Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de novembre 17, 2010

Una bonica història d´amor

Aquesta història va començar el juliol del ´98, aquell any jo ja tenia una Voodoo D-Jab de titani comprada a un bon amic meu que vivia a Bouler (Colorado) y una Cannondale Super-V amb un amortidor Fox de molla i una forquilla Rock Shox de doble pletina amb 110mm de recorregut.
Vaig estar donant la tabarra a un dels meus millor amics perquè m´acompanyés en aquest viatge.No té sentit fer un viatge com aquest tot sol!
Comprem els bitllets, empaquetem les bicis i cap a Colorado!
Ens presentem a l´aeroport de Denver amb dues caixes de cartró Cannondale (heu de saber que les caixes de cartró més resistents son les de Cannondale).A l´interior, una Super-V de color taronja i la meva de color negre anoditzat amb basculant verdós (a dia d´avui no entenc perque me la vaig vendre,en fi...).
Taxi i arribem a casa del meu amic Matt a Boulder.

Vaig conèixer al Matt un dia al enllaç de l´estació de Metro de Diagonal.Jo tornava de l´escola cap a casa i veig de lluny un paio amb una caçadora negra de pell amb un logo gegant de Rock Shox.Inmediatament vaig pensar que havia de ser un "guiri", sinó...d´on havia tret aquella jaqueta?
El metro està apunt de tancar les portes i entrem tots dos corrents.Jo portava a la mà un exemplar de la revista espanyola Bike.El Matt em mira, em pren la revista de les mans i em diu: "Mira, la Julie Furtado! Viu al costat de casa meva." "Conec molt al Ned Overend" "Cada dijous dino amb la Susan Demattei"...
El Matt estava a Bareclona estudiant medicina i castellà.Creia que era molt important saber parlar castellà i més tractant-se d´un futur metge com era el seu cas!
Després d´acabar els seus estudis va tornar a Colorado i es va posar a treballar com a fotògraf de la més prestigiosa revista de MTB...MTB Action...la Bíblia!!!

Arribem doncs a casa del Matt tard, molt tard (son les 00.00h).La porta està oberta.Entrem sense fer soroll.Ens ha preparat el nostre sofà llit.El primer que em sorprèn es lo gran que es el menjador I EL RETROPROJECTOR QUE TÉ!  70"!!!
A les 6.00h sentim soroll.El Matt s´aixeca per anar a treballar.Avui té una sessió de fotos per a la revista.Ens dona algunes indicacions d´on estan les coses de la casa i se´n va.
El millor de tot bé quan li demano les claus de la casa i em diu que no cal, "a Boulder les cases sempre estan obertes...ah, i no us espanteu si veieu esquirols corrents per la terrassa!"
Aquella mateixa nit el Matt torna a casa i ens demana les nostres dades.Ell juntament amb uns quants amics han organitzat una cursa "Mercury Tour" (una mena de Transpyr o TransRockies) per Colorado.Hi participen tots els profesionles americans del moment: Tinker Juarez, Alison Dunlap,etc...
Paral·lelament hi ha una marxa d´un sol dia tipus Cabrerés amb avituallaments, samarreta...però tot a lo gran!
Miro el full d´inscripció i veig que el Matt ha marcat una casella que hi diu "Advanced".És a dir, farem la marxa amb el grup dels "advanced"...QUINA POR!!!
El Matt ens ajuda a fer la ruta per Colorado.Tenim 12 dies abans de tornar a casa!

Però alguna cosa va canviar el dia que estàvem a Aspen...
Decidim pujar al punt més alt de l´estació pedalant (en aquells anys les estacions d´esquíde Colorado funcionaven com a bike-parks els mesos d´estiu, de manera que podies carregar la bici en un dels telecadira i passar-te tot el dia baixant).
Hores més tard ens trobem a un senyor que pedala acompanyat del seu gos.Porta una bici de titani "rara".El quadre porta una enganxina de Moots i al darrera porta una mena de suspensió. Aprofitem per descansar una tona al costat d´aquest senyor i continuem.
Anem visitant més llocs i cada vegada veiem més bici "rares" com les del senyor.

Arribem a Vail.Hi ha una cursa de la Norba de rally i descens.Veiem al Tomac fent "rodillo".Parlem amb ell i ens convida a visitar l´interior del seu mobile home. El seu mecànic i la seva dona ens ho ensenyen tot...TOT!!! (En aquell moment el Tomac era el millor corredor de descens en el "MON MUNDIAL").

Durango.Arribem a Durango.Quantes vegades haviem vist fotos del tren a vapor de Durango? A Durango hi viu el Tomac, Overend,etc...
Visitem la botiga que el Ned Overend té a Durango.Una botiga-museu amb totes les bicis Specialized amb las que ha guanyat curses i totes les GT de la Julie Furtado.
Com a curiositat us diré que en una de les curses que es fan a Durango, l´itinerari de la cursa travessa l´interior de la botiga.
Anem a dinar al típic bar americà i està tot ple de fotos del Ned Overend i d´altres estrelles del MTB.

Arribem a Crested Butte i prenem algo a la terrassa de un bar.Són les 17.00h.
Veiem a un paio amb una Kona Hei-Hei i un camelback a l´esquena, era ell, era el Xavi Fané, el nostre ídol, la persona més envejada per a mi, llegia una i una altre vegada els seus articles del Solo Bici...m´encantava!
Cridem, atura la bici i diu. "Sou catalans?"No he vist mai a cap persona alegrar-se tant.Ell tornava (a les 17.00h de la tarda) de fer una de les seves "sortides" amb bici.
Ens explica que des de fa un parell de mesos viu a Crested Butte el David Fillat, ex-provador de la revista Solo Bici.
Hores més tard el Xavi ens acompanya a casa del David Fillat.No s´ho podia creure.Uns catalans a casa seva!
En dos mesos el David ja s´havia casat amb la Lisa (ex-parella del mític Willits).
Sopem i riem plegats.
Al matí següent sortida de MTB per Crested Butte amb la millor companyia possible: Xavi Fané, David Fillat, Lisa...no hi ha paraules!Pedalar al costat d´una persona com el Xavi es una experiència única.
A Crested Butte començo a veure que aquelles bicis "rares" comencen a ser normals.
El Xavi ens porta a visitar el petit taller del West Williams (Willit´s).Per primera vegada provo una 29er.Ell té clar que es el futur.Ha convertit una forquilla Manitou e 26" en una 29er...un paio friki...molt molt friki!
El Xavi em comenta que el taller de Moots està a Steamboat Springs, justament on es fas la nostre cursa.
Gent, molta gent i bicis "rares"...moltes bicis "rares"!
Tanta gent no pot estar equivocada,oi?


Com diu la gent de Moots:
"Our goal is to build each customer the best-fitting, finest-riding bike they will ever own"

Després de 31 bicis puc assegurar que això es cert!

Amb ella he anat per Collserola, el Collsacabra, la Cerdanya...inclús Argentina.



 Així va començar aquesta bonica història d´amor que desitjo que no s'acabi mai!

7 comentaris:

  1. Una bona història té això que sempre es fa curta, és que gaudir llegint d'un escrit i que s'acabi és dur, evident i necessari, però dur.

    Colorado no sé si pot ser, però a casa volem la segona part d'aquesta història i en el seu defecte en el cas de que encara no estigui escrita, més detalls de la primera.

    MTB, MTB, MTB.

    ResponElimina
  2. Buaaaaaa... que mitic!!! Si jo ja vaig flipar quan hi vaig ser fa 2 o 3 anys, no m'explico com devia ser al 98!! M'has alegrat el dia amic.

    ResponElimina
  3. Colorado...en volem mes, quina historia mes brutal, quina passio, quina enveja !!!!

    Colorado, aixo es MTB !!!!

    ResponElimina
  4. Ser pioner té això, obres camins pels que vindrem darrera.

    Nosaltres anirem al Moab però segurament serà vint anys després de que en Colorado anés a Crested Butte.

    El que fa que les persones siguem capdavanteres amb les coses que fem, amb els projectes on participem, és aquest tret tan característic, on no saps com ja estàs fent a primera línia de foc, normalment sol, perquè pocs es decideixen a fer el primer pas, pocs.

    També és veritat que som una espècie dominant per la manera de fer d'aquests pioners i per la manera de ser dels que venen després d'aquest pioners.

    Un MIX aquest, que far tremolar a la mateixa terra.

    Conqueridors, creadors i emperadors és l'espai a on som.

    MTB, MTB, MTB.

    Colorado quan tu ja estàs tornant tot just la resta hi estem anant, o com és el cas de casa que encara no hem ni iniciat el camí.

    Però també és cert que si a aquest punt inicial del camí ja és emocionant, no vull ni pensar com serà passats uns quilòmetres.

    MTB, MTB, MTB.

    ResponElimina
  5. Quantes primaveres han passat des d'aquesta intervenció :-)

    ResponElimina
  6. lagranevasio2/3/24 8:22

    Passen els anys, quin privilegi tot plegat, OMG ))

    ResponElimina