Portem fent els deures, setmanes, mesos, manteniment quan les jornades han estat impossibles, interessants progressivament dia darrera dia des d'ara fa dos mesos, i de propostes constants de petites aventures des de les darreres setmanes, fet que fa que pensis que estem fent camí per poder gaudir del millor mtb, i que entre les mans tenim reptes, en tots els àmbits, que fa que miri la Vicious The Motivator SS i un somriure neixi sobtadament dels meus llavis, puntual, és cert, també lògic, venim d'on venim, però també està bé que sigui així, i així lentament anirem fent el camí, que ara és costerut, però que amb la mateixa pendent, pel costum, cada dia hi estem més bé, que ja és com ha de ser, per que cada moment tingui el seu valor.
D'aquí a pocs dies ens enfronatrem a la prova d'esforç que ens dirà en alguns aspectes a on som, millor que l'any passat segur, després de les 24 Ore mirar de rendir era quelcom impensable.
Avui però les coses han canviat, portem dies i dies rodant i rodant i rodant, i això fa que la perspectiva del resultat de la prova sigui força més prometedora, amb una avantatge clara, si no tenim el dia, no passa res, l'aventura de cada sortida viscuda darrerament és garantia de que anem bé i de que de seguir així, anirem encara molt millor.
I d'aquí a res tindrem l'entrada al Blog, esperada a casa, d'una contribuïdora de luxe, fet que enriquirà encara més aquest espai, en aspectes que si bé tenim una orientació de cap a on hem d'anar, aleshores podrem tindre la certesa de fer-ho bé al 100%.
De fet preferiria fer la prova d'esforç d'aquí a unes setmanes per poder gaudir del bons consells de qui és una especialista en la matèria i no únicament seguint les nostres sensacions.
Esperant el cap de setmana, perquè entre setmana les jornades han estat de recuperació muscular, de descans, que està d'allò, però d'allò més bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada