Two days, four bikes

Vaig marxar diumenge, i vaig tornar dilluns a primera hora al despatx.

Una anada el vespre, i una tornada a primera hora del matí coincidint amb la sortida del sol.

Després a la tarda un altre cop a dalt de la bike, les primeres sensacions molt bones, després acceptables.

Dies de MTB, a on val a dir que en primer terme penso que si tinc ganes de sortir, val la pena, perquè hi ha també molts dies que no en tinc ganes, en segon terme el pensament és que no he de sortir quan en tinc ganes, millor dit, no sempre que en tinc ganes, per mirar d'evitar d'entrar en fatiga.

Ara, a primera hora d'avui, no he agafat la bike, a la tarda veuré a on sóc.

Mentre ho pensava, en com seria el dia d'avui pel què fa a bike,  he sentit un soroll, he anat a baix i he vist la Yeti ASR del meu germà, acabava d'arribar de pedalar, ell té a partir d'avui una super aventura de bike, i per aquest motiu hem fet tot el manteniment de la bike, manteniment que ha sigut breu perquè és una bike que sempre la tenim a punt, mentre feia això, hem sentit l'arribada de la segona Yeti ASR, aquest cop era en Josep que venia de Granollers.

Ara i des de les nou tocades tot camina com sempre, despatx, i segurament que a la tarda tocarà bike, bike, i més bike.

Demà festa, no serà diferent, en cap cas, oi que no?, bike, bike, i més bike.

MTB, MTB, MTB.

Aventura.

És el que ha estat la sortida d'avui.

Mirant d'agafar aquell punt dur que requerirem per les grans cites de 2011.

El com, bé esperant a la caiguda del sol per a allunyar-nos encara més i passats els quilòmetres anar lentament tornant cap a casa.

Avui la Betty amb l'ASR,  jo excepcionalment amb la 5 Spot.

Darrera de casa ja pensava, "on és la meva Vicious?" i no per res, si no perquè no he fet mai rutes llargues amb una bike de 14 Kg. aprox. i pensar que podria no estar preparat, pensant en la darrera cursa d'en Michael i els seus super pneumàtics m'ha vingut al cap que segurament la bona pensada hagués estat sortir amb la SS.

No ha estat així i he sortit amb la 5 Spot, crec que aquesta bike, equipada un xic més light pot ser una molt bona opció com a bike única. Fins i tot així, amb 13 Kg. ben tocats es defensa molt bé. Pots escalar tota l'estona dret i ja va bé, perquè pel tipus de components, rodes i pneumàtics bàsicament, el davanter és un 2.35, el posterior no l'he mirat però li va a la saga segur,  poder posar-te dret ajuda i molt a superar turó darrera turó.

Quant s'ha fet de nit, negra nit la sensació era de portar una bike molt i molt escaladora per la posició a dalt de la bike, per la nul.la interacció de les suspensions en posar-te dret, però que els pneumàtics eren de neu, amb claus. Tot i així la sensació és molt i molt bona.

Des de que he sortit fins arribar a casa el fre davanter, un Avid Elixir amb maneta de carbó m'ha obsequiat cada segon de la jornada amb un concert i ni utilitzant el regulador de que disposa per a separar els pistons i pastilles de fre del disc, he aconseguit el silenci i quan he aconseguit un soroll intermitent el recorregut de la maneta era zero. També he mirat que la pinça no estés descentrada respecte del disc i no, al final ens hem acostumat al concert Avid en do menor.

Les sensacions les millors fins al quilòmetre 55, a partir d'aquí una humitat significativa, un pantaló poc encertat i un petit desajust posicional del calçat de la Betty ens ha jugat uns darrers quilòmetres molt preocupants amb l'aparició d'una molèstia dolorosa i molt intensa al lligament lateral intern.

De moment la primera conseqüència és que demà la previsió és de que si hi ha sortida, que ara mateix no ho sé,  serà en solitari i la Betty reposarà.

Incidències, fora del soroll del fre, cap.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Menjar, mig entrepà de fuet, mitja pizza Tarradellas i dos plàtans, barretes de 200 Kcal, cap. Per beure, menys de mig litre d'aigua, tres coles, que rar, quatre cafès descafeïnats i un cafè amb llet.

Equipats com els presentadors dels telenotícies, per sota de la taula amb pantaló pirates i les Sidi amb punteres Mavic,  per sobre de la taula, tèrmica prima  de màniga llarga i jaqueta d'hivern, hivern, guants d'estiu fins la caiguda del sol, on els he subtituït pels d'hivern, a aquest moment també m'he posat una tèrmica de màniga curta a sota de la que ja duia i el gorro Assos. He arribat a casa glaçat de peus.

LLums, Powerled i el del darrera aquest cop no intermitent.

Quilòmetres just a la barrera dels 70, desnivell per sota dels 2.000 m.

MTB, MTB, MTB.

En el camí.

Avui sortida de bon matí, fet rar a casa, certament. Abans un bon esmorzar de cereals, llet de soja i cafè per poder arrancar amb energia l'aventura.

He netejat transmissions i engreixinat la tija de seient de la Vicious per mirar de posar remei al soroll dels darrers dies.

Fet això hem iniciat ruta.

Hem decidit evitar en lo possible pujades de molta pendent i també llargues e interminables pistes, pel que hem cercat corriols, pistes emboscades i senders no sempre nets.

Les primeres dues hores rodant per corriols i pistes, amb una humitat força elevada. Després un bon esmorzar, ens ha preparat pel que ens quedava de ruta.

Avui ha estat un dir dur de bike, els primers vint quilòmetres m'han semblat cinquanta, sí, sí, cinquanta i quan érem propers als cinquanta hagués seguit fins als cent, però avui no volíem arribar de nit a casa.

Des d l'inici de la sortida mirant de perfilar cada tram a fer, per mirar de tenir les millors sensacions, i jo diria que a excepció d'un camí molt malmès per la caiguda dels arbres, la resta ho hem fet prou bé.

Això sí a aquest únic tram entre els gossos de caça i els trets a metres de nosaltres dels caçadors he de dir que no hem passat en cap cas una bona estona. A aquest tram per fer vint metres hem estat una mitja hora, tal com sona.

Ja a mig camí sense barretes, però entre senders un doll de cireres d'arbós que es fonien a la boca ha estat una autèntica delícia i un reconstituent miraculós.

Llàstima que la meva ombra pedalava en direcció contraria a on jo anava.

Molts arbres que descansen al mig del camí, molts en veure'ns ens han cedit pas i així ho podeu veure a les imatges.

Les bikes, la Yeti-Betty, ha patit una sobtada pèrdua d'aire al pneumàtic davanter, setanta cinc manxades i perfecte, la Vicious té una passa i ho manifesta amb molt de soroll quan pedalo dret a pendents de certa magnitud.

Equipats, la Betty d'estiu amb armilla i manegots, jo amb pirates i d'estiu, però amb manegots prims.

Amb el tema de la meva ombra pedalant a l'inrevés hauré de meditar què fer.
 

Eines les de sempre. Aigua dos bidons de 750 ml., dos cafès amb llet, menjar, una barreta de 200 Kcal., una truita de formatge feta i les boníssimes cireres d'arbós.

Coincidències amb d'altres bikers poques, entre corriols cap, entre senders cap, entre pistes, cap al mig dia, tots amb moltes però moltes presses per arribar a casa, quina tensió.

Molt, però que molt boletaires i molts però que molts caçadors, no, no, més encara, molts més.

Per sota de cinquanta quilòmetres, per sota dels mil quatre-cents metres de desnivell positiu.

MTB, MTB, MTB.