és pacient, molt pacient, per després la darrera hora senzillament, però senzillament sensacional, perquè puc rodar sempre amb el grup amb bones sensacions.

Arribats a aquest punt, he de posar remei a aquesta manca de nivell a aquests trams tan breus a on poso peu, i que sé que fent el què cal, deixaran de ser lloc a on poso peu.

Quin terreny més Tramunbike el que ahir ens vàrem trobar, i passada la primera quin gaudir pedalant a trams Tramun, mtb, mtb, mtb.

Fa un sol formidable, i caldrà sortir a fer corriols de darrera de casa, tres genets, tres Dracs, un, el meu, ja em fa arribar que el sol escalfa la seva esquena freda, i que de no posar-hi remei ell sortirà a volar sol, i això en cap cas, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Technique.

Cal mirar amb detall dues imatges, la d'ella baixant entre un tram vuit, i la d'ell pujant una paret, però una paret d'un metre i mig de salt de pujada, si no més. 

http://www.flickr.com/photos/91694861@N00/5525948465/in/photostream/

MTB, MTB, MTB.

Repetim.

Avui he fet quelcom que feia anys que no feia.

He sortit riera amunt direcció al Montalt, quines pendents, jo diria que superiors al 25% o properes, l'escalada ha estat important, després he anat fins al camí barrat de l'accés al Montalt.

D'aquí he anat direcció Llavaneres, on he gaudit d'un riu de cireres d'arbós, però un riu, i no n'he menjat cap, què deu estar passant?

I a mig camí a la dreta d'aquest he fet un mini circuit amb una trialera que en primer terme he baixat fent trípode, i després de passar-hi unes quinze vegades, jo diria que fins i tot vint,  repetint aquest petit circuit a les darreres voltes ja l'he baixat sense posar peu.

És rar perquè havia llegit que a partir dels quaranta ja no milloraria mai baixant.

El meu objectiu és fer aquesta trialera sense cercar per on baixar i afrontar-la per sobre de totes les arrels creuades del mig de la mateixa.

D'aquí he enfilat un altre cop  direcció al Montalt, i he baixat per les torres de corrent fins a casa, unes dues hores de bike, menys de 20 Km. menys de 700 m. de desnivell +.

La baixada per les torres un poema, les pluges han malmès i molt el que era una baixada sensacional. I on en fer-la sense posar peu pensaves " que bo que sóc", era un miratge, és cert,  però quin miratge.

A on ara els reguerots són tan accentuats que els pedals no passen, abans els trams de baixada eren marcats com a la imatge que us poso del pla final d'aquesta.

Avui m'ha quedat clar que he d'aconseguir fer-la, tota la baixada entre torres, sense posar peu, temps al temps. Dues setmanes és el temps per assolir tots aquests trams, que no és ni molt ni poc.

L'arribada a casa molt satisfactòria, pel fet de poder sortir avui, un divendres al matí, fa molts dies que no ho feia, o si més no, no ho recordo que ve a ser el mateix.

Equipat amb pirates, i la resta d'estiu, tal com sona.

Aigua, un bidó de 750 ml. menjar res, eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

La bike de 8/10, un soroll que no sé d'on surt que únicament el fa dret  i és un xic molest.

Entre sauló.

Sortida coincidint amb l'entrada de la nit.

Tres genets, amb ganes de passar una bona estona a sobre de la bike. I això és el què hem fet, sempre que hem pogut.

El terreny està prou bé, excepte a algunes zones de baixada on el sauló esmicolat fa que tot sigui com navegar a sobre de la pista seca. De fet és la mateixa zona de la darrera caiguda de la Betty.

El Montalt, mesos després segueix tancat i nosaltres seguim anant fins la porta que ens barra un dret transgredit.

Avui no sé si hem fet un pas enrere, no ho sé, perdrem una de les futures 29" i SS?

Durant la ruta converses de bikes, amb en SANTAFE, amb la Betty, i també molta estona amb en Colorado.

La ruta inicial pujant unes pales considerables, per després baixar entre torres, mentre ho fèiem la nit ens ha cercat i nosaltres ens hem deixat envoltar per ella, així de fàcil, així de senzill, com aquell que no fa res, com aquella que no diu "ve" però que s'apropa d'allò més, i que amb el pensament ens diu què vol, a on vol anar, i així ha estat com tres bikers entre senders entre la més nítida foscor han gaudit d'allò més, i dic aquest mot, nítida foscor,  perquè mentre el sol queia, la nit era llum, tal com sona.

Després del sender entre torres, lentament, però sempre sense pauses hem anat tornant cap a casa, fent què?, parlant de bikes, bikes i més bikes.

Aquest sender és el nostre, ni més ni menys, per aquí hi pasàvem corrent i d'un temps cap a aquí també amb les bikes.

Ser a aquest entorn ens donarà el que cerquem, com és la millora en els trams més tècnics d'entre torres de darrera de casa.

Les cireres d'arbós ja són a tots els senders, també a les nostres rodes, també a la panxa de la Betty.

Menjar cap, aigua zero, barretes de 200 Kcal. cap.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

Equipats de tardor, amb pirates, armilla i manegots, per a rodar amb una temperatura més pròpia de l'estiu que de l'hivern.

Amb llums, Powerled i Karma la Betty, Powerled en SANTAFE i Karma lagranevasio.

Les bikes de 10/10.

Quilòmetres, per sota de 20, per sota dels 500 m.+.

MTB, MTB, MTB.