El que no entenc és, no hi ha una diferència molt gran entre Maxxis i la resta de fabricants, o com a mínim de la majoria de fabricants, de fa uns cinc anys cap a aquí?
No serà que Maxxis fa els pneumàtics per a quasi tots?
Perquè si no, no entenc que la resistència i comportament de les carcasses LUST de Maxxis no la tinguin amb productes de similars prestacions la seva competència.
El LUST és una tecnologia treta dels pneumàtics del cotxes, no sembla tan difícil.
I mira que no tinc cap simpatia per la marca Maxxis, per la seva manca de resposta amb els bonys a les carcasses dels Larsen, CrossMark i Wormdrive amb el líquid No Tubes ara fa uns dos-tres anys.
Però, Larsen, CrossMark i Monorail, per a mi són tres pneumàtics que han fet que la meva seguretat a dalt de la bike millori notablement, i l'ordre ha estat aquest, el mateix que les tres evolucions d'aquest fabricant.
L'arribada de la series LUST en primer terme per a mi no va significar res, amb els Larsen no vaig notar cap millora, després amb el CrossMark va ser notable l'augment de durabilitat de la carcassa en condicions per a mi extremes, com és afrontar zones de pedres i més pedres baixant i veure com passen els dies i el pnenumàtic manté el seu comportament.
I amb el Monorail, aquesta millora ja va ser definitiva, perquè amb el CrossMark vaig guanyar amb adherència i duració de la carcassa, però vaig perdre respecte al Larsen una mica de capacitat rodadora, amb el Monorail, vaig tornar a tenir un pneumàtic molt rodador, com el Larsen però amb les prestacions d'adherència i resistència de la carcassa del CrossMark i amb una millora molt però que molt important, com és poder disposar d'un pneumàtic per sec on l'evacuació del fang és notable, infinitament millor que els seus dos predecessors.
Sempre respectant que és el que a mi m'ha aportat, vull dir que la meva conducció i necessitats no és extrapolable sempre a d'altres bikers, però aspectes com resistència de la carcassa i prestacions rodadores crec que sí poden ser una dada útil per a d'altres bikers.
Esmento sempre la durabilitat de la carcassa i capacitat rodadora, pel fet de que el conjunt resistència-adherència, pots mantenir pressions baixes, i anar a pressions de 20-21 psi per a bikers de 70-75 Kg. és per a mi tota una novetat i més si la capacitat rodadora segueix com si anessis a pressions més altes.
Ara em falta testar els models Aspen, Ardent i Ikon, que no sé si són evolucions-substituts del Monorail.
Interessant, molt interessant.
ResponEliminaEl que no entenc és, no hi ha una diferència molt gran entre Maxxis i la resta de fabricants, o com a mínim de la majoria de fabricants, de fa uns cinc anys cap a aquí?
No serà que Maxxis fa els pneumàtics per a quasi tots?
Perquè si no, no entenc que la resistència i comportament de les carcasses LUST de Maxxis no la tinguin amb productes de similars prestacions la seva competència.
El LUST és una tecnologia treta dels pneumàtics del cotxes, no sembla tan difícil.
I mira que no tinc cap simpatia per la marca Maxxis, per la seva manca de resposta amb els bonys a les carcasses dels Larsen, CrossMark i Wormdrive amb el líquid No Tubes ara fa uns dos-tres anys.
Però, Larsen, CrossMark i Monorail, per a mi són tres pneumàtics que han fet que la meva seguretat a dalt de la bike millori notablement, i l'ordre ha estat aquest, el mateix que les tres evolucions d'aquest fabricant.
L'arribada de la series LUST en primer terme per a mi no va significar res, amb els Larsen no vaig notar cap millora, després amb el CrossMark va ser notable l'augment de durabilitat de la carcassa en condicions per a mi extremes, com és afrontar zones de pedres i més pedres baixant i veure com passen els dies i el pnenumàtic manté el seu comportament.
I amb el Monorail, aquesta millora ja va ser definitiva, perquè amb el CrossMark vaig guanyar amb adherència i duració de la carcassa, però vaig perdre respecte al Larsen una mica de capacitat rodadora, amb el Monorail, vaig tornar a tenir un pneumàtic molt rodador, com el Larsen però amb les prestacions d'adherència i resistència de la carcassa del CrossMark i amb una millora molt però que molt important, com és poder disposar d'un pneumàtic per sec on l'evacuació del fang és notable, infinitament millor que els seus dos predecessors.
Sempre respectant que és el que a mi m'ha aportat, vull dir que la meva conducció i necessitats no és extrapolable sempre a d'altres bikers, però aspectes com resistència de la carcassa i prestacions rodadores crec que sí poden ser una dada útil per a d'altres bikers.
Esmento sempre la durabilitat de la carcassa i capacitat rodadora, pel fet de que el conjunt resistència-adherència, pots mantenir pressions baixes, i anar a pressions de 20-21 psi per a bikers de 70-75 Kg. és per a mi tota una novetat i més si la capacitat rodadora segueix com si anessis a pressions més altes.
Ara em falta testar els models Aspen, Ardent i Ikon, que no sé si són evolucions-substituts del Monorail.
MTB, MTB, MTB.