Aventura.

És el que ha estat la sortida d'avui.

Mirant d'agafar aquell punt dur que requerirem per les grans cites de 2011.

El com, bé esperant a la caiguda del sol per a allunyar-nos encara més i passats els quilòmetres anar lentament tornant cap a casa.

Avui la Betty amb l'ASR,  jo excepcionalment amb la 5 Spot.

Darrera de casa ja pensava, "on és la meva Vicious?" i no per res, si no perquè no he fet mai rutes llargues amb una bike de 14 Kg. aprox. i pensar que podria no estar preparat, pensant en la darrera cursa d'en Michael i els seus super pneumàtics m'ha vingut al cap que segurament la bona pensada hagués estat sortir amb la SS.

No ha estat així i he sortit amb la 5 Spot, crec que aquesta bike, equipada un xic més light pot ser una molt bona opció com a bike única. Fins i tot així, amb 13 Kg. ben tocats es defensa molt bé. Pots escalar tota l'estona dret i ja va bé, perquè pel tipus de components, rodes i pneumàtics bàsicament, el davanter és un 2.35, el posterior no l'he mirat però li va a la saga segur,  poder posar-te dret ajuda i molt a superar turó darrera turó.

Quant s'ha fet de nit, negra nit la sensació era de portar una bike molt i molt escaladora per la posició a dalt de la bike, per la nul.la interacció de les suspensions en posar-te dret, però que els pneumàtics eren de neu, amb claus. Tot i així la sensació és molt i molt bona.

Des de que he sortit fins arribar a casa el fre davanter, un Avid Elixir amb maneta de carbó m'ha obsequiat cada segon de la jornada amb un concert i ni utilitzant el regulador de que disposa per a separar els pistons i pastilles de fre del disc, he aconseguit el silenci i quan he aconseguit un soroll intermitent el recorregut de la maneta era zero. També he mirat que la pinça no estés descentrada respecte del disc i no, al final ens hem acostumat al concert Avid en do menor.

Les sensacions les millors fins al quilòmetre 55, a partir d'aquí una humitat significativa, un pantaló poc encertat i un petit desajust posicional del calçat de la Betty ens ha jugat uns darrers quilòmetres molt preocupants amb l'aparició d'una molèstia dolorosa i molt intensa al lligament lateral intern.

De moment la primera conseqüència és que demà la previsió és de que si hi ha sortida, que ara mateix no ho sé,  serà en solitari i la Betty reposarà.

Incidències, fora del soroll del fre, cap.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.

Menjar, mig entrepà de fuet, mitja pizza Tarradellas i dos plàtans, barretes de 200 Kcal, cap. Per beure, menys de mig litre d'aigua, tres coles, que rar, quatre cafès descafeïnats i un cafè amb llet.

Equipats com els presentadors dels telenotícies, per sota de la taula amb pantaló pirates i les Sidi amb punteres Mavic,  per sobre de la taula, tèrmica prima  de màniga llarga i jaqueta d'hivern, hivern, guants d'estiu fins la caiguda del sol, on els he subtituït pels d'hivern, a aquest moment també m'he posat una tèrmica de màniga curta a sota de la que ja duia i el gorro Assos. He arribat a casa glaçat de peus.

LLums, Powerled i el del darrera aquest cop no intermitent.

Quilòmetres just a la barrera dels 70, desnivell per sota dels 2.000 m.

MTB, MTB, MTB.