Cercant sempre cercant.

Són les converses de sempre de casa.

Vull dir que fa anys que rodem entre pistes, entre corriols, però a l'inici nosaltres rodàvem entre pistes, les del Montseny, on del que es tractava era de rodar hores i hores entre camins i més camins.

Anys després quan ja teníem la forma per a afrontar una Cerdanya, on les pendents són encara més llargues que al Montseny, en anar al Maresme, les sortides es van transformar amb un tubs estrets de molta pendent, sempre curts tant de pujada com de baixada, on el terreny lliscava de forma alarmant.

Quan ja anàvem, ja no et diré bé, si no anàvem, l'arribada de nous bikers, va obrir la porta a un nou ritme i un nou nivell d'exigència a les baixades, així com també a afrontar encara més nous trams tipus els dels Maresme però encara amb més dificultat.

Després d'aquí, un temps rar, som rodadors, som baixadors tècnics, som les dues coses?, i vinga anar fent-nos preguntes, de manera intermitent, vull dir que un esquiador de fons, no és un esquiador de salts de grans trampolins, i a nosaltres ens passava una mica això, som genets de sortides llargues, de compartir sortides amb d'altres bikers, aleshores sempre hem de tenir clar amb qui anem, referit a quin tipus de bikers són.

Nosaltres no fem carretera, no anem al gimnàs a fer reforç muscular, no fem spining, anem en bike, alternem èpoques amb la carrera a peu o anant a caminar, però no passem d'aquí, ni passarem.

Això ens deixa a un terreny curiós, perquè del que sí que disposem i ens agrada, és de la possibilitat de poder programar sortides en bike sempre, en el sentit de que podem organitzar com volem el nostre dia a dia.

Per aquest motiu les portes a diferents disciplines en la línia de rodar per muntanya, o per carretera sempre són obertes, perquè penses,  que si cada sortida a on vas, "salvo excepciones", has de trobar-te amb que serà una experiència on els bikers amb qui coincideixes et posaran al límit més extrem de les baixades més arriscades, podria ser que aquest no sigui el nostre espai, podria ser que el nostre espai sigui molt diferent al que som ara.

Fa dies que hi penso, pel fet de que jo faig MTB, perquè fa una pila d'anys, unes bikes rares amb manillar rar, anaven per muntanya, vestits amb uns colors estridents i un bon dia aquestes bikes eren a casa, una Marin i una Bianchi, per res més. Jo, si no, de ben segur que encara seria a la carretera, rodant com ara, dia sí dia també, que a mi ja m'estava bé.

Ahir mentre netejava la meva SS, després d'una sortida per un terreny moll però moll, pensava, a mi em fascina sortir sense pensar gaire amb com el fang i les cireres d'arboç es fonen amb les flors blanques del meu quadre, i arribar a casa i segons el dia deixar la bike aturada sense fer cap manteniment fora de la transmissió, o bé com ahir mirar-me la bike d'un to terrós i iniciar una neteja de cara fins a deixar-la més neta que el dia que la vaig recollir a Calatayud.

Aquesta mutació on finalment el meu Drac resta impecable per a la propera aventura és per a mi captivador.

El mateix em passa amb l'equipament, m'agrada repetir la seqüència dia si dia també on posar l'equipament a punt és tasca necessària i agraïda, l'eina que més m'exigeix són les Sidi Dragon que a cada sortida surten impecables i tornen semi destruïdes o això sembla per l'aspecte empolsinat que tenen normalment a la tornada.

Veurem a on em porten aquests pensaments.

MTB, MTB, MTB.