Intervenció faraònica.

Vull dir que avui he fet una intervenció que m'ha requerit de molta estona i inicialment molt bones sensacions, pel fet de que perseguia un bon fi.

Passada l'estona, després d'haver-la publicat, he pensat, "això no ha de ser així" i seguidament l'he eliminat, les sensacions després de fer-ho han estat bones, amb dubtes inicialment, però ara després d'unes hores, penso "ja prou de remar tan sol cap a aquesta direcció, fi de trajecte".

Aquest espai per a mi té el que perseguim amb en Xavi Paricio, aportacions de signe positiu, coincidents o no, però que aportin punts de vista diferents o no, però que sumin i això ho tenim.

Ara un cop camina a tanta velocitat i no únicament per les intervencions que les trobo senzillament genials, no les meves, si no les de la resta de contribuïdors,  penso que la intervenció a que feia referència,  el lema ha de ser que, qui dia passa any empeny, que no és una dita que m'agradi, però hi ha ocasions que el fer,  ja no està a les nostres mans, i aquest tema és un d'aquests.

Ara esperant per portar a terme una nova idea que sumarà i  molt a les aportacions del Blog.